Teresa Vell. Entrevista a l'autora de La niña que tot ho volia saber

Parlem amb l'escriptora i comunicadora Teresa Vell sobre la seva darrera obra.

Fotografia: Teresa Vell. Cortesia dEnginy de Comunicació.

A Teresa Vell se la coneix bé per la seva trajectòria professional com periodista, però també és escriptora vocacional. Empra el seu temps entre la ràdio, la televisió, la relació amb els seus lectors i més tallers i xerrades. A més, és Ambaixadora de Bona Voluntat de UNICEF i de la Fundació A Víctimes de Trànsit. Ha escrit assajos i novel·les amb títols com mentre plogui o La memòria de l'aigua, entre altres, i ara ha presentat La nena que tot ho volia saber. En aquesta entrevista ens en parla i d'altres temes. Us agraeixo molt la vostra atenció i temps.

Teresa Vell — Entrevista

  • ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la porta per títol La nena que tot ho volia saber. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?

TERESA VELL: La nena que tot ho volia saber no és una novel·la, sinó un treball de no ficció al voltant de la curiositat, una fortalesa en la investigació de la qual m'he especialitzat els últims anys, encarregant-me també de divulgar-ne els beneficis i potenciar-ne l'ús en conferències i formacions. Aquest llibre forma part d'un procés que m'està donant moltes alegries, la darrera començar la meva tesi doctoral per consolidar aquest estudi. 

  • A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?

TV: Suposo que seria algun exemplar de la saga de els Cinc, d'Enid Blyton. També recordo especialment Pollyanna, d'Eleanor H. Porter, perquè la seva filosofia alegre malgrat les dificultats que el personatge vivia, em va marcar molt. Després, amb el temps, hi detecto les llavors de la psicologia positiva que ara practico. Per aquella època vaig començar a escriure contes de misteri, cosa que no semblava gaire habitual en una nena de dotze, tretze anys, però, com deia Juan Rulfo, «sempre escrivim el llibre que ens agradaria llegir». 

  • A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques. 

TV: Pedro Páramo, de J. Rulfo és el llibre que sempre rellegeixo. L'autor em sembla un ésser extraordinari en la seva complexitat. M'encanten García Márquez, Ernesto Sábato i Elena Garro; els novel·listes del Boom em van ajudar créixer com a lectora. Els poemes de Pedro Salinas m'acompanyen sempre; coetània a ell, encara que en diferent gènere, era Daphne du Maurier, les trames del qual em sedueixen des del principi, bon exemple que es pot ser popular i escriure molt bé. I recomano a Olga Tokarczuk per una cosa semblant, una Premi Nobel els llibres de la qual captiven de seguida. Edgar Allan Poe entre els clàssics i Joyce Carol Oates, contemporània. 

  • A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear? 

TV: Més que un personatge, m'hauria agradat visitar qualsevol dels escenaris de les novel·les de Daphne du Maurier: la casa de Rebecca, la Posada Jamaica, el tresor on habita la prima Rachel…

  • A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

TV: Buff, moltíssimes! Cada novel·la té la seva gamma d'aromes, així que he d'escriure amb espelmes d'olor o amb ambientadors al meu voltant. Al meu despatx crec l'ambient dels meus personatges amb fotos antigues: teles i vestits que faran servir, els habitatges on transcorrerà la trama, els mobles i objectes personals de cadascun d'ells, els paisatges de les ubicacions… si alguna acció succeeix en una ciutat, en un escenari real, necessito trobar el mapa que expliqueu com era en el moment en què es desenvolupa el relat. Les fotos dels edificis, les reformes que s'han fet després, etc. 

Com a exemple, durant l'escriptura de la meva segona novel·la, Que el temps ens trobi, adoptat modismes mexicans per dotar-ne els personatges i em vaig acostumar al menjar mexicà, submergint-me en la seva cultura. Sòl dir que escriure una novel·la és un viatge: interior, en el temps, als nostres propis records ia la memòria col·lectiva. Un regal que hauríem d'obsequiar-nos cadascú de nosaltres, almenys una vegada a la vida. 

  • A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

TV: Al meu despatx, amb molta llum natural, i prefereixo escriure de dia. Millor al matí que a darrera hora de la tarda. 

  • A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin? 

TV: En general m'agrada la novel·la amb bona càrrega de misteri, però també va per ratxes. Per exemple, en els darrers anys llegeixo més no ficció: neurociència, psicologia, astrologia, lideratge i creixement personal… i, entre les meves lectures, sempre es colen textos sobre espiritualitat. 

  • A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

TV: És molt freqüent que combini diversos llibres alhora; a la meva maleta de vacances he inclòs les novel·les Hamnet, de Maggie O´Farrell, i El cel és blau, la terra blanca, de Hiromi Kawakami (un llibre deliciós, per cert), i els assajos Pensa-ho una altra vegada, d'Adam Grant, L'ésser relacional, de Kenneth Gergen i El poder de la joia, de Frédérich Lenoir (em ressonen prou les seves reflexions). I avui mateix he rebut Blonde, de Carol Oates, però per a les seves gairebé 1.000 pàgines necessito temps. 

Pel que fa a l'escriptura, estic acabant un relat que m'han encarregat per a un recopilatori. I una novel·la fa voltes al meu cap. 

  • A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?

TV: En realitat, no sé bé què respondre't perquè escriure i publicar per a mi estan lligats. Vaig publicar el meu primer llibre l'any 2000 i fou fruit de les converses que vaig mantenir amb la meva editorial; sempre he mantingut un contacte fluid amb els meus editors, en valoro el treball i les aportacions, de manera que el resultat final sol ser la suma de diverses mirades durant el procés de creació. 

  • A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?

TV: Cada època té la seva crisi, guerra i fantasmes, i els éssers humans hem d'aprendre a gestionar-los. És impossible negar la dificultat de l'escenari on som; però en escriure sobre altres conjuntures històriques t'ajuda a relativitzar i també a entendre. No imagino el turment dels nostres avis intentant trobar certa normalitat durant la guerra civil, i tot i així la vida fluïa: els nens anaven a escola, la gent sortia, acudia a les cafeteries, s'enamorava i es casava. Ara els joves emigren per raons econòmiques i el 1939 fugien per motius polítics. Alguns fets s'acosten perillosament, així que per comprendre què estem vivint hauríem de llegir la història recent.  


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.