A la literatura de Vicente Aleixandre podem veure certs temes que de manera recurrent apareixen una vegada i una altra deixant clares quines eren les obsessions i preocupacions d'aquest reconegut poeta espanyol:
El Amor és una d'elles i es mostra amb una forta càrrega eròtica i com a font de vida i de vitalitat, que tot i això també poden portar a la destrucció de qui sent aquests impulsos. El desig per la seva banda és el motor de l'amor.
Una altra font de vida i un altre dels temes recurrents en Aleixandre és la naturalesa, De la qual recata innombrables virtuts que creu que l'ésser humà ha de mimetitzar per millorar com a tal. Se suposa que el aspirar a semblar-se a la natura hauria de ser un alt ideal d'homes i dones en la recerca de la perfecció i de la integració amb un tot superior que no és una altra qüestió que la unitat de totes les coses.
Finalment podem dir que Aleixandre agrada molt de jugar amb parts de el cos dels humans tractades de manera independent a l'igual que d'inserir imatges oníriques i irracionals, cosa pròpia de l'surrealisme que sempre li va agradar i que els seus procediments rítmics van ser molts, molt variats i molt canviants d'un poema a un altre destacant el seu bon ús de la accentuació com prodeciment musical.
Més informació - Evolució de la generació de l'27
foto - Espanya és cultura
Font - Oxford University Press