Tardor. Selecció de poemes dedicats. diversos autors

Fotografia: Jardí de l'au-Prince. Aranjuez. (C) Mariola Díaz-Cano

Estem en tardor. Diuen que és la estació més romàntica de l'any, encara que la fama se l'emporti la primavera, l'estiu es quedi amb el sol i la passió i a l'hivern el marginin sempre. El que jo sé és que és la meva preferida. Sssson molts els autors que li han dedicat versos, així que avui porto una selecció molt personal d'uns quants poemes amb la tardor com a protagonista. Són de noms patris com Antonio Destral, Miquel Hernández o Federico García Lorca i internacionals com Paul Verlaine, Emily Brontë i Robert Louis Stevenson, Per acabar amb la Oda a la tardor de John Keats.

Alba de tardor - Antonio Machado

Una llarga carretera
entre grisos tarteres,
i alguna humil prat
on pasturen negres toros. Esbarzers, males herbes, estepars.

Hi ha la terra mullada
per les gotes de la rosada,
i l'albereda daurada,
cap a la corba del riu.
Després les muntanyes de violeta
trencat el primer albor:
a l'esquena l'escopeta,
entre els seus llebrers aguts, caminant un caçador.

Un altre tardor trist - Miguel Hernández

Ja la tardor arrufa el seu tul
de fullaraca sobre el sòl,
i en vol sobtat,
la nit atropella la llum.

Tot és crepuscle,
senyorejant en el meu cor.
Avui no queda al cel
ni un recés de blau.

Quina pena de dia sense sol.
Què malenconia de lluna
tan pàl·lida i sola,
ai que fred i ai que dolor.

On va quedar la calor
de el temps passat,
la força i la joventut
que encara sento bategar?

Se'n va anar potser amb els dies càlids,
dels moments que al teu costat vaig viure.
I així esperant el teu retorn,
un altre tardor trist ha arribat sense tu.

Cançó de tardor - Paul Verlaine

La queixa sense fi
de l'flébil violí
tardor
fereix el cor
d'un lànguid són
letal.

sempre somiant
i febril quan
sona l'hora,
la meva ànima reflecteix
la vida vella
i plora.

I arrossega un cruent
pervers vent
a la meva ànima incerta
aquí i allà
igual que la
fulla morta.

tan tan - Federico García Lorca

Tan, tan

Qui és?

La Tardor altra vegada.

Què vol la Tardor?

La frescor de la teva templa

No t'ho vull donar.

Jo t'ho vull treure.

tan tan

Qui és?

La Tardor altra vegada.

Fogueres de tardor - Robert Louis Stevenson

En els molts jardins
que hi ha per tota la vall,
'De fogueres de tardor
mira el fum que surt!
Ja va marxar l'estiu
amb les seves flors i sucs,
la foguera crepita,
hi ha grisos torres de fum.
Canta a les estacions!
Alguna cosa brillant i profund!
¡Flors al estiu,
fogueres de tardor!

Caieu, fulles, caieu - Emily Brontë

Caieu, fulles, caieu; marchitaos, flors, desvaneceos;
alargad la nit i acortad el dia;
cada full em parla d'aquesta
en la seva airosa caiguda de l'arbre tardor.
Somriuré quan garlandes de neu
floreixin on hauria de créixer la rosa;
cantaré quan l'ocàs de la nit
doni pas a un dia més ombrívol.

Oda a la tardor - John Keats

Estació de les boires i fecundes saons,
col·laboradora íntima d'un sol que ja madura,
conspirant amb ell com omplir de fruit
i beneir les vinyes que corren pels bardas,
encorbar amb pomes dels arbres de l'hort
i omplir tot fruit de maduresa profunda;
la carabassa seguidors i t'engreixes avellanes
amb un dolç interior; fas brollar tardanes
i nombroses flors fins que les abelles
els dies calorosos creuen interminables
doncs desborda l'estío de les seves cel·les viscoses.

Qui no t'ha vist enmig dels teus béns?
Qualsevol que et busqui ha de trobar-te
asseguda amb descuit en un graner
ventat el cabell dolçament,
o en solc no segat sumida en profund somni
aspirant roselles, mentre el teu falç respecta
la propera garba de entrellaçades flors;
o et mantens ferm com una espigadora
carregada el cap a l'creuar un rierol,
o a la banda d'un cup amb pacient mirada
veus traspuar l'última sidra hora rere hora.

¿On amb els seus cants hi ha la primavera?
No pensis més en ells sinó en la teva pròpia música.
Quan el dia entre núvols desmaia florint
i tenyeix els rostolls d'un matís rosat,
qual planyívol cor els mosquits es queixen
en els salzes del riu, alçats, descendint
conforme l'lleu vent es revifa o mor;
i els bens balança enllà pels turons,
els grills al tanca canten, i el pit-roig
amb dolça veu de tiple xiula en alguna horta
i refilen pels cels bàndols d'orenetes.


El contingut d'l'article s'adhereix als nostres principis de ètica editorial. Per notificar un error punxa aquí.

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà.

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

bool (true)