Si és possible que hi hagi algú que no ha llegit el Romanç de l'presoner, Doncs ... avui va a poder fer-ho en aquest tercer article dedicat a la literatura medieval espanyola. Aquesta vegada ens anem a l' Romancer, Aquesta compilació de textos, d'origen derivat de la tradició oral, Que segur que tots recordem de les nostres lectures col·legials. Però sempre és bon moment per fer-los un cop d'ull. aquests són tres dels més famosos.
una classificació
La proposar Menéndez Pidal, però hi ha alguns romanços que pertanyen a més d'una categoria.
- Els històrics tracten temes històrics o llegendaris pertanyents a la història medieval espanyola, etc.
- Els novel·lescos reuneixen el major nombre de romanços i la seva temàtica és molt variada.
- Els èpics i llegendaris que expliquen les gestes d'herois històrics i es basen en els cantessis de gesta francesos.
- Els tradicionals, vulgars o de cecs expliquen fets sensacionalistes, com a crims, gestes de bandolers, miracles, etcètera.
- Els fronterers narren els fets ocorreguts a la frontera d'Espanya durant la lluita contra els moros en l'època de la reconquesta.
Romanços més famosos
Romanç de l'presoner
Una de les obres mestres de l'Romancero espanyol, traduïda a totes les llengües, i possiblement sigui la més famosa de totes.
Que per maig era, per maig,
quan fa la calor,
quan els blats encañan
i hi ha els camps en flor,
quan canta la calàndria
i respon el rossinyol,
quan els enamorats
van a servir a l'amor,
sinó jo, trist, cuitado,
que visc en aquesta presó,
que ni sé quan és de dia
ni quan les nits són,
sinó per una au
que em cantava a l'albor.
Matómela un ballester,
doni-li Déu malament guardó.
Romanç de el Comte Arnaldos
Qui hagués tal ventura
sobre les aigües de la mar
com hi va haver el comte Arnaldos
matí de Sant Joan!
Amb un falcó a la mà
la caça anava a caçar.
Va veure venir una galera
que a terra vol arribar.
Les espelmes portava de seda,
l'eixàrcia d'un cendal;
mariner que la mana
dient ve un cantar
que la mar feia en calma,
els vents fa amainar,
els peixos que caminen a l'profund
arribalos fa caminar,
les aus que van volant
a el màstil van a posar.
Allà va parlar el comte Arnaldos,
bé sentireu el que dirà:
-Per Déu prego, mariner,
dígasme ara aquest cantar.
Respongué el mariner,
tal resposta li va anar a donar:
-Jo no dic la meva cançó
sinó a qui amb mi va.
Romanç d'Amenábar i el rei Joan
Aquest és també un altre dels més populars. És un romanç morisc amb la base històrica que en 1431 el rei Joan II de Castella va arribar a Granada amb el moro Abenámar, a què van reconèixer com a rei de la ciutat.
-¡Abenámar, Abenámar, moro de la moreria,
el dia que tu vas néixer grans senyals havia!
Estava la mar en calma, la lluna estava crescuda,
moro que en tal signe neix no ha de dir mentida.
Allà respongués el moro, bé sentireu el que diria:
-Jo t'ho diré, senyor, encara que em costi la vida,
perquè sóc fill d'un moro i una cristiana captiva;
sent jo nen i noi meva mare m'ho deia
que mentida no digués, que era gran vilesa:
per tant, pregunta, rei, que la veritat et diria.
-Jo et agraeixo, Abenámar, aquesa teu cortesia.
Què castells són aquells? ¡Alts són i relluïen!
-El Alhambra era, senyor, i l'altra la mesquita,
els altres els Alixares, llaurats a meravella.
El moro que els llaurava cent dobles guanyava a el dia,
i el dia que no els llaura, altres tantes es perdia.
L'altre és Generalife, horta que parell no tenia;
l'altre Torres Bermejas, castell de gran vàlua.
Allà va parlar el rei don Joan, bé sentireu el que deia:
-Si tu volguessis, Granada, amb tu em casaria;
daréte en arres i doti a Còrdova ia Sevilla.
-Casada sóc, rei don Joan, casada sóc, que no vídua;
el moro que a mi em té molt gran bé em volia.