Sense notícies de Gurb.
Sense notícies de Gurb és una novel·la satírica creada per l'intel·lectual espanyol Eduardo Mendoza. La seva primera publicació la va dur a terme el diari El País entre l'1 i el 25 d'agost de 1990. A l'any següent, Seix Barral va efectuar el seu llançament en format llibre. La història es desenvolupa a la ciutat de Barcelona en l'època prèvia als Jocs Olímpics de 1992.
El relat simula el diari d'un extraterrestre que busca a Gurb, un ésser alienígena que ha pres l'aparença de la cantautora Martha Sánchez. Mendoza utilitza la figura dels extraterrestres per assenyalar l'actitud absurda i consumista de la societat catalana i espanyola de l'època. On les persones es comporten de forma insolidària i especulativa, seduïts pel poder de els diners i les frivolitats.
Sobre l'autor, Eduardo Mendoza Garriga
Eduardo Mendoza va néixer a Barcelona, el 11 de gener de 1943. És llicenciat en Dret, egressat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria literària ha incursionado principalment en el gènere de la novel·la, tot i que també s'ha escrit destacats assajos i relats curts. Així mateix, Mendoza ha exercit com a actor de teatre, advocat i traductor.
El seu debut literari es va produir mentre vivia a New York (entre 1973 - 1982 va treballar com a traductor a l'ONU), amb La veritat sobre el cas Savolta (1975). Des de llavors, va deixar patent el seu excels maneig de diferents recursos narratius, dins d'un estil autèntic i crític. El títol original de la novel·la era Els soldats de Catalunya, Però va ser modificat a causa de la censura franquista. Li va valer el Premi de la Crítica de la narrativa castellana.
Eduardo Mendoza.
Cronologia dels seus llibres, assajos i els seus premis més destacats
- El misteri de la cripta embruixada. Sèrie de el detectiu anònim, paròdia amb trets de novel·la negra i gòtica (1979).
- El laberint de les olives. Sèrie de el detectiu anònim (1982).
- Nova York. Assaig (1986).
- La ciutat dels prodigis. Novel·la (1986). Premi Ciutat de Barcelona 1987. Premi a el Millor Llibre de l'any, Revista Lire (França).
- L'illa inaudita. Novel·la (1989).
- Barcelona modernista. Assaig (coautor juntament amb la seva germana Cristina Mendoza; 1989).
- L'any de l'diluvi. Novel·la (1992).
- Una comèdia lleugera. Novel·la (1996). Premi a l'Millor Llibre Estranger (França).
- Baroja, la contradicció. Assaig autobiogràfic (2001).
- L'aventura de l'tocador de senyores. Sèrie de el detectiu anònim (2001). Premi a l'Millor Llibre de l'Any 2002, Gremi de Llibreters de Madrid.
- L'últim trajecte d'Horaci Dos. Novel·la publicada per lliuraments en El País (2002).
- Maurici o les eleccions primàries. Novel·la (2006).
- Qui se'n recorda d'Armando Palacio Valdés? Assaig (2007).
- El sorprenent viatge de Pomponio Flato. Novel·la (2008). Premi Ploma de Plata 2009.
- Tres vides de sants (La balena, El final d'Dubslav i El malentès). Llibre de relats (2009).
- Rinya de gats. Madrid 1936. Novel·la (2010). Premi Planeta.
- El camí de l'escola. Relat infantil (2011).
- L'embolic de la borsa i la vida. Sèrie de el detectiu anònim (2012).
- El secret de la model extraviada. Sèrie de el detectiu anònim (2015).
- Premi Franz Kafka 2015.
- Premi Cervantes 2016.
- Què està passant a Catalunya? Assaig (2017).
- El rei rep. Trilogia les lleis de el moviment (2018).
- El negociat de el ying i el yang. Trilogia de les lleis de el moviment (2019).
- Per què ens vam voler tant. Assaig autobiogràfic (2019).
Anàlisi de Sense notícies de Gurb (1991)
Context i argument
L'escenari és Barcelona en vigílies dels JJ. OO. Mentre l'extraterrestre que busca a Gurp va recorrent la ciutat, descriu les peculiaritats i l'estil de vida dels seus habitants. Es tracta d'una metròpoli sumida en el ritme frenètic dels preparatius per al major esdeveniment esportiu de l'món. Resulten molt cridaners els passatges sobre les voreres descobertes, el tràfic insuportable i el fanatisme futboler.
Per això, l'autor -mitjançant la sàtira i el contrasentido- critica la superficialitat i el consumisme regnant. De la mateixa manera, Mendoza deixa en evidència el caràcter despietat de la societat moderna en contra de la condició i el benestar humà. A on la ironia és el sentiment que acompanya el curs dels esdeveniments; tal com s'observa en el següent fragment:
"15. 03. Em caic en una rasa oberta per la Companyia d'Aigües de Barcelona.
- 04. Em caic en una rasa oberta per la Companyia Telefònica Nacional.
- 05. Em caic en una rasa oberta per l'associació de veïns del carrer Còrsega ".
Personatges
L'extraterrestre anònim
El comandant (de nom desconegut) de la nau relata els successos en primera persona a través de les notes del seu diari. El narrador va copiant el fenotip de diferents personalitats a mesura que s'adapta a la vida a la Terra. Comença amb l'aparença de l'comte-duc d'Olivares. Després, canvia successivament a les formes de Miguel de Unamuno, Isoroku Yamamoto o Alfons V de Lleó, entre d'altres.
Gurb
A l'igual que el seu col·lega anònim, Gurb és un extraterrestre incorpori. Ell decideix adoptar la forma de l'exuberant cantant Martha Sánchez. Els dos alienígenes es necessiten mútuament per poder retornar al seu galàxia, després d'aterrar a les rodalies de Barcelona a causa d'una avaria en la seva nau. No obstant això, ell és el primer a sortir a investigar com és la vida a la gran ciutat i el seu company va en la seva recerca posteriorment.
El senyor Joaquim i Mercedes
Són dues persones grans propietàries d'un bar visitat amb freqüència pel narrador. Desenvolupen una bona amistat amb l'extraterrestre desconegut, arribant a existir una connexió de molta confiança entre ells. Fins al punt, que ell s'ofereix a encarregar-se de l'establiment quan la Sra. Mercedes és ingressada en un hospital.
la veïna
És una dona casada, soltera i amb un fill, de la qual s'enamora el narrador. Tot i comportar-se una mica indiferent amb les reunions comunitàries (no sol assistir), és coneguda com una persona responsable. Mai s'endarrereix amb els pagaments de la junta de veïns. El pobre extraterrestre anònim intenta moltes vegades -en va- conquerir a la fèmina, però a ella no li agraden els seus acostaments ni les seves maneres.
Frase d'Eduardo Mendoza.
Estructura i estil de la novel·la
La història es divideix en 15 capítols corresponents a l'nombre de dies d'aventures de l'narrador en la recerca de Gurb. En cada un d'ells, Mendoza exhibeix el seu estil irònic i d'humor negre per explicar la seva reticència sobre les normes socials de al moment. Igualment, empra la repetició amb la intenció deliberada de generar humor. Per aquesta raó, l'anàfora serveix per evidenciar el caràcter obstinat (i irracional) de l'narrador.
De la mateixa manera, la hipèrbole és utilitzada per tal de contribuir amb l'aspecte còmic de la novel·la. Així com per detallar les dificultats de l'extraterrestre en el seu objectiu de comprendre les normes socials. En conseqüència, l'autor aconsegueix plasmar crítiques molt fortes sobre l'estructura de la societat actual.
Importància de la perspectiva estrangera
El punt de vista forà i curiós, dota d'una objectivitat bastant ingènua a l'protagonista. Per tant, els comentaris de l'comandant anònim sobre els defectes de la societat catalana semblen tan autèntics com innocents, gairebé incidentals. Aquest tipus de "comportament infantil" és bastant notable en la manera llaminera de alimentar-se de l'narrador.
D'altra banda, el narrador no té cap tipus de prejudicis o de predisposicions prèvies amb els humans. És a dir, les experiències apareixen com si fossin totes històries primerenques. Entre aquests assenyalaments, es destaquen el masclisme, les desigualtats socioeconòmiques i algunes tradicions antiquades. De tota manera, els dos extraterrestres volen quedar-se a Barcelona fins al final de la seva existència.