Sebastià Roa. Entrevista: «M'inclino per les històries ben escrites»

Sebastià Roa porta una carrera imparable i el passat dia 7 ha sortit la seva última novel·la, Nèmesi. L'escriptor de Terol de novel·la històrica, autor de títols com casus Belli, Venjança de sang, La trilogia La lloba d'al-Andalus, L'exèrcit de Déu y Les cadenes de la destinació, o Enemics d'Esparta, Em concedeix aquesta entrevista avui. Ens parla una mica sobre llibres, autors i panorama actual tant editorial com social. Li agraeixo molt el seu temps i dedicació.

Entrevista amb Sebastià Roa

• ACTUALIDAD LITERATURA: Recordes el primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?

SEBASTIÀ ROA: No recordo la meva primera lectura, però segur que va ser una novel·la polpa de Bruguera, D'aquestes que es canviaven a dur al quiosc. Terror i ciència ficció d'autors espanyols amb pseudònims anglosaxons diversos. És el que hi havia a casa.

I el primer que vaig escriure va ser la història d'un pardal que, a l'arribar l'estiu, ha de competir pel menjar amb orenetes i falciots. Pulsions ornitològiques que tenia un nen.

• A EL: Quin va ser el primer llibre que et va impactar i per què?

SR: el camí. M'ho van fer llegir a BUP. L'única raó possible per a aquest impacte és la genialitat de Delibes.

• A EL: Qui és el teu escriptor preferit? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.

SR: En realitat no tinc escriptors, sinó novel·les favorites. Els seus autors poden ser des Delibes, Remitent o Blasco Ibáñez fins Waltari, Posteguillo, Pressfield o Pérez-Reverte. L'últim fantàstic que he llegit és de Madeline Miller. Circe es titula.

• A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?

SR: A la princesa Maria que es va inventar Sender en el seu injustament desconeguda Bizanci.

• A EL: Alguna mania a l'hora d'escriure o llegir?

SR: Sóc de poques manies en general. Puc escriure i llegir en qualsevol lloc, encara que un sempre té les seves preferències.

• A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?

SR: Sòl escriure en el meu ordinador de sobretaula, Al despatxet que ens hem muntat a casa per a aquests menesters. Sempre sac més profit a les hores nocturnes, Serà perquè hi ha menys distraccions. Per llegir, res com la llit. Encara que on més llegeixo és al metro, anant i venint de la feina.

• A EL: Quin escriptor o llibre t'ha influït en la teva feina com a autor?

SR: Segur que tot el que he llegit (El que m'ha impactat, s'entén) ha influït en el que després he escrit. des de la Ilíada fins Canyes i fang.

I en aquest moment arriba Yaiza, la meva filla, veu la resposta que he escrit i em pregunta si vaig d'intel·lectual. Que si tot el que he llegit em influeix, que afegeixi aquí Crepuscle.

-A veure -va contestar-: vaig llegir Crepuscle (Ho confesso, sentia curiositat), però no em va impactar en absolut i no m'interessa fer res així.

-Doncs llavors -continua ella-, al menys vas aprendre el que no vols escriure. O sigui: influir, t'ha influït.

Doncs com té raó la meva filla, ho poso: Crepuscle. Una saga que no m'impacta res tot i que ha venut més de cent milions de còpies, i que en ella es basen cinc pel·lícules amb una recaptació de més de 3.000 milions de dòlars. Ara m'explico el piltrafilla que sóc.

• A EL: Els teus gèneres favorits a més de l'històric?

SR: En realitat no tinc gèneres favorits. Ni tan sols la novel·la històrica. De fet, últimament llegeixo més aviat assaig. en novel·la m'inclino per les històries ben escrites, Amb trames filades i personatges vius. El gènere és el de menys; però si alguna cosa em fa enrere una mica són les novel·les negres i policíaques.

• A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

SR: Estic llegir el heretge, De Delibes. Ho tenia pendent. I escrivint, Curiosament, alguna cosa relacionada en part amb l'heretgia. És el que en diríem novel·la històrica medieval, Més no puc dir.

• A EL: Com creus que està el panorama editorial per tants autors com hi ha o volen publicar?

SR: Publicar és facilíssim. Fer-ho amb nivell i garanties, llevat de casos puntuals d'aparicions marianes que no poden servir com a exemple, és una altra història. Hi ha baixíssima demanda i massa oferta, I una vegada i una se centren en aspectes extraliteraris. Ara mateix, el millor per publicar al ruc és fer-se instagramer, youtuber, jugador o chorriflower. Sortir a la tele també ajuda.

• A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a futures novel·les?

SR: D'això no pot sortir res positiu. Si de cas, es podrà aprofitar el negatiu per a plasmar-literàriament. L'essència humana que ha quedat a l'descobert, dic. De tal cosa va la literatura: de la condició humana, no? Doncs la hipocresia dels aplausitos, la indiferència davant les xifres de morts, la irresponsabilitat de tant gilipolles amb la mascareta al colze, la inexistent sesera dels negacionistes, la mesquinesa d'aquells polítics de tota mena que treuen rèdit a el tema, el ceguesa dels que es deixen portar per les proclames caïnites ... Fixa't: hi ha per a centenars de novel·les.