Sara Barquinero és una premiada filòsofa i escriptora espanyola. Al llarg de la seva curta però reeixida carrera, la jove ha rebut nombrosos reconeixements, incloent-hi el Premi assaig Valors Universals de la Fundació Unir (2016), el Premi Virginia Woolf de relat en llengua anglesa (2017), i el Premi de l'IAJ de creació artística i tecnològica en la modalitat de literatura (2018).
El seu últim èxit destacat va ser el Premi Veus Noves de poesia de l'Editorial Torremozas (2019). Tots aquests lauros han estat deguts a la seva àmplia dedicació a les lletres, a través de la qual no només ha aconseguit expressar els seus pensaments i emocions, sinó que també ha ensenyat als acadèmics noves maneres de portar la Literatura i la Filosofia a l'àmbit de l'activisme artístic per a estudiants.
Breu biografia de Sara Barquinero
primers estudis
Sara Barquinero del Toro va néixer el 1994, a la ciutat de Saragossa, Espanya. Va sentir interès per les Lletres i les Arts quan era molt nena, per la qual cosa, durant la seva etapa universitària, va decidir estudiar formalment a la facultat de Filosofia de la universitat de la seva terra natal, on es va llicenciar en aquesta càtedra. Posteriorment, es va traslladar a Madrid per realitzar un Mestratge.
A la capital va estudiar Escriptura Creativa i Creació Literària, obtenint el màster per l'Escola de Lletres Hotel Kafka. Gràcies als seus esforços, el 2018 va ser contactada pel Departament d'Educació, Cultura i Esport del Govern d'Aragó, el qual li va concedir la Beca Luis Buñuel. Aquesta li va permetre fer investigacions i creacions a la Residència d'Estudiants de Madrid.
Inici de la tesi doctoral
Després d'acabar el procés d'estudi per la Beca Luis Buñuel, Sara Barquinero va iniciar la seva tesi doctoral. El 2017, va preparar el seu projecte sobre el concepte del sublim de Kant i les relacions de temps i llibertat. Aquest porta per títol Les lectures polítiques contemporànies de la Crítica del Judici, i va ser realitzat dins de l'FPU —Formació del Professorat Universitari—.
Durant les seves investigacions, Sara va ser acollida per la facultat de Filosofia, dins del grup Metafísica, Crítica i Política de la Universitat Complutense. Més endavant a la seva carrera, va crear el projecte artístic Siebaruaq, el qual es basa en tres tipus d'expressions: objectes literaris, cal·ligrames i fanzines. Alhora, aquests exploren diferents tècniques, com l'esbós, el dictionary art i el collage.
Presència a l'activisme artístic
Al costat de Siebaruaq, Sara Barquinero ha participat a diferents esdeveniments associats amb l'activisme artístic. Aquesta pràctica s'ha consolidat a causa de la seva pertinença al Col·lectiu d'Artistes en Acció Solidària d'Aragó, la finalitat del qual rau a fomentar l'art com a expressió de les preocupacions i les injustícies socials del moment per contribuir al bé comú d'estudiants, mestres i comunitats.
Alhora, una altra de les seves activitats consisteix a col·laborar amb la revista Kalos, una publicació enfocada a l'art i la cultura aragonesa. Però la tasca de Sara Barquinero engloba molt més, ja que també ha incursionat en la poesia, forma literària amb què va guanyar el premi Veus Noves de poesia d'Ediciones Torremozas, especialitzat en la literatura escrita per dones.
Totes les obres de Sara Barquinero
- Veus Noves, Col·lecció Torremozas (2019);
- Terminal, Editorial Mil·lenni (2020);
- Estaré sola i sense festa, Lumen (2021);
- Els escorpins, Lumen (2024).
Obres més destacades de Sara Barquinero
Terminal (2020)
La novel·la segueix la particular història de dues persones que es troben a un aeroport. D'una banda, ella espera l'avió que la portarà a visitar el seu xicot, mentre espera la resposta de la seva amant a una proposició. De l'altra, ell diu que, probablement, aquest sigui el seu darrer viatge. Davant l'angoixa i l'avorriment que senten tots dos, entaulen una conversa sobre la culpa i la mort.
Alhora parlen sobre l'amor, la maternitat, i les dificultats de portar una vida adulta funcional. Al mateix temps, darrere seu, un nen que torna al seu país després d'una estada finançada per una ONG es pregunta si ha de cometre el petit crim.
Estaré sola i sense festa (2021)
Un dia, de casualitat, la protagonista d'aquesta història troba el diari personal de Yna, que hi va descriure la crònica de la seva vida. Sense saber qui és aquesta apassionada desconeguda, que escriu amb senzillesa sobre el seu arrabassador amor per Alexandre durant el 1990, el personatge principal comença a fer-se preguntes quan descobreix que no pot deixar de pensar en el quadern.
Hi ha alguna cosa a la bella prosa de Yna que l'empeny a voler saber-ne més, i l'obliga a deixar de pensar en si mateixa fins que deixa tota la vida en pausa per començar una investigació que la porta a Bilbao, Barcelona, Salou, Peníscola i, finalment, de tornada a Saragossa. Aquest darrer és el seu origen, el de Yna, Alexandre i, per descomptat, el manuscrit. Aquesta és una novel·la de misteri, romanç i filosofia.
Els escorpins (2014)
Aquesta no és només la consagració de Sara Barquinero com una jove autora, sinó també com una gran exponent de la literatura en espanyol. Els escorpins retrata les crisis existencials de Sara i Thomas, dos joves que es veuen embolicats a l'entramat d'una misteriosa teoria de la conspiració, la qual està dirigida per líders polítics i econòmics que pretenen crear control a través de la hipnosi.
Així mateix, fan ús dels llibres, els videojocs i la música per incitar el suïcid. Tots dos protagonistes arrosseguen problemes emocionals que, alhora, els insten a investigar el que s'amaga després d'aquesta secta que porta el nom duna de les poques especials danimals que prefereix morir abans que suportar el dolor. Es tracta d'una anàlisi profunda de la societat actual i la seva angoixa.
Els 15 llibres més venuts el 2024
- A l'agost ens veiem, de Gabriel García Márquez;
- el ball, d'Irène Némirovsky;
- Un animal salvatge, de Joël Dicker;
- Perdre el judici, d'Ariana Harwicz;
- Baumgartner, de Paul Auster;
- Amor fantasma, de Lisa Taddeo;
- el nen, De Fernando Aramburu;
- Les filles de la criada, de Sonsoles Ónega;
- Tres enigmes per a l'Organització, d'Eduardo Mendoza;
- El miratge, de Camilla Läckberg;
- La ciutat i els seus murs incerts, d'Haruki Murakami;
- Assaig general, de Milena Tusquets;
- L'abisme de l'oblit, de Paco Roca i Rodrigo Terrasa;
- El ressò dels llibres antics, de Barbara Davis;
- El fill oblidat, de Mikel Santiago.