Salva Alemany. Entrevista amb l'autor de Lapsus

Salva Alemany entrevista

Salva Alemany | Fotografia: perfil de l'autor a Facebook

Salva Alemany és valencià, escriptor i músic i entre els seus títols figuren La sort no existeix, Éire, Alacran, Una mirada perduda i la darrera, lapsus. en aquesta entrevista ens parla d'ella i de molts altres assumptes. Li agraeixo molt temps i amabilitat en atendre'm.

Salva Alemany — Entrevista

  • ACTUALIDAD LITERATURA: La teva nova novel·la porta per títol lapsus. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?

SALVA ALEMANY: Als 90 vaig conèixer un curació al barri de Natzaret, al sud de València. Al cap dels anys, quan ja havíem perdut el contacte, aquest capellà va ser detingut per encapçalar una organització dedicada al narcotràfic. Aquesta història es va quedar donant voltes al cap fins que vaig decidir escriure lapsus, imaginar com va poder succeir allò, què va portar un capellà d'un petit barri desafavorit a traficar amb cocaïna. lapsus és també la història d'aquest barri, de la seva gent, de la seva història recent, un lloc abandonat i degradat per la desídia política, la corrupció i el capitalisme salvatge.

  • A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?

SA: Vaig començar, com molts en la meva generació, llegint còmics, d'aquí vaig passar als còmics ia la novel·la il·lustrada. No tinc memòria del primer llibre, però si n'he de recordar algun que m'impactés com a lector, potser seria L'illa del tresor, de Stevenson, que per mi segueix sent un dels grans narradors de la història. Mai no havia escrit relats, diaris ni coses semblants, així que la meva primera història va ser la meva primera novel·la La sort no existeix.

  • A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.

SA: Hi ha pocs escriptors dels que hagi llegit tota la seva producció, John Steinbeck, Joan Fant, Patrícia Fuster, Raymond Veler, Hanif Kureishi, William Faulkner, Don Winslow, Denis Lehane, Yuri Herrera… 

  • A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?

SA: No sóc especialment mitòman pel que fa als personatges, però si n'hi ha un que m'hagués agradat crear seria Mike Hoolihan, Protagonista d' Tren nocturn de Martin Amis. 

Costums i gèneres

  • A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

SA: Sempre escric amb música. Trio un disc que em proporcioni un to o un ambient específic per a la novel·la que estic escrivint i el reprodueixo en bucle, una vegada i una altra. M'ajuda a trobar el ritme cada cop que reprenc l'escriptura. Alacran va ser escrita amb Matthew Halsall, sonant sense parar; en el cas de lapsus va ser el grup Les Delines.

  • A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?

SA: Sóc absolutament indisciplinat i caòtic a l'hora d'escriure, em puc passar mesos sense escriure una sola paraula i després fer-ho compulsivament durant mesos a qualsevol hora del dia. No ho recomano a ningú. Puc escriure en qualsevol lloc, però això sí, necessito un Ordinador.

  • A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?

SA: Llegeixo de tot, no hi ha cap gènere del que renegui per principi. Dirigir un club de lectura m'obliga a tenir la ment oberta i descobrir tota mena de gèneres. 

Lectures i panorama editorial

  • A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

SA: Acabo d'acabar Sortir a robar cavalls del noruec per Petterson, i tinc a mitges Flors estranyes de l'irlandès Donal Ryan. Pel que fa a l'escriptura, tinc dues novel·les començades, el temps dirà quina haurà d'esperar al calaix.

  • A EL: Com creus que està el panorama editorial?

SA: El panorama editorial i el món literari són un acudit de mal gust. És realment depriment conèixer com funciona aquest negoci per dins, la quantitat de obres mediocres que són nominades i premiades respon a interessos absolutament allunyats d'una qualitat mínima, per no parlar de les novel·les més venudes. Una broma. Campanyes milionàries de promoció que augmenten novel·les de escriptors amb egos descomunals i les obres del qual no passarien de l'aprovat en una redacció de col·legi. És tot força descoratjador, la veritat.

Conec grandíssims escriptors que només venen uns centenars d'exemplars i passaran sense pena ni glòria. Les editorials busquen el benefici ràpid, és menjar escombraries, no s'inverteix un euro en promoció, no s'arrisca, ja ningú no aposta per autors desconeguts. Abans els editors creien en una obra, apostaven per ella. Ara, en canvi, publicar depèn més de factors mediàtics que de qualitat o originalitat. 

  • AL: T'està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva tant a nivell cultural com social?

SA: La veritat és que les crisis són consubstancials a la humanitat, no entendre que la vida és canvi permanent és estar destinat a la frustració ia la depressió. I l'experiència ens diu que els canvis no sempre són millor. Adaptar-se i aprendre de les crisis és l'única cosa que té sentit. No tinc una gran esperança a l'ésser humà, i si et sóc sincer, la destrucció total del gènere humà em semblaria una notícia estupenda. Advoco per la castració química, posar data de caducitat a tota aquesta bogeria i gaudir del que ens quedi. Seria tan bonic…


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.