Fotografia: Web de Rodrigo Costoya.
Rodrigo Costoya, professor i escriptor, diu que «escriure és explorar els universos que ni sabíem que viuen dins nostre». S'hi va estrenar amb Portosant. L'enigma de Colom. I la seva darrera novel·la és El custodi dels llibres, que va guanyar el IX Certamen de Novel·la Històrica Ciutat d'Úbeda el 2020. Us agraeixo molt el temps, l'amabilitat i la dedicació per a aquesta entrevista on ens en parla i de molt més.
Rodrigo Costoya — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la El custodi dels llibres va guanyar el IX Certamen de Novel·la Històrica Ciutat d'Úbeda el 2020. D'on va sorgir la idea per a la teva història i què va suposar aquest premi per a tu?
RODRIGO COSTOYA: La idea, com sol passar amb les meves novel·les, va aparèixer en un llibre antic sobre la història de Galícia. Aquí s'esmentaven els esdeveniments que jo vaig narrant, i que vaig integrar amb altres fets històrics de rellevància mundial i, per descomptat, amb les trames de ficció que sustenten tota la nostra història.
El premi em va proporcionar accés al gran públic, el gran objectiu per a un escriptor novell. Una cosa molt difícil, i que resulta tan frustrant que podria fer malbé amb una trajectòria, si no s'aconsegueix. Úbeda, per tant, estarà per sempre al meu cor.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
RC: És clar que em recordo amb el pols accelerat llegint les grans novel·les d'aventures: Salgari, Verne, London, Stevenson… i també novel·les de fantasia de la literatura actual: Ende, Tolkien, Rothfuss… Em veig de petit sense poder deixar un llibre, fins a altes hores (amb la consegüent reprimenda dels meus pares), plorant en tancar una d'aquelles novel·les perquè s'havia acabat. Suposo que d'aquí provenen les històries que escric avui. També recordo haver-me iniciat molt jove en altres grans obres de la literatura universal: Dumes, Suskind, Rulfo… La novel·la històrica, però, la vaig descobrir d'adult.
- AL: Un escriptor de capçalera? Podeu triar més d'un i de totes les èpoques.
RC: Em passa com a Samsagaz Gamyi en tornar a la Comarca: o em passo tres dies responent aquesta pregunta o pas de fer-ho. Resumint fins al límit, me n'aniré a García Márquez en narrativa (tot i que el que jo faig és radicalment diferent); a Manuel Antonio en poesia ja Bryson en assaig.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
RC: M'encanten els personatges polièdrics, contradictoris, aquells que mostren les debilitats que tots arrosseguem, els que manifesten la llum i les tenebres que tots portem a dins. Potser el millor exponent és la Scarlett O'Hara de Margaret Mitchell, però em fascinen també el heatcliff d'Emily Brontë, el Ahab de Melville o el Humbert de Nabokov, per exemple. I sempre retratats a través de les seves accions, de com s'expressen, què fan, com reaccionen i com tracten els altres.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
RC: Res, la veritat. Necessito silenci, concentració i temps de qualitat per dedicar-lo a la feina. No faig coses rares. I per descomptat, em fa molta gràcia aquest concepte d'“inspiració” en què la gent creu. Això no existeix. La feina dura sí.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
RC: El lloc perfecte per a mi, el sofà o el llit, amb el portàtil sobre la falda i poc més. El millor moment, dedicar-hi un matí sencer. Quan em poso m'agrada començar entre les cinc i les sis del matí, i si res ho impedeix arribo fins al migdia. I sempre intercalant una mica d'esport, això sí.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
RC: Les novel·les d'acció, d'aventures, sempre m'han agradat molt. Algunes, com les de Mark Twain o Fenimore Cooper (entre molts d'altres), s'encavalquen amb el que es podria entendre com a novel·la d'ambientació històrica. De fet, jo considero que el meu subgènere tendeix més aviat cap a aquest híbrid. Després, com vaig dir, hi ha aquelles on el component de fantasia adquireix més o menys protagonisme (de Tolkien a Verne, per exemple), que també estan entre les meves favorites. En qualsevol cas, sóc més d'obres de qualitat que d'un gènere o altre. Si la novel·la, o el poemari, o un llibre de qualsevol altre gènere, és bo, m'agradarà. Això segur.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
RC: El que més solc llegir són articles, investigacions o publicacions diverses que tractin sobre els temes històrics que m'interessen. Aquestes lectures són per a mi diàries, i gairebé sempre les trobo a Internet.
Com a obra literària estic llegint El nom de Déu, de José Zoilo. Una novel·la històrica de qualitat altíssima emmarcada en la conquesta de la península ibèrica per part dels musulmans l'any 711, escrita per un autèntic mestre. Al costat de Luis Esclop, els dos gegants de la novel·la històrica actual en castellà.
Estic escrivint la meva quarta novel·la, centrada en una història apassionant (i real) que va transcórrer en Santiago de Compostela entre 1588 i 1589 (simultàniament a les empreses conegudes respectivament com a Armada Invencible i Contraarmada anglesa). Estic emocionadíssim, perquè el que va passar aquí aquests dos anys és absolutament increïble.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
RC: El panorama és complicat, això ho dirà tothom. Però també he de dir que jo vaig començar a escriure fa cinc anys i ara tinc dues novel·les publicades a grans editorials (cadascuna, en la seva versió en castellà i en gallec), i que la meva tercera novel·la sortirà publicada al maig amb el Grup Planeta. I que la quarta ve en camí i tot apunta que també podré publicar amb una editorial gran. És a dir, segons la meva experiència personal, la feina té recompensa.
El que em va decidir a intentar publicar és la necessitat que aquestes històries, que a mi em resulten tan apassionants, arribin al nombre més gran de persones possible. M'agraden tant, m'emocionen fins al punt que sento l'impuls de difondre-les als quatre vents. Suposo que això és el que ens mou a tots, no?
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
RC: El moment que estem vivint és estrany, però, excepte aquelles persones que han tingut una pèrdua irreparable tampoc no hauríem d'exagerar. Hem vist reduïdes les nostres llibertats, però tampoc no ens han lligat a la pota del llit. El confinament de fa dos anys… bé, doncs va ser un mes i mig que vam viure de manera diferent. La mascareta, els tocs de queda… El dit, són mesures temporals, alguna cosa puntual a les nostres vides del que hauríem d'aprendre moltes coses positives. A valorar la llibertat que suposa viure a Occident, per exemple. A comprendre les persones que fugen de la guerra, de l'opressió, de règims on no es pot viure, doncs també.
Així doncs, jo trio quedar-me amb allò positiu. Que és molt, per descomptat.