Avui també hi ha un altre important aniversari, el de l' mort, Avui fa 222 anys, del més famós poeta escocès, Robert Burns. Segurament tots hem escoltat alguna vegada (i intentat entonar) una melodia universal amb la qual els pobles saxons acomiaden l'any, el seu Auld Lang Syne. Però són innombrables les seves poemes i cançons. Repàs una mica la seva vida i algun d'ells per recordar a aquest gran de la poesia.
Robert Burns
Robert Burns va néixer a Escòcia en 1759 i només va viure 37 anys. Però malgrat la seva curta existència, va deixar un enorme llegat de poesia i cançons que han tingut, i conserven, el poder de sorprendre, entretenir i commoure fins al fons. És segurament el poeta escocès més conegut i influent.
De família de agricultors humils, Era el major de set germans, i el seu pare va voler que a més de treballar en el camp, els seus fills s'eduquessin i aprenguessin a llegir i escriure. amb 27 anys Robert va aconseguir la fama a el publicar la seva primera col·lecció de poesia, Poemes Principalment en el Dialecte Escocès, Que va impactar en l'elit intel·lectual d'Edimburg.
va ser un fervent escocès i sempre va conservar el seu amor pels seus orígens camperols. Les seves obres sovint tractaven dels problemes que afectaven les classes humils i va voler emfatitzar la igualtat social.
Poemes i cançons
Solen classificar principalment en tres categories: els filosòfics, els romàntics i els humorístics, però també es combinen en més d'un poema. Entre ells estan: Amor i llibertat, Tam o'Shanter, Highland Mary, Els dos gossos, un petó afectuós, A Mary al cel o Arribant a través del sègol.
Auld Lang Syne
(Pels vells temps)
Haurien oblidar les velles amistats
i mai recordar?
Haurien oblidar les velles amistats
i els vells temps?
Pels vells temps, amic meu,
pels vells temps:
prendrem una copa de cordialitat
pels vells temps.
Els dos hem corregut pels vessants
i recollit les belles margarides,
però hem errat molt amb els peus adolorits
des dels vells temps.
Pels vells temps, amic meu ...
Els dos hem vadeado el corrent
des del migdia fins al sopar,
però amples mars han rugit entre nosaltres
des dels vells temps.
Pels vells temps, amic meu ...
I vet aquí un cop de mà, el meu fidel amic,
i doneu-nos una de les teves mans,
i 'donem una cordial glop de cervesa
pels vells temps!
***
la llàgrima
El meu cor és angoixa, i llàgrimes cauen dels meus ulls;
fa molt, molt de temps que l'alegria m'és estranya:
oblidat i sense amics suporto mil muntanyes,
sense una veu dolça que soni en les meves orelles.
Estimar-te és el meu plaer, i profund lastima teu encant;
estimar-te és el meu dissort, i aquesta pena ho ha demostrat;
però el cor ferit que ara sagna en el meu pit
se sent com un flux incansable que aviat serà desfet.
oh, si jo fos -si acariciar la felicitat jo pudiese-
baix a la riera jove, al cansat castell verd;
doncs allà passeja entre melodies permanents
aquella llàgrima seca dels teus ulls.
***
Una rosa vermella, vermella
Oh, el meu amor és com una rosa vermella
que floreix al juny.
El meu amor és com una melodia
dolçament interpretada.
Així ets tu la meva dolça estimada
tan profund és el meu amor
que et seguiré estimant
fins que els mars s'hagin assecat.
Fins que els mars s'hagin assecat, amiga meva
i les pedres es funden amb el sol
Et seguiré estimant, amiga meva,
mentre segueixi existint la vida.
I m'acomiado de tu, el meu únic amor,
m'acomiado de tu durant un temps
però tornaré, amiga meva
encara que estigui a milers de quilòmetres de distància
***
A un poll