Frase de Carmen Laforet.
Res (1945) és una novel·la ambientada a la ciutat natal de la seva autora, la barcelonina Carmen Laforet, durant els anys posteriors a la Guerra Civil. Es tracta d'una història la protagonista de la qual és una jove nouvinguda a la ciutat comtal per iniciar la seva educació universitària. En aquella època, la societat catalana estava enmig d'una profunda crisi socioeconòmica i moral.
Aquest entorn precari és descrit amb un llenguatge cru, directe i sense atenuants per part de l'escriptora ibèrica. Per aquest motiu, aquesta novel·la és molt representativa del “tremendisme”, l'estil narratiu inaugurat per Camilo José Cela amb La família de Pascal Duarte (1942). No en va, Res va ser el llibre guanyador dels premis Nadal i Fastenrath el mateix any de la seva publicació.
Resum de Res
La benvinguda
Andrea arriba de matinada a Barcelona en un tren diferent del planificat en primera instància, per això, cap a prop l'espera a l'estació. La noia s?emociona amb el panorama nocturn de la ciutat que la va omplir d?il·lusió quan era nena. Però el sentiment s'esfuma en arribar a casa seva. Allà la reben una àvia confosa i els retrets de la tia Angoixes per canviar de tren.
Igualment, els altres familiars —l'oncle Joan i la seva dona Gloria, Antonia (la criada) i l'oncle Román— llueixen plens d'amargor. De passada, l'habitatge està polsegós, no hi ha aigua calenta per al bany (brut) i al divan disposat per a la jove impera el desordre. Semblant caos és ocasionat per uns mobles apilats després de la venda de la meitat de la casa per pal·liar els problemes econòmics.
Una quotidianitat adversa
Els traumes de la guerra són evidents a la pell de Barcelona ia l'aspecte dels seus ciutadans. Això aprofundeix els trastorns dels habitants de la nova llar d'Andrea, on diàriament es respiren xafarderies, discòrdia i discussions freqüents (algunes força fortes). Únicament l'escrupolós oncle Román es manté al marge de la intriga, concentrat en els seus assumptes i en el seu violí.
D'altra banda, Angoixes es mostra autoritària amb la protagonista, encara que de tant en tant li demostra el seu afecte i instint de protecció. Eventualment, Andrea entén que s'ha d'aïllar per sobreviure a la demència regnant a la residència. Per això, passa la major part del temps a la Universitat, cosa que li permet entaular noves amistats. Així forma un enllaç proper amb Ena i Pons.
S'agreugen els problemes
Ena, núvia de Jaime, és una mossa provinent d'una família acomodada; això permet convidar berenars i begudes a l'Andrea. Aquesta darrera decideix regalar-lo —a manera de compensació— un mocador que li havia donat l'àvia. Aquest acte de bondat va portar problemes a la protagonista durant el sopar de Nadal amb la família (un esdeveniment carregat de falsa alegria i tensió).
A aquestes alçades, la protagonista ja està al corrent dels abusos físics i verbals de l'oncle Joan cap a la seva esposa Glòria. Al cap de poc temps, la tia Angoixes opta per recloure's en un convent. En conseqüència, Andrea se sent més desprotegida i amb moltíssim insomni a causa de les baralles casolanes i de l'irritant lloro de Román. Per empitjorar les coses, la noia només es pot pagar el pa de l'esmorzar.
Complicacions i embolics
Només les sortides amb Ena i Jaime semblen aplacar la gana i les penúries d'Andrea. Amb el pas de les setmanes, ella amplia el cercle d'amics i s'ocupa gairebé tot el dia estudiant a la biblioteca de la universitat. En paral·lel, la relació amb Ena es torna una mica estranya perquè aquesta última inicia un amor furtiu amb l'oncle Román.
Per aquesta raó, la protagonista demana a la seva amiga que deixi de visitar-la durant uns dies. Mentrestant, Pons decideix festejar Andrea, però al final no aconsegueix el seu objectiu. En qualsevol cas, la noia coneix uns artistes que són amics del noi i l'ambient bohemi l'ajuda a suportar les seves adversitats.
Resolució
Més endavant, l'Andrea va coneixent a poc a poc la mare d'Ena. Pel que sembla, aquesta senyora va tenir un passat sentimental amb el riu Román. Per tant, la suspicàcia de la protagonista va en augment fins que l'Ena li revela quin és el seu complot: seduir Román per després deixar-lo humiliat… D'aquesta manera podreu venjar l'honor de la vostra mare.
Al final, Ena se'n va a Madrid després d'aconseguir la seva comesa i Román decideix suïcidar-se amb un full d'afaitar. No obstant, a la casa familiar la maltractada tia Glòria és culpada per totes les dissorts esdevingudes, fins i tot, és acusada de ser causant de la mort de Román. Al tancament, Andrea segueix els passos de la seva amiga i s'acomiada amb una promesa de treball a la capital.
Sobre l'autora, Carmen Laforet
Naixement, infància i joventut
Carmen Laforet.
Carmen Laforet Díaz va néixer a Barcelona, el 6 de setembre de 1921. Dos anys després, ella —la primogènita del matrimoni entre un arquitecte català i una mestra toledana— va ser traslladada pels seus pares fins a Gran Canària. En aquesta illa van néixer els seus estimats germans menors, Eduardo i Juan. Malauradament, la mare va morir pocs anys després de néixer l'últim.
Per la seva banda, el senyor Laforet no va trigar a casar-se novament, però la jove Carmen no va mantenir una bona relació amb la seva madrasta. Aquesta situació va ser reflectida per la literata a través de l'orfandat de diversos dels seus personatges principals. Aquest és el cas d'Andrea (Res), Maria Camí a L'illa i els seus dimonis (1952) i Martín Soto a la insolació (1963).
Trajectòria literària i matrimoni
Tot just va concloure la devastadora Guerra Civil espanyola, Laforet va tornar a Barcelona amb la intenció ferma d'estudiar Filosofia. No obstant, no va completar aquesta carrera ni tampoc els seus estudis de Dret que va començar a la Universitat Central de Madrid el 1942. Aquests abandonaments van ser el preàmbul del llançament de Res el 1945, un debut literari aclamat per la crítica i els lectors. Tal com es va dir, aquesta novel·la ressalta per l'estil narratiu del “tremendisme”, inaugurat per Camilo José Cela amb La família de Pascal Duarte.
L'any següent, Carmen Laforet va contraure núpcies amb Manuel Cerezales —periodista i crític literari—, amb qui va estar casada fins al 1970 i va tenir cinc fills. En aquest període va publicar cinc novel·les curtes, tres llibres de relats i dos guies de viatges (a part de les dues reeixides novel·les esmentades a la secció anterior).
Retir de la vida pública i darrers llançaments
certament, l'autora barcelonina no va tenir una producció literària àmplia, probablement a causa de la pressió esdevinguda amb un èxit tan rotund i prematur. A més, a finals de la dècada del 1970, l'escriptora va donar indicis dels primers símptomes de la Malaltia d'Alzheimer. En conseqüència, es va deixar veure cada cop amb menys freqüència en públic.
El 28 de febrer de 2004, Carmen Laforet va morir a Majadahonda, Comunitat de Madrid; tenia 82 anys. Previ a la seva mort van aparèixer els contes Rosamunda i Al col·legi en les antologies narratives espanyoles Contes d'aquest segle (1995) i Mares i filles (1996), respectivament.
altres publicacions
- Articles literaris (1977), recopilació de tots els seus articles publicats fins ara;
- Puc comptar amb tu (2003), epistolari.
Publicacions pòstumes
- Carta a Joan (2007), llibre que recull tots els relats curts de Laforet;
- Romeo i Julieta (2008), recopilatori de tots els seus relats romàntics;
- De cor i ànima (1947-1952) (2017), epistolari.