Els Reis Mags. 5 poemes de 5 escriptors clàssics

L'Adoració dels Reis Mags, de Rubens.

Doncs sí, ja són aquí. Un any més han vingut els Reis Mags i tant de bo que us hagin portat tot el que heu demanat, segons el bé o menys bé que us hagueu portat, és clar. A mi m'han deixat aquests 5 poemes de 5 escriptors clàssics com Lope de Vega, Rubén Darío, Santa Teresa de Jesús, GK Chesterton o Luis Rosales. Per menjar-se el ric tortell amb xocolata i bells versos.

L'arribada dels Reis Mags - Lope de Vega

Reis que veniu per elles,
no busqueu estrelles ja,
perquè on el sol està
no tenen llum les estrelles.

Reis que veniu de l'Orient
a l'Orient de el sol sol,
que més bonic que Apol·lo,
surt de l'alba excel·lent.

Mirant les seves llums belles,
no seguiu la vostra ja,
perquè on el sol està
no tenen llum les estrelles.

No busqueu l'estrella ara,
que la seva llum ha enfosquit
aquest sol nounat,
en aquesta Verge Aurora.

Ja no trobareu llum en elles,
el nen us il·lumina ja,
perquè on el sol està
no tenen llum les estrelles.

Encara eclipsar pretén,
no reparéis en el seu plor,
perquè mai plou tant
com quan el sol s'encén.

Aquelles llàgrimes belles,
l'estrella fa fosc ja,
perquè on el sol està
no tenen llum les estrelles.

Els tres Reis Mags - Rubén Darío

-Jo sóc Gaspar. Aquí porto l'encens.

Vinc a dir: La vida és pura i bella.

Existeix Déu. L'amor és immens.

Tot ho sé per la divina Estrella!

*

-Jo sóc Melcior. El meu mirra aroma tot.

Existeix Déu. Ell és la llum del dia.

La blanca flor té els seus peus en llot.

I en el plaer hi ha la malenconia!

*

-Sóc Baltasar. Porto l'or. asseguro

que existeix Déu. Ell és el gran i fort.

Tot ho sé per l'estel pur

que brilla en la diadema de la Mort.

*

-Gaspar, Melcior i Baltasar, calleu.

Triomfa l'amor ja la seva festa us convida.

'Crist ressorgeix, fa la llum de el caos

i té la corona de la Vida!

sonet - Luis Rosales

Amb dolça i greu majestat fervent,
mentre crema cantant la ginesta,
arriben els Reis quan el sol vessa
seva nena antiguitat d'or innocent.

Amb boca i llavi de abejar rent
on vola la mel de branca en branca
van besar a el Senyor, que els enrama
d'alegre murta el cor creient.

Amb toc i mà d'fluvial escuma,
li van oferir l'or desvalgut
i el lent encens d'ascensió trigueña:

¡Tot en l'aire és ocell i és ploma,
hi ha el cel en l'ésser restablert
i en la indefensa carn el temps somia!

Els Reis Mags - GK Chesterton

Caminem molt poc a poc, plogui o neu,
a la recerca de el lloc on resen els homes.
És tan pla el camí que no és fàcil
seguir-lo sense perdre.

Vam aprendre de joves
a resoldre foscos endevinalles
i els tres coneixem
l'antiga tradició de l'laberint.
Som els reis mags d'altres temps
i excepte la veritat sabem tot.

Vam donar voltes i voltes al voltant de la muntanya,
i vam perdre la vista el bosc entre els arbres,
i per a cada mal vam aprendre un nom
interminable. Honorem als déus dements;
a les Fúries dèiem Eumènides.

Els déus de la força els van prendre el vel
a la imaginació ia la filosofia.
La serp que tantes desgràcies va portar a l'home
mossega la seva pròpia cua retorçada
i es diu a si mateixa Eternitat.

Humilment anem ... Sota neu i calamarsa ...
Les veus apagades i el fanal encès.
Tan senzilla és la senda que podríem
perdre l'orientació.

El món està tornant-se blanquíssim i terrible,
i blanc i encegador el dia que despunta.
Envoltats de llum caminem, enlluernats
per una cosa que és tan gran que no pot mirar-se
i tan simple que no pot dir-se.

El nen que existia
abans que els mons comencessin
(... Només ens cal caminar una mica més,
només ens cal obrir el pany),
el nen que jugava amb la lluna i el sol
juga ara amb el fenc.

L'estatge en la qual els cels s'alimenten
-aquesta antiga i estranya estatge que és la nostra-
on no es pronuncien paraules enganyoses
i és la Misericòrdia senzilla com el pa
i tan dur l'Honor com la pedra.

Anem humilment, humils són els cels,
i brilla intensament l'estrella, baixa, enorme,
i descansa el pessebre tan a prop nostre
que haurem de viatjar lluny per trobar-lo.

Escolteu! Es desperta com un lleó el riure,
ressona el seu rugit a la plana
i el cel sencer crida i s'estremeix
perquè Déu en persona ha nascut de nou,
i nosaltres tan sols som nens petits
que sota pluja i neu prossegueixen el seu camí.

En la festivitat dels Sants Reis - Santa Teresa de Jesús

Doncs l'estrella
és ja arribada,
vagi amb els Reis
la meva manada.

Anem totes juntes
a veure el Messies,
doncs veiem complertes
ia les profecies.
Doncs en els nostres dies,
és ja arribada,
vagi amb els Reis
la meva manada.

portem-li dons
de gran valor,
doncs vénen els Reis,
amb tan gran bull.
Que s'alegri avui
la nostra gran Zagala,
vagi amb els Reis
la meva manada.

No guareixis, Llorente,
de cercar raó,
per veure que és Déu
Aqueste garzón.
Dóna-li el cor,
i jo estigui obstinada:
vagi amb els Reis
la meva manada.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.