Índex
Raymond Thornton Chandler
Va passar la seva infància i joventut a Anglaterra on també va treballar com a periodista. Va servir en la Primera Guerra Mundial i a l'acabar el conflicte va tornar a Estats Units i es va establir a Califòrnia. Va començar a escriure relats per les famoses revistes barates de gènere negre (les anomenades polpa) Quan tenia 45 anys.
El somni etern (1939) va ser el seu primera novel·la on va presentar a l'àcid, impetuós però també sentimental Philip Marlowe, Que va protagonitzar 7 d'elles i 2 contes. I d'aquí va encadenar títols igual d'exitosos, diversos d'ells portats a el cinema, per al qual també va ser guionista en els anys 40.
Frases i fragments
La dama de l'estany
El somni etern
- Eren prop de les onze del matí, a mitjans d'octubre. El sol no brillava i en la claredat de les faldilles dels turons s'apreciava que havia plogut. Vestia el meu vestit blau fosc amb camisa blava fosca, corbata i vistós mocador fora de la butxaca, sabates negres i mitjons de llana de el mateix color adornats amb rivets blau fosc. Estava endreçat, net, afaitat i serè, i no m'importava que es notés. Era tot el que un detectiu privat ha de ser. Anava a visitar quatre milions de dòlars.
- Tinc trenta-tres anys, vaig anar a la universitat una temporada i encara sé parlar anglès si algú m'ho demana, cosa que no succeeix amb molta freqüència en el meu ofici. Vaig treballar en una ocasió com a investigador per al senyor Wilde, el fiscal de Districte. El seu investigador cap, un individu anomenat Bernie Ohls, em va trucar i em va dir que volia vostè veure. Segueixo solter perquè no m'agraden les dones dels policies.
El llarg adéu
- Vaig observar la franja de pell pàl·lida que apareixia entre la pell cremada de les seves cuixes i la malla. La vaig observar carnalment. Després va desaparèixer de la meva vista, oculta per la inclinació de l'sostre. Un moment després la vaig veure baixar com una fletxa fent un un i mig. La esquitxada va pujar prou com per assolir el sol i fer diversos arcs de Sant Martí tan bonics com la noia mateixa. Després va tornar a l'escala i es va treure la gorra blanc i va sacsejar el pèl. Bamboleo el seu darrere cap a una tauleta blanca i es va asseure al costat d'un llenyataire de pantalons blancs de cotó i ulleres fumats i tan cremat que no podia ser una altra cosa que el cuidador de la pileta. Aquest es va inclinar i li va donar un copet a la cuixa. Ella va obrir una boca de la mida d'una boca d'incendi i rio. Allò va acabar amb el meu interès en ella. No sentia el seu riure, però l'avenc oberta a la cara quan va obrir el tancament llampec sobre la seva dentadura em van bastar.
- Hi ha llocs on no s'odia a la Policia, comissari. Però en aquests llocs no seria policia.
Adéu, nina
- Amb semblant abillament, el subjecte passava inadvertit, tant com una taràntula sobre un pastís de crema.
Playback
-Vostè és Marlowe, oi?
-Sí, suposo que sí. -Consulté meu rellotge de polsera. Eren dos quarts del matí, que no és precisament el meu millor moment.
-No es posi impertinent amb mi, jove.
-Ho sento, senyor Umney, però no sóc jove; sóc vell, estic cansat i encara no he pres una gota de cafè. En què puc ajudar-lo?
Sigues el primer a comentar