Raffaella Salierno: «Poden ser socis de PEN Català tots els escriptors que hagin publicat i que es reconeguin en la cultura i la llengua catalanes»

Sempre és interessant parlar amb qui dediquen els seus esforços a defensar la llibertat de premsa, la llibertat d'expressió i els drets humans, però els diferents esdeveniments recents que han amenaçat aquestes llibertats conviden encara amb més determinació a conèixer la tasca d'organitzacions com el PEN Català .

Logotip de l'PEN Català

Raffaella Salierno coordina el Comitè d'Escriptors Empresonats de PEN Català, la secció catalana de PEN Internacional: «és com la casa mare dels 140-150 Centres PEN que hi ha al voltant de el món», explica. «La seva funció és essencialment la de coordinar les activitats dels diferents centres i assessorar-los; organitzar les assemblees generals o les trobades dels diferents comitès que formen el PEN (Comitè dels escriptors empresonats, Comitè de traducció i drets lingüístics, Comitè per la pau i Comitè d'escriptores, etc.); assessorar en l'organització de festivals literaris o d'altres activitats literàries, etc. »

Qui pot ser membre de PEN Català?

Els Centres PEN s'agrupen al voltant d'una literatura, no d'un estat administratiu. Per això, en un mateix estat poden existir diferents centres PEN. Això és el cas d'Espanya, per exemple, i tenim el PEN Català, el PEN Gallego, el PEN Basc i recentment també el PEN Català. En conseqüència, poden ser socis de PEN Català tots els escriptors que hagin publicat i que es reconeguin en la cultura i la llengua catalanes, independentment de la nacionalitat, cultura, color o religió.

Hi ha també puntualitzar que amb el terme de "escriptor" entenem tots els oficis que es relacionen amb la paraula escrita: poetes, assagistes, traductors, guionistes, periodistes, editors ...

Parlant ja de forma específica d'Comitè d'Escriptors Empresonats de PEN, encarregat d'ajudar els escriptors que veuen vulnerats els seus drets i llibertats, val la pena parar atenció a les diferents iniciatives que porta a terme, entre les quals la Xarxa d'Accions Ràpides.

En què consisteixen les trucades Accions Ràpides? De quina manera pot col·laborar qui vulgui prestar ajuda tot i no ser membre de el PEN?

El Comitè dels Escriptors Empresonats de el PEN Internacional s'ocupa de recollir i verificar la informació sobre els casos d'escriptors perseguits arreu del món. Aquesta informació es recull a través de múltiples fonts i en col·laboració amb altres entitats que s'ocupen de la defensa dels Drets Humans. Quan es verifica un nou cas de persecució d'un escriptor per violació a el dret a la llibertat d'expressió, el PEN Internacional emet una Acció Ràpida, és a dir envia informació a tots els centres PEN sobre l'escriptor en qüestió, amb tots els detalls de la seva cas. També indica als diferents centres el tipus d'acció que poden emprendre (cartes de protesta a les autoritats de país on ha ocorregut la violació; notes de premsa; possibles activitats ...)

Els que no són membres de PEN poden donar el seu suport a les Accions Ràpides de PEN oa les activitats de l'PEN en diferents maneres, depenent dels casos específics. Pot ser participant en els actes organitzats pel PEN, a través de gestions diplomàtiques o, per exemple, signant postals en favor d'escriptors perseguits, que el PEN distribueix durant alguns actes literaris, com vam fer recentment al Festival Kosmópolis08 a Barcelona.

Parlant de col·laboració amb altres entitats que defensen els drets humans: l'organització en seccions locals que té el PEN ha de suposar un avantatge en aquest sentit. Com es coordina el PEN Català amb aquestes altres entitats?

La relació és d'organitzar esdeveniments conjuntament, cada vegada que es presenta l'ocasió, amb totes les entitats de defensa dels Drets Humans. Es pot tractar d'organitzar una acte literari o de solidaritat; o organitzar-se per donar difusió a un tema en particular; o treballar junts per publicar un llibre, com en el cas de el llibre, Anna Politkòvskaia, la consciència moral de Rússia, Un recull d'alguns articles de la periodista russa que el PEN Català ha editat juntament a la Lliga pels Drets dels Pobles i la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans.

La setmana passada es van complir 70 anys de el viatge de l'bibliobús de la Institució de les Lletres Catalanes en què diversos escriptors amenaçats pel franquisme van poder escapar a l'exili. La tasca que va realitzar en aquest moment la ILC guarda certes similituds amb la tasca de l'Comitè d'Escriptors Empresonats. Què vincle hi ha, avui dia, entre el PEN Català i la Institució de les Lletres Catalanes?

El PEN Català, des dels inicis de la recuperació de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), fa 25 anys, és membre de la seva Junta de Govern i de el Consell Assessor i els membres de PEN participen en la comissions avaluadores de la ILC, pel que fa a atorgar subvencions o ajudes a la creació o als editors. A més, en múltiples ocasions, organitza activitats literàries, exposicions o informes, conjuntament amb la ILC.

La xarxa de ciutats refugi és una altra de les iniciatives destacades de l'Comitè d'Escriptors Empresonats. L'admirable tasca que suposa construir una xarxa de municipis disposats a acollir els escriptors que estiguin sota amenaça arreu de món no sembla, ni molt menys, fàcil de dur a terme. Ningú millor que la coordinadora de l'comitè que assumeix aquesta tasca per explicar el seu funcionament:

Com treballa el PEN Català perquè una ciutat se sumi a la xarxa de ciutats refugi?

El PEN Català forma part de l'ICORN, la xarxa internacional de ciutats refugi. La implantació d'el Programa Escriptor Refugiat a Catalunya es pot considerar una conseqüència gairebé natural de la tasca de PEN Català en la defensa de la llibertat d'expressió, i també per un deure de gratitud pel suport que els escriptors catalans van rebre, quan es van veure obligats a anar a l'exili després de la guerra civil espanyola, per part dels intel·lectuals dels països que els van acollir.

La primera ciutat catalana que ha adoptat el Programa Escriptor Refugiat ha estat Barcelona, ​​però hi ha altres ciutats que han mostrat el seu interès a acollir escriptors perseguits. Palma de Mallorca i Sant Cugat han ja aprovat en un ple municipal la implantació de el programa al seu municipi.

Per entrar a formar part de la llista d'escriptors per als quals el ICORN busca una ciutat d'acollida, l'escriptor mateix ha d'enviar una sol·licitud explicant el seu cas. Aquesta sol·licitud ve examinada i verificada pel Comitè d'Escriptors Empresonats de PEN Internacional, el qual, si aquest és el cas, la certificació. A partir d'aquest moment es busca una ciutat que pugui acollir l'escriptor tenint en compte tant les expectatives de l'escriptor com la de la ciutat que acull. Es tracta d'afavorir que l'intercanvi cultural entre l'escriptor i la ciutat d'acollida sigui el més proficuo i enriquidor possible per a tots dos.

Tal és la importància de les activitats de PEN que compta fins i tot amb el reconeixement de les Nacions Unides: «El PEN Internacional és una organització estrictament no política i té estatus consultiu a la UNESCO ia l'ONU», explica Salierno. Algunes vegades es fa referència a aquesta organització com PEN Club, expressió que recorda que no es tracta d'una mena de sindicat, sinó que té voluntat de ser un fòrum sobre literatura i sobre les condicions en què es produeix i es difon.


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.