Rafael Caunedo. Entrevista amb l'autor d'El desig dels accidents

Fotografia: Rafael Caunedo. Perfil de Facebook.

A Rafael Caunedo el vaig conèixer personalment com a moderador en una trobada de lectors organitzat per Àmbit Cultural per xerrar amb Diumenge Villar. Després li vaig seguir la pista. I a primers d'aquest mes ha tret la seva nova novel·la, El desig dels accidents. Li vull agrair la seva amabilitat i temps dedicats per a aquesta entrevista on ens parla d'ella i sobre molt més.

  • ACTUALIDAD LITERATURA: El desig dels accidents és la teva nova novel·la. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?

RAFAEL Caunedo: Com sempre, les idees arriben de fer-te preguntes. Un dia, per casualitat, vaig veure una noia molt jove que formava part d'una unitat de antiavalots. Arribaven de treballar, amb els protectors encara col·locats, l'uniforme tacat de farina i ous -no cal que expliqui la raó- i cara de circumstàncies. A l'fixar-me en ella vaig pensar: ¿Tindrà fills? Li esperarà un bebè a casa ?, Són compatibles les porres i els biberons? Llavors vaig decidir treure a aquella dona de la realitat i la vaig convertir en Blanca Zárate. I et bestreta que en la ficció ho passa molt pitjor.

  • A EL: Recordes el primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?

RC: La veritat és que només recordo les coses que em deixen algun tipus de empremta. He de tenir memòria selectiva. Concretament no recordo el primer llibre. Tinc en ment títols que van passar per les mans; són records d'una infància feliç. Però si he de dir cuál va ser el llibre que va canviar els meus hàbits de lectura, aquest va ser El senyor dels anells. Arran de la seva lectura, vaig començar a estalviar cada setmana per comprar-me llibres. I així fins avui. No puc viure sense llegir; com tampoc puc fer-ho sense escriure. Sempre em va agradar fer-ho, però era bastant reticent a mostrar les meves coses. Error. Tot va canviar el dia que vaig acompanyar a una amiga a un taller d'escriptura. Entre vins i racions de croquetes i truita llegíem els nostres relats. Tot d'una escrivia per als altres, no per a mi, i això ho va canviar tot.

  • A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques. 

RC: M'agraden molts. Llegeixo de tot. Suposo que vaig triant segons l'estat emocional en què em trobi. Cada llibre, o cada autor, té el seu moment. M'agrada descobrir nous escriptors també, Em deixo aconsellar pels llibreters i també pel meu instint, però la veritat és que hi va haver un autor que, a l'descobrir-ho, em va fer plantejar-me la possibilitat de ser escriptor. M'agradaven els seus llibres i ell mateix, el seu enigma, la seva vida tan estranya, la seva personalitat. Va ser llegir a Thomas Bernhard i canviar la meva visió sobre la literatura.

  • A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?

RC: A qualsevol que, després de compartir taula i estovalles durant un sopar, em vingui de gust repetir. No molts aguanten més d'un sopar.

  • A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

RC: No em molesta el soroll, ni la música, puc escriure en qualsevol part. Tinc facilitat per ficar-me en el meu món, Encara que estigui en un cafè envoltat de gent. L'únic que no suporto és que hi hagi una conversa a la banda. Insisteixo, no m'importa el rebombori, l'aldarull, però no puc escriure quant identifico paraules encadenades amb sentit.

  • A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

CR: Sóc de bioritmes matiners. La meva ment està més àgil als matins. Curiosament, les tardes són ideals per a llegir. ¿El lloc? sincerament, no tinc lloc fix. Puc escriure recolzat en el tronc d'un arbre, sota un tendal a la platja o en un cafè amb jazz de fons. A casa meva, terra fer-ho en qualsevol costat. N'hi ha prou que no hi hagi ningú al meu costat parlant. 

  • A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?

CR: Leo per impulsos. Fullejo a les llibreries, tocament molt i sempre hi ha algun llibre que em xiuxiueja: «Sóc jo». I llavors m'ho compro. Influeix el text de contraportada, la coberta, i la frase aleatòria a què l'atzar em porti. 

  • A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

RC: Ara mateix estic amb Hamnet, De Maggie O'Farrell.

Estic embolicat amb una trama de la qual prefereixo no explicar res fins que estigui més definida. Això sí, et garanteixo que el protagonista estarà on no hauria d'estar.

  • A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?

RC: Estadísticament, Espanya és dels països on més es publica en el món. Resulta paradoxal que l'índex de lectura dim més baix que la mitjana. Desconec quin resultat provoca aquesta contradicció a les editorials, però t'asseguro que si llegíssim més, ens aniria millor a tots.

  • A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?

RC: No crec que escrigui res sobre el tema COVID, el confinament i tot això. No em ve de gust. Em resultava molt més suggerent el món d'abans, així que escric com si res hagués passat perquè estic segur que tot passarà i tornarem als mateixos problemes de sempre, però sense mascareta ni distància social. M'agraden les abraçades i els petons a la primera trobada, sense que et preguntin si estàs vacunat.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.