Qui no va llegir el «Lazarillo de Tormes»?

Amb només esmentar aquest llibre la meva ment viatja bastant enrere en el temps i es per als primers anys de Secundària. Tindria, ¿quants? Tretze o catorze anys, potser. I com jo, suposo que molts sou els que haureu llegit aquest llibre «mitjà» obligats per la professora de llengua i literatura que tocava aquest any en concret.

La veritat és que no tinc mals records de la seva lectura, tot i estar en un llenguatge totalment en desús en l'actualitat i haver-lo llegit gairebé per obligació per a una matèria de l'escola. Es podria dir que tot el contrari, crec recordar que em va agradar en el seu moment i que tampoc em faria res tornar a llegir en cas de no tenir infinitat de lectures pendents i tants llibres nous i bons per descobrir. D'aquest tema parlarem en un altre article, de rellegir llibres o de començar lectures noves (què us sembla aquest tema?).

Doncs això, avui vinc a parlar-vos d'aquesta novel·la de gènere picaresc i de la importància que va tenir en la seva època.

Primera novel·la de gènere picaresc

Podria semblar una novel·la picaresca més, però no és així, sinó tot el contrari, l' «Lazarillo de Tormes» té una importància exclusiva que cap altra novel·la de gènere picaresc té, i és que va ser la primera novel·la d'aquest tipus.

De autor anònim a dia d'avui, se li han atribuït al llarg dels anys bastants autors, Entre ells: Juan d'Ortega, Diego Hurtado de Mendoza, als germans Joan i Alfonso de Valdés, Sebastià Horozco o Lope de Rueda, entre d'altres molt.

No cal dir que és una novel·la espanyola, de estil epistolar i està escrita en primera persona. La data més antiga de publicació data de 1554. Es tracta d'una novel·la amb una gran condició crítica a la societat espanyola d'aquest moment, és bastant realista, fregant fins i tot la crueltat en alguns moments de la història.

De què tracta?

lázaro, El protagonista, és de origen humil i bastant pobra, Per la qual cosa les ha d'anar ideant per sobreviure en una societat cruel, hipòcrita i tremendament dura. A continuació, resumim totes les fases per les quals passa la narració d'aquest llibre, diverses d'elles relacionades amb els «amos» que té Lázaro:

• Origen de Llàtzer: Comença el seu relat autobiogràfic explicant les condicions del seu naixement i la seva infantesa, marcades ambdues per la deshonra i la més absoluta pobresa.

• El cec, el seu primer amo: La mare de Llàtzer el lliurament de molt petit a un cec. Amb ell ha d'aprendre a sobreviure ja que passa tremendes calamitats. En aquesta època en què més astúcia guanya Lázaro.

• L'escuder, el seu tercer amor: Després de l'cec, Lázaro serveix a un clergue avariento i egoista que gairebé mai li dóna de menjar, i posteriorment a aquest arriba l'escuder. Aquest i els seus prejudicis de hidalgo li impedeixen treballar pel que Llàtzer és novament el que se les enginya per aconseguir menjar i repartir-la amb ell. Aquest mandrós escuder és però el primer que tracta amb respecte a Llàtzer, però fuig i novament el mosso torna a quedar-se sol.

• Servir a diversos: Lázaro serveix a un frare, a un venedor de butlles, a un capellà ia un agutzil. Després d'això aconsegueix treball com a pregoner a Toledo i es casa amb la minyona de l'Arxiprest de Sant Salvador.

• Etapa d'l'Arxiprest de Sant Salvador: Per fi, Lázaro ha aconseguit aconseguir certa prosperitat i no li importen les murmuracions que hi ha al voltant de la seva dona ia la relació que aquesta porta amb l'arxiprest. Un exemple d'això es pot veure el següent paràgraf extret de el llibre:

- Lázaro de Tormes, que ha de mirar a aquests de males llengües mai medrará. Dic això, perquè no em meravellaria algun, veient entrar a casa meva a la teva dona i sortir-ne. Ella entra molt al teu honra i seva. I això t'ho prometo. Per tant, no miris al que poden dir, sinó al que et toca, dic, al teu profit.

 

- Senyor -li vaig dir-, jo vaig determinar de acostar-als bons. Veritat és que alguns dels meus amics m'han dit alguna cosa d'això, i encara per més de tres vegades m'han certificat que, abans que amb mi casés, havia parit tres vegades, parlant amb reverència de La vostra Mercè, perquè està ella davant.