Una de les més increïbles anècdotes que s'expliquen sobre literats és la següent que dóna bon compte de l'increïble enginy de Francisco de Quevedo.
S'explica que en temps de Mariana d'Àustria, que regnava a Espanya i que tenia una coixesa ostensiblement visible, algun amic de l'poeta el va reptar a veure si tenia valor de cridar agafi a sa majestat amb la qual en teoria tenia confiança. Sense pensar-s'ho dues vegades, Quevedo va dir al seu sorprès amic que no només la cridaria agafi sinó que ella donaria les gràcies a l'escriptor per haver-ho fet.
El curiós és que va guanyar la aposta....
La cosa va anar així:
Quevedo es va acostar a la reina amb un clavell blanc i una rosa vermella que va mostrar a la reina. Deixant-la a ella al mig de les dues flors assentir «Entre el clavell blanc i la rosa vermella, la seva majestas és-agafi».
La reina es va decantar per una de les dues flors i va quedar en cantada amb el «floreta» que va percebre on en realitat no hi havia més que un malintencionat però genial calambur que va fer que l'escriptor guanyés l'aposta amb el seu amic i escrivís una de les pàgines més enginyoses de la història de la literatura.
Més informació - Quevedo al web
Foto - EDU
Hi ha un error amb la reina, no és Mariana d'Àustria, sinó Isabel de Borbó la primera esposa de Felip IV. A tenir en compte que Mariana d'Àustria es casaria amb Felip IV el 1649, i que Quevedo hauria mort ja 4 anys abans a 1645 😉
Aquesta anècdota és coneguda i jo l'explico en els meus tours
Aquesta caricatura és meva Lombilla i va ser publicada en el Món d'Andalusia. S'ha posat aquí sense el meu permís. Prego que la treguin.