Què són les acotacions d'un text

Exemple d'acotacions en un diàleg

Exemple d'acotacions en un diàleg

El terme “acotacions” fa referència als suggeriments, explicacions o puntualitzacions que un autor escriu al voltant d'un text específic. Això es fa amb efecte dafegir exactitud a una obra. La paraula prové del llatí cautus, i significa “advertiment o aclariment”. El seu ús és molt comú en textos teatrals o narrativa, però també és vàlida la seva aplicació a un altre tipus de continguts.

Les acotacions s'apliquen per ajudar el lector a comprendre amb més exactitud allò que es vol explicar. Hi ha data d'usar aquest recurs des de l'antiga Grècia. Aleshores, els dramaturgs es valien de cautus per donar context als actors sobre les accions que havien d'executar en les diferents escenes —tant en la recitació dels seus diàlegs com en els silencis necessaris—.

Per què serveixen les acotacions

Es podria dir que la finalitat principal de les acotacions és aclarir una acció dins del text. Això es fa a través de senyals i instruccions precises. L'autor en fa ús amb el propòsit d'ensenyar o donar a entendre diferents aspectes de l'obra d'una manera més específica. És possible trobar acotacions en diversos contextos. Aquests són els més comuns:

  • Acotacions en obres de teatre;
  • Acotacions en literatura o altres textos;
  • Acotacions en dibuix tècnic.

Acotacions en obres de teatre

Les acotacions en obres teatrals són aquelles que el director o guionista introdueixen per indicar als actors les accions associades als seus diàlegs i/o aparicions. El seu ús és diferent del que se li dóna als textos literaris. Per regla general, estan tancades entre parèntesis. En altres ocasions es poden trobar encasellada entre cometes. També és comú l'ús de claudàtors.

Es poden trobar diversos tipus d'acotacions en obres teatrals. Entre aquests tipus s'estableixen:

Les afegides pel dramaturg per al director

En el cas d'aquest tipus d'acotació, el dramaturg o guionista deixa algunes instruccions al director. Això es fa per indicar detalls específics sobre fets que es desenvolupen a certs escenaris. Així mateix, això es refereix als aspectes físics d'un o tots els personatges: color de cabell, contextura, to de pell, entre altres factors.

Dins aquestes acotacions també es compten els efectes especials, de llum o la música que s'utilitzarà a l'obra.

Acotacions del dramaturg per als personatges

Tal com el seu nom indica, són referides per part de l'autor a aquells que encarnaran els papers de l'obra (actors). Mitjançant elles es busca establir qualsevol acció —moviment, articulació dels diàlegs o expressions— que puguin ajudar a fer que l'obra es desenvolupi de manera més efectiva o espectacular.

Exemple:

Llampec: Senyor: el vostre guant (lliurant-li un guant).

Valentí: No és meu. Tinc llocs tots dos».

(Els dos gentilhomes de Verona, extret de la literatura de William Shakespeare).

Frase de Shakespeare.

Frase de Shakespeare.

Les que afegeix el director

El director d'una obra de teatre té llibertat d'afegir qualsevol acotació addicional que li sembli pertinent. Per exemple:

Maria: Has d'anar-te'n, Josep, no és recomanable que estiguis aquí (mirant cap als seus peus, tremolosa).

Acotacions en literatura o altres textos

Les acotacions en narrativa són les que s'afegeixen a través de la ratlla (—). Són presents quan l'autor vol aclarir les accions, pensaments o la intervenció d'un altre personatge. També es fan servir per matisar, aclarir, comunicar o precisar un fet present dins del text. Aquestes acotacions tenen diverses característiques importants que cal tenir en compte, entre elles:

Ús de la ratlla (—)

A la ratlla també se li pot anomenar guió llarg, i té diverses formes d'ús. Segons la Reial Acadèmia Espanyola, s'ha d'afegir la ratlla en iniciar i tancar l'acotació en un text narratiu. Així mateix, cal afegir a les intervencions de personatges.

  • Exemple d'acotació dins del text: “Era una sensació estranya —com mai abans havia sentit—, però, no s'havia de confiar, tot just acabava de conèixer-la”.
  • Exemples d'acotació per intervenció d'un personatge:

—Què et passa?, digues-me, no menteixis! —va dir l'Helena.

—Et vaig dir que no es juga amb mi —va dir la Lluïsa, l'iracundo—, ara atempti a les conseqüències.

Diferenciar bé el guió i la ratlla

la RAE explica que el guió i la ratlla no han de ser confosos, ja que el seu ús i longitud són diferents. De fet, la ratlla fa quatre vegades més que el guió.

  • Guió: (-);
  • Raja: (—).

Importància dels signes de puntuació a les acotacions

Un altre aspecte referent a les acotacions —que és fonamental dins de la narrativa— és l'ús dels punts. En aquest cas, quan els aclariments són utilitzats en la intervenció d'un personatge, el signe corresponent s'ha d'ubicar després de la ratlla, al final de l'acotació.

  • Exemple correcte: “Mariana va voler marxar –tremolava–, però una estranya força li ho impedia”.
  • Exemple incorrecte: “Mariana va voler marxar, —tremolava– però una estranya força els ho impedia”.

Els verbs associats amb “dir” a les acotacions d'un text narratiu

Als textos narratius, quan l'acotació als diàlegs ve relacionada amb el verb associat a “dir”, aquesta paraula s'ha d'escriure en minúscules. En cas que la paraula no estigui relacionada amb el vocable “parlar”, cal escriure en majúscules.

  • Exemple d'acotació relacionada amb el verb dir: “—Això és increïble! —va fer broma Fernando, esgotat”.
  • Exemple d'acotació sense relació amb el verb dir: “—Potser és moment d'aprendre les lliçons —Aleshores, Irene se'l va mirar i se'n va anar”.

Durant la intervenció de Fernando, s'assenyala que és un diàleg del jove amb el verb “bramar”, el qual està associat al verb “dir”, per tant, sescriu en minúscules. Mentrestant, en la intervenció d'Irene s'implica que és ella qui parla, i s'assenyala l'acció d'anar-se'n. Per això la paraula subseqüent va en majúscules.

Acotacions al dibuix tècnic

Les acotacions dins del dibuix tècnic fan referència a les dimensions. També s'utilitzen per afegir context sobre les característiques d'un element, com ara materials, referències, distàncies, entre altres.

A diferència de les acotacions al teatre o la literatura, aquestes poden estar expressades en forma de notes, símbols, línies o figures. Tot depèn de les particularitats que es vulguin fer notar.

Les acotacions en el dibuix tècnic són conegudes com a “cotes”. Hi ha dos tipus de cotes que és possible trobar en aquesta disciplina. Aquests tipus són:

Cotes de situació

Les cotes de situació serveixen per facilitar que l'observador pugui saber on estan ubicats els objectes dins una figura.

Cotes de dimensió

Aquest tipus d'acotació ajuda l'observador a conèixer les proporcions que té un objecte.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.