Un paràgraf són totes aquestes fileres de lletres que formen un text comprensible, que normalment forma part d'un altre de gran, i que de vegades tantes suors suposa als escriptors. Però per ser més precisos i tècnics, el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix paràgraf com a «fragment d'un text en prosa constituït per un conjunt de línies seguides i caracteritzat pel punt ia part al final de l'última».
És important ressaltar llavors que un paràgraf està escrit en prosa (al contrari, un poema està constituït per estrofes i versos) i té un punt que finalitza la idea del text. Però a més d'aquestes característiques bàsiques, un paràgraf ha de tenir-ne d'altres que ajuden a definir-lo.
Característiques d'un paràgraf
- Un paràgraf és una unitat independent, però normalment forma part d'un altre text més gran. És a dir, té un sentit complet i autònom, però alhora també està al servei de l'estil i del tema d'una estructura més gran. El seu objectiu és dotar de sentit i ritme la idea global. Per això tots els paràgrafs d'un text tindran una extensió similar entre ells.
- Quan a l'escola ens van ensenyar a escriure un text i, per tant, a omplir- de paràgrafs es van cuidar molt d'explicar la importància de començar i acabar cadascú. Un paràgraf mai no és més llarg ni més curt del que cal. De fet, els blocs segueixen unes regles de redacció una mica diferents a un altre tipus de textos (per raons de llegibilitat web).
- És per això que hi ha diferents tipus de paràgrafs, tants com tipus de textos. Els paràgrafs d'un bloc en línia segueixen estructures i especialment dimensions diferents de les d'altres textos. Un text pot ser expositiu, argumentatiu, periodístic, literari, descriptiu, científic… En qualsevol cas, els paràgrafs són textos en prosa que segueixen la línia sempre del text a què pertanyen.
- Així mateix, la puntuació és una característiques fonamental en un paràgraf. L'ús correcte dels signes de puntuació és clau per determinar si un paràgraf està escrit correctament: les comes, els punts suspensius, els punts i coma, els signes d'exclamació i interrogació, els parèntesis, les cometes i els guions. Però molt especialment els punts.
- Els punt i seguit generalment tanquen oracions i ajuden a fer que un paràgraf no tingui tantes i tan llargues frases. Potser per això el punt i el seguit tingui la funció més important en un paràgraf. Els punts ia part acaben un paràgraf per continuar amb el següent. I els punts finals conclouen el text.
- Coherència, cohesió i adequació. Són les propietats del text; per tant, també són presents en un paràgraf. Aquestes característiques ajuden a comunicar que, en definitiva, és allò que pretén tota mena de text. La coherència manté el sentit dun text (lextensió és adequada, la informació oferta és oportuna i està ben ordenada). La cohesió té a veure amb la part gramatical, especialment amb la sintaxi (les oracions estan correctament estructurades i connectades les unes amb les altres). L'adequació s'encarrega que el text sigui el adequat per a la situació comunicativa (s'adapta al context ia l'objectiu de la comunicació).
Exemple i anàlisi. Un microrelat
Finalment l´objectiu d´un paràgraf és estructurar la idea global del text al qual la majoria de vegades està subjecte. Si és un text absolutament independent, ho farà de la mateixa manera, és a dir, aquest oferirà la informació (depenent del tipus de text de què es tracti) ben ordenada amb els signes de puntuació oportuns i amb oracions d'extensió apropiada, sempre fidels a l'estil i al tema. I, finalment, un paràgraf haurà de ser sempre coherent, estar ben cohesionat i adequar-se al seu context i propòsit.
Per això potser és tan difícil analitzar un paràgraf de manera aïllada de la resta que compon un text. I encara que ho podríem haver fet, aquí deixem com a exemple el microrelat guanyador del Concurs de Microrelats i Fotografia «A un somriure de distància» 2021, proposat per l'Empresa Municipal de Transports de Madrid (EMT). El microrelat es diu Bocas i la seva autora Mar Forns.
El tema està inserit en el context de la pandèmia de Covid-19 quan els viatges al transport públic es feien amb màscares i els viatgers podien observar-se tot excepte nas i boca (bé, això és una cosa que encara conservem a Espanya).
Una noia descriu en primera persona els viatgers que l'acompanyen durant el seu viatge amb autobús i els identifica amb sobrenoms de boques que no coneix, però que interpreta a través de l'aparença física o del comportament de les persones. El personatge principal (temps específic i lloc clar, l'autobús de l'EMT) acaba per dibuixar-se la pròpia boca i pren una determinació.
Mar Hornos resol la seva història amb acidesa i un punt de sagacitat que mou tot el microrelat. Un únic paràgraf és tot el text. Selecciona hàbilment a cada frase un tret, després de punt i seguit, punt i seguit. Després de capturar els personatges amb breus pinzellades de refranys i dites, el personatge narrador s'adona de què és el que ha de fer ella a continuació. El seu punt i final.