Segons la Reial Acadèmia Espanyola, un proverbi és una «sentència, adagi o refrany». No són exclusius de l'Orient, encara que ben coneguts són els proverbis xinesos o japonesos. El que passa que en llengua espanyola ens referim als propis de la nostra cultura o de la cultura occidental com refrany, de manera general. Si bé és cert, que els refranys solen ser anònims ia molts proverbis se'ls pot atribuir una autoria.
Què en saps? T'agraden els seus ensenyaments? Et semblen inspiradores? En aquest article atendrem els proverbis xinesos, t'expliquem més sobre les seves característiques i te'n donem alguns bons exemples.
Proverbis xinesos
Es componen per una frase breu que enuncia un missatge. El missatge és un ensenyament, una veritat, que sovint tenen caràcter moral. Aquesta referència alliçonadora o sentenciosa ens pot propulsar a un comportament moral òptim. Poden servir per inspirar-nos, per aprendre o canviar la nostra perspectiva i visió de les coses. Hi ha de molts tipus, per la qual cosa és fàcil trobar aplicabilitat per a diferents situacions.
Són molt antics, es coneixen des de segles i mil·lennis i passen de generació en generació mostrant alguna variació, però mai no perden l'essència del seu missatge. Aquest missatge sol contenir una sentència capaç de traduir-se a altres llengües, per això la universalitat i importància de l'enunciat. Es pot dir que un proverbi és el mateix tipus de locució que un refrany o un aforisme.
Els proverbis orientals estan molt aferrats a la filosofia budista. Encarnen aprenentatges i ensenyaments amb senzillesa extrema per transmetre grans veritats humanes. En qualsevol cas, tots estan plens de saviesa i són capaços de difondre aquesta saviesa a totes les capes de la societat i les seves generacions.
Les característiques comunes dels proverbis orientals en general i dels xinesos en particular són els trets desforç, dedicació, disciplina, respecte o humilitat, que comparteixen aquestes cultures. Tots els valors morals són innats de la cultura xinesa i d'alguns països de l'Extrem Orient.
25 exemples
- Les grans ànimes tenen voluntats; les febles tan sols desitjos. No n'hi ha prou amb desitjar alguna cosa, has de treballar de valent per aconseguir-ho. La voluntat aconsegueix objectius, els desitjos es poden quedar únicament en fantasies.
- El que tem patir ja pateix el temor. L'impereceder por a la por. La preocupació constant ja crea el propi problema o disgust.
- És més fàcil variar el curs d‟un riu que el caràcter d‟un home. Això diu molt del caràcter humà. És difícil canviar, especialment les personalitats nècies.
- Excava el pou abans que tinguis set. Com el clàssic de la cigala i la formiga. La previsió és crucial; si vols resoldre un problema quan es presenta pot ser massa tard o el doble de treballós.
- El savi no diu el que sap, i el neci no sap què diu. El neci parla per altres i sense saber; en canvi, l'intel·ligent, perquè ho és, calla moltes coses, per la qual cosa mostra la seva perspicàcia i judici.
- Abans de ser drac, cal patir com una formiga. No es pretengui ser el més fort o avesat des del principi; ha de començar des de baix, aprendre moltes coses i fer-ne tantes menys plaents, en qualsevol àmbit, per acabar sent un autèntic drac.
- L'aigua fa surar el vaixell, però també el pot enfonsar. Cap qüestió és bona o dolenta en si mateixa, depèn de com es miri o com es faci servir.
- Res no senti millor el cos que el creixement de l'esperit. És, sens dubte, una conjunció, i no pot funcionar l'un sense l'altre. Una ment en harmonia es tradueix en un cos que és benestar.
- Qui cedeix el pas eixampla el camí. Ens engrandim nosaltres mateixos en l'acció de veure per l'altre.
- Els bells camins no porten lluny. Moltes vegades no és possible assolir grans objectius escollint la manera fàcil de fer les coses. Cal embrutar-se les mans.
- Ningú es banya dues vegades al mateix riu, ja que sempre és un altre riu i una altra persona. Un ensenyament clàssic que també va comentar Heràclit; sobre la mudança de la vida, les situacions i les persones, que s'hi van modelant.
- Si fas plans per a un any, sembra arròs. Si els fas per a dos lustres, planta arbres. Si els fas per a tota la vida, educa una persona. Sobre el valor del temps i la solidesa de les accions, de la fragilitat a la robustesa de la llavor.
- Si em dónes peix, menjaré avui, si m'ensenyes a pescar podré menjar demà. Cal donar suport amb recursos per crear autonomia; cal fugir de la dependència (pa per avui…).
- Per a qui no sap on vol anar, tots els camins serveixen. Quan no es té definit un objectiu, bé perquè no es coneix, bé perquè no s'ha buscat, es prenen mil camins superflus i no s'aconsegueix res.
- Un floc de neu mai cau al lloc equivocat. En altres paraules, la sort no existeix.
- Venç l'enemic sense tacar l'esquena. Per guanyar no cal ni tan sols tocar l'adversari; n'hi ha prou amb intel·ligència i astúcia.
- La innocència dun ratolí pot moure un elefant. Sobre la força de la innocència.
- El savi pot seure en un formiguer, però només el neci s'hi queda assegut.. Qualsevol persona es pot equivocar, però només l'ignorant es quedaria amb el seu error.
- Si caus set vegades, aixeca't vuit. Aquest és el valor de la constància.
- Presta tanta atenció al teu interior com la que prestes a la teva imatge. Directa relació entre cos i ment. Immillorable exemple per a la societat actual.
- Assumeix les teves responsabilitats i soluciona el problema quan siguis tu qui l'ha creat. És a dir, ocupa't del que està en tu, del que depèn de tu.
- Quan t'inunda una enorme alegria, no prometis res a ningú. Quan et domini un gran enuig, no contestis cap carta. No et deixis dominar per les teves emocions; és el valor de la temprança.
- Si no tens por, no tens per què estar preocupat. La preocupació només arriba quan fem mil voltes als problemes (t'assalta la por, el temor). Si en lloc d'això, t'ocupes dels problemes, la preocupació s'esvaeix.
- No demanis amor, guanya-t'ho. Centra't a produir i provocar amor, i no només a rebre'l.
- El treball i la constància són els que et portaran a ser el que vulguis. Poca cosa més cal afegir. Molts refranys i proverbis n'hi ha d'aquest tipus, alguns afegeixen constància, esforç, disciplina, compromís… tot i així tots coincideixen que la clau es troba a la feina.