Una estrofa és un concepte mètric que classifica els tipus de versos i la forma de ser agrupats en una composició poètica. No es distribueixen de la mateixa manera que un paràgraf i és important analitzar-ne la disposició perquè en dependrà la rima, el tipus de rima si en té, el ritme i l'extensió de l'estrofa i els versos.
Quant a la Reial Acadèmia Espanyola, aquesta defineix una estrofa com «cadascuna de les parts compostes del mateix nombre de versos i ordenades de la mateixa manera que consten algunes composicions poètiques». Però sens dubte la millor manera d'entendre què una estrofa és veient els diferents tipus que hi ha. Exposem els tipus d'estrofes principals.
Parellat
Estrofa que forma dos versos amb rima asonant o consonant. És l'estrofa més simple i es pot vincular ràpidament amb els refranys populars.
Exemple: «el que té vergonya, / ni menja ni dina»
Tercet
Tres versos d'art major (endecasíl·labs) amb rima consonant i que de vegades es presenten com una estrofa autònoma dins d'una composició poètica més gran.
Exemple: «Però jo et vaig patir. Vaig esquinçar les meves venes / tigre i colom sobre la teva cintura / en duel de mossegades i assutzenes» (F. García Lorca).
soleá
Composició de tres versos relativa a la poesia popular d'Andalusia. Són versos d'art menor en rima asonant.
Exemple: «Tinc un voler i una pena. / La pena vol que visqui; / el voler vol que mori» (Manuel Machado).
Quartet
Composició amb quatre versos hendecasíl·labs o d'art major amb rima consonant.
Exemple: «En quin regne, en quin segle, sota quina silenciosa /conjunció dels astres, en quin secret dia/ que el marbre no ha salvat, va sorgir la valerosa/ i singular idea d'inventar l'alegria?» (Jorge Luis Borges).
Rodoneta
Agrupació de quatre versos octosíl·labs i rima consonant (primer i quart, tercer i segon).
Exemple: «Paloma blanca de la pau, / de la guerra marca el final, / cobreix-nos la llum matinal / cessi la matança loquaç».
Servei
Quatre versos d'endecasíl·labs amb rima consonant; rima el primer vers amb el tercer i el segon amb el quart vers.
Exemple: «Jo sóc aquell que ahir no més deia / el vers blau i la cançó profana, / la nit del qual un rossinyol hi havia / que era alosa de llum al matí» (Rubén Darío).
Quarteta
Similar a la rodona, la quarteta també són quatre versos octosíl·labs, però els versos segon i quart rimen en asonant.
Exemple: «Llum de l'ànima, llum divina, / far, torxa, estrella, sol… / Un home a les palpentes camina; porta a l'esquena un fanal» (Antonio Machado).
Cobla
Composició poètica de quatre versos d'art menor i rima asonant. Molt comú en cançons populars.
Exemple: «Jo no sé què diu el vent, / jo no sé què diu el mar, / més quan miro l'horitzó / sempre començo a plorar».
seguidilla
Són versos heptasíl·labs i pentasíl·labs i rima asonant.
Exemple: «Doncs camineu als palmells, / àngels sants, / que s'adorm el meu nen, / tingueu els rams» (Lope de Vega).
Quaderna via
Quatre versos alexandrins (14 síl·labes) i rima consonant. És un tipus d'estrofa usat sobretot a l'Edat Mitjana (segles XIII-XIV).
Exemple: «Era un simple clergue, pobre de clergat / vaig dir cutià Missa de la Santa Maria; / non en sabia dir una altra, diu cada dia, / més la vaig saber per ús que per saviesa» (Gonzalo de Berceo).
Quintilla
Composició de cinc versos d'art menor (octosíl·labs) i rima consonant. Podeu presentar variacions mètriques.
Exemple: «Ni el vi blanc imagino / de quaranta anys tan fi / com la teva boca olorosa: / que, com al senyor la rosa, / li fa olor al vilà el vi» (Lope de Vega).
Quintet
Estructura poètica similar a la quintilla, però amb versos d'art més gran; la rima també és consonant. Presenta les variacions de la quintilla.
Exemple: «Una nit el meu pare, sento jo nen, / mirant que la pena em consumia, / amb les frases que dicta només l'afecte, / va llançar del meu destí la profecia, / una nit el meu pare, sento jo nen» (Julià del Casal).
Lira
Agrupació de cinc versos heptasíl·labs i hendecasíl·labs amb rima consonant. El seu origen és italià i també es pot identificar amb el nom de «mitja estada».
Exemple: «Si de la meva baixa lira / tant pogués el so, que en un moment / aplaqués la ira / de l'animós vent, / i la fúria del mar en moviment» (Garcilaso De la Vega).
Sisè
Són sis versos d'art més gran i rima consonant. Poden existir variacions.
Exemple: «Desfila un ringler de seminaristes, / baietes pelades com els sopistes, / tricorns jaranos, negror salvatge. / Tanca la recua de muls fastiguejats / negres i xanquers, sense gaudis nupcials, / i el muler canta cant aragonès» (Ramón de la Vall-Inclán).
Sextilla
Sis versos d´art menor i rima consonant. Com el sextet, també pot presentar un esquema mètric amb variacions.
Exemple: «Placidesa fonda, submisa / a la llei, ia la gentil / boca breu, un somriure / enigmàtic, subtil, / il·luminant, indecisa, / la pell color d'ivori» (Estimat Nervo).
Cobla de peu trencat
Composició també anomenada «copla manriquenya» per l'autor Jorge Manrique (segle XIV). Es troba composta de versos octosíl·labs i tetrasíl·labs, i la seva rima és consonant. Salta, per tant, el vers curt o menor amb el llarg o més gran.
Exemple de dues cobles: «Recordeu l'ànima adormida, / aviu el cervell i desperte / contemplant / com es passa la vida, / com es ve la mort / tan callant, / com prest se'n va el plaer, / com, després d'acordat , / dóna dolor; / com, al nostre parer, / qualsevol temps passat / va ser millor» (Jorge Manrique).
Vuitena real
És coneguda també amb el nom de «vuitena rima». És un conjunt de vuit versos hendecasíl·labs. La vuitena reial es troba dividida en sis versos amb rima alterna i en un rodolí format pels dos últims versos.
Exemple: «Dita és somiar quan desperto somia / el cor de l'home la seva esperança, / la seva ment afalaga la il·lusió riallera, / i el bé present al futur arriba; / i després de l'aèria i lluminosa ensenya / de l'entusiasme, l'ànim es llança / sota un cel de llum i de colors, / camps pintant de flors florants» (José d'Espronceda).
Desena o espinel·la
Composició de deu versos octosíl·labs de rima consonant.
Exemple: «Somia el ric en la seva riquesa, / que li ofereix més cures; / somia el pobre que pateix / la seva misèria i la seva pobresa; / somia el que a medrar comença, / somia el que afanya i pretén; / somia el que agreuja i ofèn; / i al món, en conclusió, / tots somien el que són / encara que cap ho entén» (Calderón de la Barca).
sonet
Agrupació de catorze versos d'art major (endecasíl·labs), distribuïts de la manera següent: dos quartets i dos tercets. Sorgeix a l'Edat Mitjana i es va estendre enormement per la llengua castellana.
Exemple: «És gel abrasador, és foc gelat, / és ferida que fa mal i no se sent, / és un somiat bé, un mal present, / és un breu descans molt cansat. / És una distracció que ens cuida, / un covard, amb nom de valent, / un caminar solitari entre la gent, / un estimar només ser estimat. / És una llibertat empresonada, / que dura fins al darrere parasisme, / malaltia que creix si és curada. / Aquest és el nen Amor, aquest és el seu abisme. / Mireu quina amistat tindrà amb res / el que en tot és contrari de si mateix!» (Francesc de Quevedo).
Romanç
D'origen espanyol, consta d'un nombre no definit de versos octosíl·labs de rima asonant (els parells) i vers solt (els imparells). Els temes són molt variats, encara que sigui una composició poètica narrativa. Molts romanços han arribat als nostres dies de forma anònima.
Fragment d'un romanç: «Entre els solts cavalls / dels vençuts Zenetes, / que pel camp buscaven / entre el vermell el verd, / aquell espanyol d'Orà / un sol cavall pren, / pels seus relinxos ufanosos / i per les seves cernilles fort, / perquè el porti a ell, / ia un moro captiu porti, / que és un que ha captivat, / capità de cent Zenetes. / En el lleuger cavall / pugen tots dos, i ell sembla, / de quatre esperons, ferit, / que quatre vents ho mouen. / Trist camina l'alarbe, / i el més baix que pot / ardents sospirs llança / i amargues llàgrimes aboca […]» (Luis de Góngora).
Silva
Forma mètrica en què se succeeixen diferents versos heptasíl·labs i hendecasíl·labs (pot tenir major o menor extensió). Els versos poden tenir diferent rima.
Fragment d'una silva: «A l'om vell, fes pel llamp / ia la meitat podrit, / amb les pluges d'abril i el sol de maig / algunes fulles noves li han sortit. / L'om centenari al turó / que llepi el Duero! Una molsa groguenca / li taca l'escorça blanquinosa / al tronc corcat i polsós. / No serà, com els àlbers cantaires / que guarden el camí i la ribera. / habitat de marrons rossinyols» (Antonio Machado).