Frase de Pío Baroja
Pío Baroja i Nessi va ser un escriptor nascut a Sant Sebastià, Espanya, el 28 de desembre de 1872, pertanyent a la denominada generació del 98. El cas de l'autor donostiarra és força peculiar, ja que va obtenir un doctorat en medicina abans de lliurar-se del tot a la seva vocació literària. Si bé també es va dedicar al teatre, la novel·la és el gènere narratiu que el va donar a conèixer.
Igualment, els llibres de Baroja evidencien quatre trets representatius de les seves pròpies inclinacions filosòfiques i polítiques: escepticisme, anticlericalisme, individualisme pessimista i anarquisme. En complement, l'obra del literat basc reflecteix clares preferències antiretòriques -reafirmades per una expressió sintetitzada- alhora d'un temple allunyat del realisme.
La narrativa de Pío Baroja
Característiques d'estil
- Redacció en frases concretes i distants de qualsevol academicisme
- Simplicitat expressiva
- Selecció dels atributs més significatius duna persona o objecte (impressionisme gràfic) en lloc duna descripció detallada.
- Entonació aspra manifestada mitjançant un vocabulari que descompon el context i les ambientacions d'acord amb el tarannà pessimista de l'escriptor.
- Presència d'assajos breus incrustats al mig de la narrativa per plasmar algunes de les idees particulars de l'autor.
- Condensació del temps i lespai (aconseguida a través de la rapidesa narrativa), la qual permet abastar la vida sencera d'una persona o, fins i tot, de generacions.
- Ocupació de capítols curts
- Diàlegs molt naturals i col·loquials.
- Precisió lingüística; cada element és detallat amb les paraules exactes per tal de propiciar una lectura dinàmica i amena dels textos.
Classificació (arbitrària) dels seus llibres
Pius Baroja va ordenar (d'una manera una mica desordenada) els seus treballs escrits en nou trilogies i dues tetralogies. Entre aquests conjunts, “Saturnales” va ser una sèrie publicada gairebé íntegrament després de la mort de Baroja, ocorreguda a Madrid, el 30 d'octubre de 1956.
Aquesta circumstància es va produir per evitar confrontacions amb la censura franquista (especialment per temes relacionats amb la Guerra Civil). Addicionalment, els últims set llibres completats per Baroja se'ls consideren novel·les soltes, ja que no formen part de la classificació ideada per l'autor. Els grups en qüestió són els següents:
Terra basca
- La casa d'Aizgorri (1900)
- El majoratge de Labraz (1903)
- Zalacaín l'aventurer (1908)
- La llegenda de Jaun d'Alzate (1922).
La vida fantàstica
- Aventures, invents i mixtificacions de Silvestre Paradox (1901)
- Camí de perfecció (passió mística) (1901)
- Paradox rei (1906).
La lluita per la vida
- La cerca (1904)
- Mala herba (1904)
- Aurora vermella (1904).
El passat
- La fira dels discrets (1905)
- Els últims romàntics (1906)
- Les tragèdies grotesques (1907).
la raça
- La dama errant (1908)
- La ciutat de la boira (1909)
- L'arbre de la ciència (1911).
les ciutats
- Cèsar o res (1910)
- El món és ansí (1912)
- La sensualitat pervertida: assaigs amorosos d?un home ingenu en una època de decadència (1920).
el mar
- Les inquietuds de Shanti Andía (1911)
- El laberint de les sirenes (1923)
- Els pilots d'alçada (1929)
- L'estrella del capità Chimista (1930).
Agonies del nostre temps
- El gran remolí del món (1926)
- Les vel·leïtats de la fortuna (1927)
- Els amors tardans (1926).
La selva fosca
- La família d'Errotacho (1932)
- El cap de les tempestes (1932)
- els visionaris (1932).
La joventut perduda
- Les nits del Bon Retir (1934)
- El capellà de Monleó (1936)
- Bogeries de carnestoltes (1937).
saturnals
- El cantor rodamón (1950)
- Miseries de la guerra (2006)
- Els capricis de la sort (2015).
Novel·les soltes
- Susana i els caçadors de mosques (1938)
- Laura o la solitud sense remei (1939)
- Ahir i avui (es va publicar a Xile el 1939)
- El cavaller d'Erlaiz (1943)
- El pont de les ànimes (1944)
- L'hotel del Cisne (1946)
- El cantor rodamón (1950).
Pius Baroja
Sinopsi d'alguns dels llibres més emblemàtics de Pío Baroja
El majoratge de Labraz (1903)
És una novel·la ambientada als entorns rurals d'Àlaba durant el segle XIX. En ella, Baroja relata a manera de fulletó el drama una família el majorat de la qual l'exerceix Don Juan de Labraz, un senyor invident. Aquest darrer veu alterada la pau de la seva localitat quan la seva germana Cesárea torna al poble juntament amb el seu inescrupolós marit, Ramiro, causant de l'enemistat entre els germans.
Ramiro primer sedueix Marina —la filla de la patrona— i després la seva cunyada Micaela, amb qui complota per precipitar el decés de Cesárea (que està delicada de salut) i escapar després de furtar unes relíquies de l'església. Després, Rosarito, la filla de Ramiro i Cesárea, també mor. Mentrestant, Don Juan ha d'aguantar aquestes xafarderies en un lloc de costums conservadors i puritanes.
La cerca (1904)
Benvolgut pels historiadors com un dels llibres més importants de Baroja, La cerca se situa a les zones més pobres de Madrid. Allí, El Manuel, el protagonista, experimenta un desassossec constant perquè li costa molt aconseguir una feina estable. Però, malgrat la dura quotidianitat i la precarietat imperant, ell mai no perd les esperances de construir-se una vida millor.
L'arbre de la ciència (1911)
És l'obra més coneguda de l'escriptor espanyol –molt difícil de sintetitzar en poques paraules– i que explora profundament els següents preceptes filosòfics:
- El xoc entre el positivisme i el vitalisme; encarnat pels dos personatges centrals de la història: Andrés Hurtado i l'oncle Iturrioz.
- Andreu (positivista) es refia dels avenços de la ciència com a resposta als problemes de l'existència humana.
- Iturriosa (vitalista), demostra una inclinació cap als preceptes de Nietzsche que advoquen pel descart dels valors judeocristians.
- El pessimisme intel·lectual, ideologia molt difosa a Europa gràcies a les crítiques llibertàries d'Immanuel Kant a les Idees de la Raó (Déu, ànima i món).
- El plantejament d'Arthur Schopenhauer: el coneixement científic és antagònic al sentit de la vida cada individu.
- El missatge nihilista del final: la mort de la persona comporta la mort de l'Univers.
Les nits de la bona retir (1934)
En aquesta novel·la Baroja s'enfoca a un tema existencial clàssic: la brevetat de la vida. Per això, l'autor evoca l'esfera madrilenya de finals del segle XIX, caracteritzada per una societat bohèmia i plena de desigualtats. Així mateix, aquest llibre mostra una sèrie de personatges contradictoris, singulars i angoixats en un entorn que considera irrellevant el nivell cultural de cadascú.
Un altre distintiu de la novel·la és l'ús de la ficció narrativa barrejat amb la naturalitat de les nombroses tertúlies desenvolupades al text. A més, els records de joventut generen un sentiment d'enyorança als protagonistes de la història, els qui van crear un enllaç especial en els Jardins del Bon Retiro.
