Fotografia: Pedro Martín-Romo. La meva Ciutat Real.es
Pedro Martín-Romo és de Ciudad Real, i com fa molt que no porto un autor paisà, avui vull presentar-lo, que a la nostra pàtria noia és més conegut per explicar-nos el temps. Ha debutat en això de la literatura autopublicant per la plataforma de Caligrama i no li ha sortit malament. La seva novel·la, la primera del que espera ser una trilogia, es titula La nit que va néixer de la tempesta. En aquesta entrevista ens en parla i molt més. I us agraeixo molt el temps que m'ha dedicat i la seva amabilitat.
Pedro Martín-Romo. Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la publicada es titula La nit que va néixer de la tempesta. Què ens en pots explicar i d'on va sorgir la idea?
PERE MARTÍN ROM: La nit que va néixer de la tempesta és una novel·la negra que podríem enquadrar perfectament dins del subgènere del rural noir, ja que està ambientada en una província de l'interior d'Espanya que no sol ser gaire protagonista a la literatura: Ciudad Real. La idea d'escriure-la va néixer d'una dinar familiar, quan el meu avi ens va començar a explicar tradicions i costums antigues. De primeres vaig pensar a escriure un llibre de no ficció que expliqués aquestes tradicions però, després, vaig pensar que, com a amant de la novel·la negra que sóc, podria fer servir una història com a excusa per introduir-les i que tingués més lectors potencials.
A partir d'aquí, em vaig ficar de ple en una novel·la on es uneix la novel·la negra amb el novel · la de suspens i el paranormal, entès això últim sobre com segueix present i arrelat a la societat i la cultura de la Manxa. I tinc tant per explicar que vaig decidir transformar el que seria una novel·la autoconclusiva en una trilogia. Afortunadament, la idea agradat i fins i tot l'obra ha estat finalista en els V Premis Caligrama a la categoria de Bestseller, el que dóna compte de l'èxit que ha tingut, que, dit sigui de pas, en ser la meva primera novel·la, no m'ho esperava!
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I el teu primer escrit?
PMR: Sempre des de petit m'ha encantat llegir, però recordo com a molt afecte la saga de els Cinc, d'Enid Blyton, i versions adaptades d'Agatha Christie o Edgar Allan Poe. Pel que fa a el meu primer escrit seriós és un relat, ambientat a principis del segle passat, sobre una nena que sent passió pels llibres gràcies al seu veí, director de la Biblioteca Municipal de Ciudad Real que just començava a caminar els seus primers passos, i que, sense saber-ho, el veu després d'haver mort i li dóna un missatge. Al final, acaba fundant la llibreria amb més solera de la regió.
- AL: Un autor de capçalera? Pots triar-ne més d'un i de totes les èpoques.
PMR: Aquesta pregunta és difícil! Igual que em passa amb la música, no tinc només un autor o autora, sinó que m'agraden molts i de tota mena. Per exemple, podria esmentar Wilkie Collins, amb uns relats que són molt inspiradors, a més de la seva obra La dama de blanc. Stephen King és un altre autor que m'apassiona, amb Cementiri d'animals em va enganxar. També m'apassiona Shirley Jackson, recomano d'ella Sempre hem viscut al castell, és intrigant i pertorbadora, o el seu conegut relat la loteria.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
PMR: En posaré una que m'hagués agradat crear, però no conèixer per motius obvis, és Annie Wilkes, La protagonista de misèria. Em sembla que és un personatge rodó, amb totes les arestes que un personatge que pot tenir cobertes, un paradigma per als que gaudim de les novel·les de terror.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
PMR: No solc escriure en silenci absolut, moltes vegades la música m'anima i m'inspira més, al contrari que molts autors. Com a mania especial, com la primera part del que serà una trilogia la vaig escriure en ple confinament, sempre tenia al meu costat la meva mascota, una conilla que es diu Brisa. Moltes vegades s'asseia o s'arrauliva al meu costat mentre em veia escriure. Com que ha anat tan bé, la sento com el meu talismà i, quan em poso a escriure, vull que sigui ella sempre amb mi.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
PMR: M'agrada molt escriure a la tarda, quan ja tinc moltes altres coses o feines fetes, però és veritat que he desenvolupat una capacitat desconeguda per a mi de concentrar-me quan sigui, perquè el temps que tinc per escriure és escàs i, al final, m'hi he acostumat. I gairebé sempre escric a casa meva, amb vistes a gran part de Ciudad Real. Bé al saló, al sofà, o bé la meva habitació, tinc els meus racons on em trobo còmode tant per escriure com per llegir.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
PMR: Treient la novel·la negra, i el que aquest títol engloba, llegeixo també de vegades fantasia i, sobretot, novel·la històrica, encara que no faig fàstics a res.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
PMR: Ara mateix tinc entre mans Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem, l'autora del qual és Maryse Condé. Entremig, em vaig llegint les històries que explica Svetlana Alexiévitx en La guerra no té rostre de dona, on narra experiències brutals de dones de la Unió Soviètica durant la II Guerra Mundial.
Contestant a la segona pregunta, he acabat de revisar la segona part de la trilogia i, per no avorrir-me, he començat a coquetejar amb la tercera part, encara que porto molt poquet escric perquè estic al màxim documentant-me.
- AL: Com creus que hi ha el panorama editorial i què et va animar a publicar?
PMR: Crec que n'hi ha una oferta enorme d'obres i que les editorials han de rebre una quantitat ingent, per la qual cosa segurament, en haver de fer un gran filtre, es perdran pel camí obres bones. És molt complicat arribar a formar part d'una gran editorial, encara que mai impossible, i opino que si trobes una bona editorial petita o mitjana que es mogui i treballi bé, pots tenir un èxit que, potser, una gran no et proporcionaria.
En el meu cas concret, com que era la primera novel·la que publicava, vaig optar per l'autopublicació amb Caligrama. Per donar-la a conèixer, m'he servit de les xarxes socials, que han estat les meves grans aliades —especialment gràcies al fet que ja hi tenia un cert recorregut perquè publico les previsions del temps per a la província de Ciudad Real des de fa anys— i estic més que satisfet amb allò aconseguit. Per a la segona part molt segurament ja serà amb editorial tradicional, o això espero! Sobretot, el que em mou a publicar són les ganes de compartir les històries que tenia al cap i de mostrar com és la meva terra. Sóc molt impacient i no les podria tenir guardades en un calaix.
- AL: T'està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o et podràs quedar amb alguna cosa positiva per a històries o idees futures?
PMR: Per treure alguna cosa positiva de la pandèmia, el confinament va ser el que em va fer tenir molt més temps per escriure La nit que va néixer de la tempesta i donar-li l'empenta grossa que necessitava. I, per altra banda, considero que moltes vegades d'aquestes situacions de crisi se'n treuen grans idees, encara que millor potenciar la creativitat d'altres formes més amables.