Són molts els pares literaris famosos i de tota mena, tant de sang com adoptius i, per descomptat, bons i dolents. Així que per a aquest Dia del Pare recordarem alguns en aquesta selecció de títols.
Índex
Pares literaris
Atticus Finch
Matar un rossinyol — Harper Lee
Atticus Finch és segurament un dels pares literaris més perfectes. I si ja ho era a la història escrita per Harper Lee, la seva versió cinematogràfica del 1962 amb la cara i presència de Gregori Peck ho va acabar de perpetuar en aquesta perfecció. Finch és un advocat vidu tan lleial y honest com a íntegre y afectuós, que tracta de cuidar els seus fills de la millor manera possible. El coneixem a través dels ulls de Scout, la seva filla, que ens explica aquesta història en primera persona, una de les més inspiradores sobre la relació entre un pare i una filla.
Jean Valjean
Aquest és un dels pares que poden ser més importants que el biològic, perquè de vegades la sang no et dóna aquesta identitat. És el que passa amb la figura de Jean Valjean, el protagonista d'una de les obres cimeres de la literatura signada per Victor Hugo. Valgegen cerca redempció pels seus propis actes i, més tard, per una promesa i una de les maneres per trobar-la és adoptant la petita Cosette, a qui protegirà fins a les darreres conseqüències.
Vito Corleone
el padrí — Mario Puzo
possiblement més famós i memorable per la versió cinematogràfica, Vito Corleone és el fundador d?una de les famílies més inoblidables no només de la història del llibre, sinó d?aquesta gran pantalla. En realitat el seu nom era Vito Andolini i va haver d'emigrar als Estats Units des de la seva Itàlia natal per escapar de la mort sent un nen. Allí és on troba el seu lloc i acaba i acaba convertint-se en el mafiós més llegendari, tan temut com respectat.
Vito Corleone és l'altra cara de la moneda d'Atticus Finchperò tots dos tenen en comú ser exemples amb valors en què es reflecteixen els seus fills, per molt diferents i oposats que siguin aquests valors i les seves maneres d'actuar.
Hans Hubbermann
La lladre de llibres — Markus Zusak
Novament ens trobem que no cal un vincle biològic per ser o convertir-se en un pare perfecte. El personatge de Hubbermann n'és un altre exemple. La seva adoració per la seva filla acollida, Liesel, el porta a dedicar el seu temps i els seus pocs diners a ensenyar-la a llegir. També es converteix en el seu model de comportament pel seu noblesa, Per afecte i la seva moral, enmig d'un context tan tràgic com el de la Segona Guerra Mundial.
Viktor Frankestein
Frankestein — Mary Shelley
Un altre d'aquells personatges que no és pare en el sentit estricte de la paraula, Victor Frankenstein compleix la prerrogativa del fet perquè crea vida on abans no n'hi havia. I el procés i les conseqüències de la seva creació tenen com a resultat una de les criatures més famoses de la literatura de terror i ciència-ficció. El problema està en el seu negativa a assumir aquest rol patern, raó que desencadenarà els terribles successos de la novel·la. Tot amb l'autoria creativa d'una dona.
el pare
la carretera — Cormac McCarthy
Acabem amb la darrera novel·la de Cormac McCarthy, que es va adaptar a la gran pantalla el 2009 pel director australià John Hillcoat, amb Viggo Mortensen i Charlize Theron com a protagonistes principals.
Ambientada en un futur posapocalíptic, ens explica la història d'un pare i el seu fill que intenten sobreviure dia rere dia a un cataclisme que va patir a la Terra. És un cru relat que ens mostra el instint de supervivència més fonamental de l'ésser humà, no només per protegir-se a si mateix, sinó perquè tothom pugui continuar amb vida. És un dels pares literaris més sacrificats que podem trobar.
Sigues el primer a comentar