Paraules per a Júlia

"Paraules per a Júlia" és un molt popularitzat poema escrit per l'autor espanyol José Agustín Goytisolo (1928-1999). Aquesta poesia va ser publicada el 1979 com a part de el llibre amb el mateix nom Paraules per a Júlia. El text va dirigit a la seva filla com una oda a l'alegria davant el que, de per si, el poeta sabia que l'esperava a ella en el caminar de la vida mateixa, tot i quan ell ja no hi fos a prop o en aquest pla.

El poema va prendre gran notorietat en poc temps. Tal va ser la seva repercussió que va arribar a ser adaptat a cançó per autors de la talla de Mercedes Sosa, Kiko Veneno i Rosa Lleó. Destaquen també entre els intèrprets el grup Los Suaves, Soleá Morente i Rosalia, per nomenar alguns. El text, ara per ara, manté aquest matís d'esperança davant les adversitats per a tot aquell que s'apropi a llegir-lo.

Perfil biogràfic de l'autor

Naixement i família

José Agustín Goytisolo Gay va néixer el 13 d'abril de 1928 a la ciutat espanyola de Barcelona. Va ser el primer dels tres fills de Josep Maria Goytisolo i Julia Gay. Els seus dos germans menors, Juan Goytisolo (1931-2017) i Luis Goytisolo (1935-), també es van dedicar posteriorment a l'escriptura. Tots van arribar celebritat a la comunitat literària espanyola.

Econòmicament parlant, la família vivia de manera acomodada. Es podria dir que pertanyien a l'aristocràcia espanyola d'aquell llavors. La seva infància va transcórrer entre llibres i un ambient propici per al seu desenvolupament intel·lectual.

A l'escassa edat de 10 anys, el futur escriptor va perdre a la seva mare, producte d'un atac aeri ordenat per Franco sobre Barcelona. Aquest esdeveniment va marcar per complet la vida de la família. A més, va ser el causal que va comportar a l'autor a batejar la seva filla amb el nom de Júlia. Per descomptat, la cruesa de l'succés també va desencadenar la creació posterior de l'poema "Palabras para Julia".

Estudis

Se sap que Goytisolo va estudiar a la Universitat de Barcelona. Allí va cursar la carrera de dret i que la va haver de culminar a Madrid. En aquesta última ciutat, va viure a la residència de el Col·legi Major Nostra Senyora de Guadalupe. Estant en aquestes instal·lacions, va conèixer a poetes de la talla de José Manuel Caballero Bonald i José Ángel Valente, amb qui va compartir i conjuntament van consolidar l'emblemàtica i influent Generació de l'50.

Goytisolo i la Generació de l'50

A més de Bonald i Valente, Goytisolo es va fer amb personalitats poètiques com Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral i Alfonso Costafreda. Amb ells, i molts altres als quals la història ha reconegut, el poeta va assumir el paper de la seva obra com un bastió per promoure els necessaris canvis morals i polítics que la societat espanyola requeria.

Aquesta generació de tremp no es va limitar a ser la típica figura de l'intel·lectualisme espanyol. No, sinó que es van reclamar a confrontar temes delicats que, en anys passats, i, fins i tot, en la mateixa època en què publicaven, van poder significar el cost de les seves pròpies vides.

El començament de les seves publicacions i la seva empremta en la literatura

Va ser als 26 anys que José Agustín Goytisolo va irrompre de manera formal en l'àmbit literari del seu país. Si bé ja havia publicat diversos poemes solts i donat a conèixer el seu domini en les lletres, va ser en 1954 que va impactar l'escena literària espanyola amb El retorn. La publicació el va fer mereixedor de l'accèssit Premi Adonáis.

D'allí en endavant li van seguir una vintena d'obres, sent Paraules per a Júlia (1979) una de les de major repercussió en la cultura popular espanyola i mundial. Va destacar també La nit li és propícia (1992), obra que va permetre que l'escriptor guanyés el Premi de la Crítica (1992).

Defunció

Després d'una vida que va transcórrer entre vicissituds i alegries, enormes èxits i un gran llegat, a l'poeta li va sobrevenir la mort de manera tràgica. Són moltes les hipòtesis que giren al voltant de la primerenca partida de l'escriptor. Va ser un suïcidi. Comptava amb tan sols 70 anys i va succeir després de llançar-d'una finestra en la seva casa de Barcelona. El cos va ser trobat al carrer Maria Cubí. N'hi ha que parlen d'un quadre depressiu, i sustenten la seva postura en la frase que el mateix autor va emetre en el seu últim aniversari:

«Si hagués de tornar a viure tot el que he viscut, preferiria no tornar a viure-ho».

La veritat és que la seva ploma encara tenia una lucidesa enorme, ho constata la seva última obra, El lobito bo (1999). Aquesta va ser publicada 3 anys després de la seva partida. La seva mort deixa un forat en les lletres espanyoles, més les seves obres i el seu llegat permeten reviure les vegades que la consciència permeti.

Obres completes de José Agustín Goytisolo

La tasca literària d'aquest escriptor espanyol no va ser poca. Aquí es poden apreciar les seves obres completes i publicacions pòstumes:

• el retorn (1954).
• Salms a el vent (1956).
• claredat (1959).
• anys decisius (1961).
• Una cosa passa (1968).
• sota tolerància (1973).
• Taller d'Arquitectura (1976).
• De el temps i de l'oblit (1977).
• Paraules per a Júlia (1979).
• Els passos de l'caçador (1980).
• De vegades gran amor (1981).
• Sobre les circumstàncies (1983).
• Final d'un adéu (1984).
• La nit li és propícia (1992).
• L'àngel verd i altres poemes trobats (1993).
• Elegies a Julia (1993).
• Com els trens de la nit (1994).
• Quaderns de l'Escorial (1995).
• El lobito bo (1999, publicat en 2002).

antologies

• Poetes catalans contemporanis (1968).
• Poesia cubana de la Revolució (1970).
• Antologia de José Lezama Lima.
• Antologia de Jorge Luis Borges.
• Els poemes són el meu orgull, antologia poètica. Edició de Carme Riera (editorial Lumen, 2003).

Traduccions

Es va caracteritzar per fer traduccions de l'italià i de l'català. Va traduir les obres de:

• Lezama Lima.
• Paveu-vos.
• Quasimode.
• Pasolini.
• Salvador Espriu.
• Joan Vinyoli.

Premis rebuts i reconeixements

• Per la seva obra el retorn rebre el Accèssit Premi Adonáis (1954).
• Premi Boscán (1956).
• Premi Ausiàs March (1959).
• La nit li és propícia el va fer mereixedor d'el Premi de la Crítica (1992).

Cal acotar que la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) es va encarregar d'acollir tota l'obra i els documents de l'poeta i la seva vida. Això va ser a partir de l'any 2002. El material és summament complet, i pot ser trobat a la Biblioteca d'Humanitats.

Paraules per a Júlia

musicacions

Aquest poema va ser portat a cançó i interpretat pels següents artistes i agrupacions:

• Paco Ibáñez.
• Mercedes Insulsa.
• Tania Llibertat.
• Niquel.
• Solejà Morente.
• Rosalia.
• Rolando Sartorio.
• Liliana Herrero.
• Rosa Lleó.
• Iván Ferreiro.
• Kiko Vereno.
• Ismael Serrano.
• Els Suaus.

S'ha de delimitar que, a més de musicar "Palabras para Julia", Paco Ibáñez es va donar a la tasca de promocionar part de l'obra de Goytisolo. El cantant ho va fer en el seu disc Paco Ibáñez canta José Agustín Goytisolo (2004).

el poema

"Tu no pots tornar enrere

perquè la vida ja t'empeny

com un udol interminable.

Filla meva és millor viure

amb l'alegria dels homes

que plorar davant el mur cec.

Et sentiràs acorralada

et sentiràs perduda o sola

potser voldràs no haver nascut.

Jo sé molt bé que et diran

que la vida no té objecte

que és un assumpte desgraciat.

Llavors sempre recorda't

del que un dia jo vaig escriure

pensant en tu com ara penso.

La vida és bella, ja veuràs

com a malgrat tot

tindràs amics, tindràs amor.

Un home sol, una dona

així presos, d'un en un

són com pols, no són res.

Però jo quan et parlo a tu

quan t'escric aquestes paraules

penso també en una altra gent.

El teu destí està en els altres

teu futur és la teva pròpia vida

la teva dignitat és la de tots.

Altres esperen que resisteixis

que els ajudi la teva alegria

la teva cançó entre les seves cançons.

Llavors sempre recorda't

del que un dia jo vaig escriure

pensant en tu com ara penso.

Mai et lliuris ni t'apartis

costat de camí, mai diguis

no puc més i aquí em quedo.

La vida és bella, tu veuràs

com a malgrat tot

tindràs amor, tindràs amics.

Per la resta no hi ha elecció

i aquest món tal com és

serà tot el teu patrimoni.

Perdona no sé dir-te

res més, però tu comprèn

que jo encara estic en el camí.

I sempre sempre recorda't

del que un dia jo vaig escriure

pensant en tu com ara penso ".

Anàlisi

De la duresa de la vida

Al llarg dels seus 16 estrofes de tres versos lliures, l'escriptor es dirigeix ​​a la seva filla per aconsellar-la sobre el camí que li espera a aquest continu d'incerteses a què anomenem vida. D'entrada, li adverteix que ja no hi ha retorn, el deixa de manera clara i rotunda en la primera estrofa:

"Tu no pots tornar enrere

perquè la vida ja t'empeny

com un udol interminable ".

Això ho complementa amb la lapidària frase de la tercera estrofa "potser voldràs no haver nascut". Amb aquest vers fa una al·lusió directa a el verset de Job 3: 3 "Peresca el dia en què jo vaig néixer, I la nit en què es va dir: Home és concebut".

L'anomenat a la calma

No obstant això, en la segona estrofa, li diu:

"Filla meva és millor viure

amb l'alegria dels homes

que plorar davant el mur cec ".

Això és una crida a la calma ia assumir una postura d'alegria, abans que deixar-se portar pels laments i la recança. El poeta insisteix que arribaran a ella les veus de l'infortuni, perquè així és la vida, però l'insta a veure sempre el costat positiu.

Un llenguatge proper, quotidià i el reconeixement de la humanitat

En tot el poema, Goytisolo parla des de la veu de la seva experiència, amb un llenguatge quotidià i gens rebuscat. Aquest aspecte és part del que transcendental de el text.

Una cosa que resulta molt humà i lloable, és que reconeix no saber-ho tot, ja que encara li falta sumar vivències. I com el poeta no pot aprofundir en la resta de misteris i vicissituds que li falten per viure, simplement manifesta:

"Perdona no sé dir-te

res més, però tu comprèn

que jo encara estic en el camí ".

El recordatori necessari

Potser el més notable en les 16 estrofes de l'poema són les tres vegades en què Goytisolo convida a la seva filla a que recordi aquestes lletres:

"... recorda't

del que un dia jo vaig escriure

pensant en tu com ara penso ".

Això ve a ser com un mantra a el qual recórrer si alguna cosa se surt de control, una fórmula per fer més suportable l'existència mateixa.