Qui no se sap aquests versos? Qui no ha recitat alguna vegada una de les seves poesies? Qui pot haver ja en el món i l'univers que no conegui a Gustavo Adolfo Bécquer? Perquè el poeta sevillà és considerat com un dels escriptors espanyols més llegits de tots els temps. I va néixer un dia com avui, 17 de febrer, però de 1836. O sigui que per rematar aquesta setmana de l'amor, res millor que dedicar-aquest parell de dies de festa a llegir la seva obra.
D'una família d'artistes, quan Bécquer va començar a escriure poesia Espanya estava immersa culturalment al realisme, Corrent artístic evidentment oposada a l' període romàntic. La seva obra més coneguda són les seves Rimes i llegendes, Col·lecció de poemes i històries curtes. avui recordem algunes de les seves més belles frases.
Bécquer va morir molt jove, amb només 34 anys i de tuberculosi (com no en un poeta romàntic?). I va ser llavors quan la seva obra es va fer famosa i aclamada. Però estem celebrant el seu naixement i l'obra que ens va deixar.
aquestes són 25 de les seves més cèlebres frases:
- Podrà no haver poetes, però sempre hi haurà poesia.
- Els sospirs són aire i van a l'aire. Les llàgrimes són aigua i van a la mar, digues-me dona, quan l'amor s'oblida, saps tu a on va?
- La solitud és l'imperi de la consciència.
- I el pensament cal exercitar-lo, s'ha de cada dia i de nou i de nou pensar, per conservar la vida de la pensada.
- L'amor és un raig de lluna.
- L'espectacle de la bellesa, en qualsevol forma en què es presenti, alça la ment a nobles aspiracions.
- L'ànima que parlar pot amb els ulls també pot besar amb la mirada.
- El que té imaginació amb quina facilitat treu del no-res un món.
- El meu cervell és el caos, els meus ulls la destrucció, la meva essència no-res.
- La solitud és molt bella ... quan es té algú a qui dir-ho.
- L'amor és un misteri. Tot en ell són fenòmens a qual més inexplicable; tot en ell és il·lògic, tot en ell és vaguetat i absurd.
- Per una mirada, un món; per un somriure, un cel; per un petó ... Jo no sé que et donés per un petó!
- Podrà ennuvolar el sol eternament, podrà assecar-se per un instant la mar, podrà trencar-se l'eix de la terra com un feble vidre ... Tot succeirà! Podrà la mort cobrir-me amb el seu fúnebre crespó, però mai podrà apagar-se en el meu la flama del teu amor.
- Vols que conservem una dolça memòria d'aquest amor ?, doncs estimem-nos avui molt i demà 'digámonos, adéu!
- Dues idees que a l'una brollen, dos petons que a un temps esclaten, dos ressons que es confonen, això són les nostres dues ànimes.
- Llàstima que l'Amor un diccionari no tingui on trobar quan l'orgull és simplement orgull i quan és dignitat!
- L'amor és poesia; la religió és amor. Dues coses semblants a una tercera són iguals entre si.
- Quan el temps passi i tu em oblidis, silenciós viuràs en mi; perquè en la penombra dels meus pensaments, tots els records em parlaran de tu.
- Si pogués fer-se la dissecció de les ànimes, totes les morts misterioses s'explicarien.
- Dius que tens cor, i només ho dius perquè sents els seus batecs; això no és cor ... És una màquina que a l'compàs que es mou fa soroll.
- Com s'arrenca el ferro d'una ferida seu amor de les entranyes em vaig arrencar, ¡encara que vaig sentir a l'fer-ho que la vida em arrencava amb ell!
- Ella té la llum, té el perfum, el color i la línia, la forma engendradora de desitjos, l'expressió, font eterna de poesia.
- Avui la terra i el cel em somriuen, avui arriba a el fons de la meva ànima el sol, avui l'he vist ... L'he vist i m'ha mirat .... Avui crec en Déu!
- ¡Plora! No t'avergonyeixis de confessar que m'has volgut una mica.
- Tot és mentida: la glòria, l'or. El que jo adoro només és veritat: la Llibertat!
Genial