Fotografia: Nerea Riesco, perfil de Facebook.
Nerea Risc va néixer a Bilbao i té un perfil molt ampli com a periodista, escriptora, editora, comunicadora i formadora. Ha escrit novel·la, relats, poemes i manuals. Alguns dels títols publicats són Els dilluns al Ritz, Les portes del paradís, Tempus, L'elefant d'ivori, Ars màgica o El país de les papallones, amb el qual va guanyar el IX Premi Ateneu Jove de Sevilla. Ara presenta La ciutat sota la lluna. Li agraeixo molt el seu temps, atenció i amabilitat per aquesta entrevista on ens en parla i molts altres temes.
Nerea Riesco— Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la porta per títol La ciutat sota la lluna. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
NEREA RISC: El títol ja és una declaració d'intencions, perquè “la ciutat” és la narradora. La idea va sorgir veient un documental sobre una història real. Van trobar un cadàver del qual no se sabia res excepte el seu sexe. Curiosament, si no se sap qui és la víctima, és força complicat descobrir l'assassí. Això va despertar el meu interès, i vaig pensar que volia escriure una novel·la al voltant d'aquesta idea. Després, durant un dinar de treball amb el meu editor, em va comentar que hi va haver un transatlàntic de luxe als anys vint del segle passat, que feia el recorregut Sevilla-Nova York. I així va ser com vaig decidir el temps i l'espai. La resta ja és La ciutat sota la lluna.
- A EL: ¿Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
NR:El primer llibre “de persona gran” que vaig llegir va ser el petit príncep. tenia set anys i era el primer que llegia amb tantes lletres i tan poques il·lustracions. Em va encantar. De fet, cada cop que vaig a un nou país, va comprar l'edició autòctona de el petit príncep. És un d'aquells llibres que canvien cada vegada que els llegeixes.
I vaig escriure el meu primer conte més o menys a la mateixa edat. La història girava al voltant de una família de gnoms. la vaig il·lustrar jo mateixa amb collages. Es veu que estava força influïda per David el gnom. I que era molt més artística que no pas ara.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
NR: Gabriel García Márquez, Isabel Allende.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
NR: El vescomte Valmont de Les amistats perilloses.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
NR: Silenci absolut. Te i els meus gats a la banda.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
NR: Sóc força organitzada. Escric a horari d'oficina, de 8 a 14 hores. I sempre en la tranquil·litat de la meva Casa.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
NR: No hi ha cap gènere que no m'agradi.
- Què estàs llegint ara? I escrivint?
NR: Un mag de Terramar, d'Úrsula Le Guin.
No puc comptar en aquest moment el que estic escrivint, però ho veureu d'aquí poc. M'estic divertint molt.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
NR: Bé, el meu primer llibre de relats es va publicar el 2002, una mica sense adonar-me'n, mentre encara era a la facultat de Periodisme. I la primera novel·la va guanyar el Premi Ateneu Jove de Sevilla el 2004. Mai no em vaig plantejar que el que escrivia no fos a publicar-se. És la meva professió.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
NR: Tot allò que vius serveix. Les emocions són les mateixes sempre, sense importar que passin els anys, fins i tot els segles. La por, l´amor, la venjança, l´odi, la valentia, l´avarícia… tots les hem sentit. L'única cosa que canvia és la història que els dispara. I aquí és on som els escriptors. Som vampirs d'emocions (pròpies i alienes).