Els millors llibres mexicans

Prolífica i hipnòtica, la literatura mexicana sempre va estar marcada pel mestissatge o la influència d'una Revolució mexicana que va convertir el gènere periodístic en antecessor d'històries i autors nacionalista. Una vessant que explota en aquests millors llibres mexicans que has de llegir a l'mínim un cop a la vida.

Pedro Páramo, de Juan Rulfo

Si hi ha un llibre mexicà, aquest és Pedro Páramo, una de les històries més universals de la literatura llatinoamericana. Precedida per la no menys recomanable col·lecció de relats El pla en flames mitjançant la qual Juan Rulfo ja ens va introduir en el fictici poble de Comala, Pedro Páramo evoca el misticisme d'un Mèxic desèrtic, de veus misterioses i carrers desolats en el centre ens trobem amb dues històries: La de Joan Preciado, un jove que arriba buscant al seu pare Pedro Páramo, i la d'aquest últim, un cacic corromput pel poder. Publicada el 1955 i considerada per molts com una de les primeres novel·les de l'famós realisme màgic llatinoamericà, Pedro Páramo és un d'aquests llibres imprescindibles que tothom hauria de llegir.

Com aigua per a xocolata, de Laura Esquivel

Quan tothom pensava que l'esmentat realisme màgic havia arribat a la seva fi, els 80 van acabar amb la publicació d'una de les grans obres de les lletres mexicanes. Ambientada en l'estat de Coahuila en plena Revolució mexicana, la història explica el romanç entre Tita, condemnada a tenir cura dels seus pares a el morir com tota filla benjamina, i Pedro, a qui sí se li concedeix la mà de la germana de Tita, Rosaura . Tot això, amb els fogons, sabors i plats mexicans amenitzant les mels de l'romanç. Com aigua per a xocolata és en si mateixa una recepta que juga amb els ingredients necessaris per a resultar irresistible: una història d'amor cuinada a foc lent, la perfecta combinació de quotidianitat i màgia i una guinda en forma de desenllaç inoblidable.

El laberint de la solitud, d'Octavio Paz

La literatura nacionalista com a conseqüència de la revolució mexicana engloba diferents obres en què els autors han intentat indagar en la cultura, essència i comportament dels mexicans. Un bon exemple és El laberint de la solitud, Obra mestra d'Octavio Paz publicada el 1950 i formada per nou assaigs a través dels quals l'escriptor aprofundeix en els episodis històrics que van desencadenar, segons ell, un cert caràcter pessimista en la societat mexicana. Posteriors edicions de l'obra han inclòs la coneguda Postdata, una conferència de Pau a la Universitat de Texas a 1969 basada en la teoria de el llibre, o Retorn a el laberint de la solitud, una entrevista en la qual es consolida el pensament al voltant d'un mexicà que sempre «obeeix a la veu de la raça».

Les batalles al desert, de José Emilio Pacheco

Publicada per primera vegada en el suplement dissabte el 1980, Les batalles al desert va acabar sent llançada com novel·la curta un any després. Ambientada el 1967, l'obra de Pacheco narra els vint anys anteriors a través de la veu de Carles, un jove de la colònia Roma de la Ciutat de Mèxic que es converteix en perfecte reflex de la societat mexicana de l'època, una que tot i avançar i abraçar la modernització continuava arrossegant fractures que acabarien explotant en un futur no molt llunyà. Un dels millors llibres mexicans a l'hora de comprendre la història recent de país nord-americà.

Confabulari, de Juan José Arreola

Gran amic de Juan Rulfo i editor incessant de diferents publicacions literàries de gran èxit en el Mèxic dels anys 50 i 60, Arreola va ser un dels autors més prolífics de la seva generació, en constant contacte amb les diferents avantguardes i amb un país de què es va convertir en una de les grans veus. Confabulari, Publicat el 1952, és un conjunt de relats a través dels quals l'autor aprofundeix en sentiments universals com l'amor, la frustració o la soledat de l'home modern, a el mateix temps que suposa tot un exercici de depuració a l'incloure diversos textos de l'escriptor que van ser condensades en un nombre menor de pàgines.

La mort d'Artemio Cruz, de Carlos Fuentes

Tot i no aconseguir un Premi Nobel de Literatura que ell va confirmar com lliurat quan va ser rebut per Gabriel García Márquez el 1982, Fuentes és un dels grans autors de les lletres hispanoamericanes, guanyador d'altres premis com el Príncep d'Astúries o el Rómulo Gallegos. Un escriptor l'bibliografia engloba obres tan poderoses com La mort d'Artemio Cruz, Novel·la que rememora les conseqüències de la Revolució mexicana en el col·lectiu popular i, en concret, d'un Artemio Cruz qui des del seu llit de mort ens explica la seva pròpia història dividida per fases que al seu torn casen amb la transició de l'Mèxic tradicional aa aquest altre més modern com va ser el de 1962. Va ser en aquest mateix any quan la mort d'Artemio Cruz va ser publicada fins a esdevenir un d'aquests llibres obligats a l'hora de comprendre la psicologia mexicana d'ahir, avui i demà.

Diable guardià, de Xavier Velasco

Una de les novel·les referents més contemporànies de la literatura mexicana va ser aquesta diable guardià guanyadora de el premi Alfaguara l'any 2003. La història, centrada en un altre dels episodis clau de les lletres mexicanes de segle XXI com és la immigració, explica la travessia de Violetta, una jove de quinze anys amant de el luxe que després de robar més de cent mil dòlars a seus pares es disposa a creuar la frontera fins arribar a nova York, ciutat on els seus excessos i amors defineixen una nova etapa per a la protagonista.

La casa a Mango Street, de Sandra Cisneros

Malgrat un pare que sempre va rebutjar el seu somni d'escriure, Sandra Cisneros va aconseguir plasmar part dels anhels i pesars d'una generació de mexicans immigrants als Estats Units com a perfecta base per la seva obra més famosa. Acompanyada de diverses il·lustracions, La casa a Mango Street va ser publicada el 1984 convertint-se en tot un èxit de vendes i perfecta radiografia d'una comunitat llatina dels ravals de Chicago la protagonista, la jove Esperança Be, es converteix en la promesa d'el somni americà per a una població llatina que durant els darrers trenta anys ha engendrat tot un univers d'històries sobre la diàspora.

Quins són, en la teva opinió, els millors llibres mexicans de la història?