Per poder entendre un poema cal saber els diferents factors que el componen. La poesia és un art i segueix una sèrie de regles que bé coneix el poeta i més li agradaria saber al bon lector de poesia. És veritat que en les darreres dècades i anys s'han flexibilitzat les regles que sempre va seguir aquest gènere literari. Però aquestes regles s'han d'entendre primer per triar després quin tipus de poesia es vol crear, o també gaudir-ne amb la lectura.
La mètrica d'un poema està composta pels elements que en algun moment estudiem tots a l'escola; i que encara avui arribem a recordar amb més o menys encert i profunditat. En aquest article reunim les principals regles a la mètrica d'un poema.
Primers conceptes: vers, estrofa i poema
Els versos són cadascuna de les línies que formen el cos textual poètic i que estan sotmesos a una mesura.
L'estrofa, diu la Reial Acadèmia Espanyola, que és «cadascuna de les parts compostes del mateix nombre de versos i ordenades de la mateixa manera que consten algunes composicions poètiques».
El poema, doncs, és l'estructura total. Podeu tenir extensió variable en funció del nombre de versos i del tipus d'estrofa del que estigui fet.
La mètrica s'utilitza per poder mesurar un poema, i se'n mesuren els versos i les estrofes. Ajuda a estructurar el text poètic. Per això és tan important conèixer la mètrica si volem escriure poesia o analitzar-la. La mètrica té diferents elements que mesuren els versos i les estrofes: la rima que normalment té un vers pot ser consonant o asonant, d'art major o menor en funció del nombre de síl·labes, per a la qual cosa existeix una forma de mesurament.
Rima asonant i consonant
La rima consonant és aquella en què les paraules finals rimen de forma consonant, és a dir, coincideix so consonàntic i vocàlic. exemple:
[…] el seu cos deixarà, no el cuideusoroll;
seran cendra, mes tindrà sentit;
pols seran, més pols enamorasoroll".
La rima asonant només concorda a les vocals. exemple:
Sense inscripció algunauna,
on habiti l'oblit,
allà estarà el meu tumba.
Versos d'art menor i art major
Versos d'art menor
Aquells versos que tenen fins a vuit síl·labes. La llengua espanyola per la seva cadència i ritme té l'octosíl·lab com el vers per excel·lència. Els versos d'art menor es divideixen en:
- 2 síl·labes: bisíl·lab.
- 3 síl·labes: trisíl·lab.
- 4 síl·labes: tetrasíl·lab.
- 5 síl·labes: pentasíl·lab
- 6 síl·labes hexasíl·lab.
- 7 síl·labes: heptasíl·lab
- 8 síl·labes: octosíl·lab.
Versos d'art major
Son els versos que estan compostos per més de vuit síl·labes. En art major en el castellà destaca el vers hendecasíl·lab (també per influència italiana) que sol conjugar-se amb altres versos d'art menor a les composicions poètiques. Els versos d'art major són els següents:
- 9 síl·labes: eneasíl·lab.
- 10 síl·labes: decasíl·lab.
- 11 síl·labes: hendecasíl·lab.
- 12 síl·labes: dodecasíl·lab.
- 13 síl·labes: tridecasíl·lab.
- 14 síl·labes: alexandrí.
Les paraules agudes i esdrúixoles
Les paraules planes són en llengua castellana les que més abunden. En un text poètic ni sumen ni resten la darrera paraula plana d'un vers. Exemple:
«Tancar podrà els meus ulls la darrera [11 síl·labes]». Pos-tré-ra és una paraula plana que no aporta síl·laba extra al poema.
Per contra, els poemes els versos dels quals acaben en paraula aguda o esdrúixola sí que modifiquen el nombre de síl·labes. Les paraules agudes afegeixen una síl·laba i les esdrúixoles en resten una al seu lloc.
Exemple de paraules agudes: «Homes necis que acusau [7+1 = 8] / la dona sense raó [7+1 = 8]».
Exemple de paraules esdrúixoles: «Me'n recordo que hi ha món i que hi ha llàgrimes [12-1=11]».
Llicències mètriques
Sinalefa
Passa que en un vers una paraula pot acabar en vocal i la següent també. En aquest cas es forma una sinalefa, és a dir, s'uneixen la darrera i la primera vocal, formant una única síl·laba. exemple: Hojavent (full al vent).
Dièresi
La dièresi és molt evident perquè l'autor la col·loca de forma deliberada, és a dir, provoca que dos vocals que haurien d'anar juntes se separin formant dues síl·labes. És l'escissió d'un diftong. D'aquesta manera, i com passa també amb la resta de llicències, el poeta aconsegueix la mètrica desitjada. Exemple: Tri-reputació-fo.
Sinèresi
És el contrari que la dièresi. La sinèresi uneix dos vocals que en principi haurien d'estar separades perquè no formen de manera natural un diftong. Exemple: peor/poesí.
Hiat
El hiat suposa el contrari de la sinalefa. Dos vocals que s'haurien d'unir (vocal de paraula al final i vocal de paraula següent) no ho fan. Exemple: piensa + en.
Principals tipus d'estrofes
En el següent article trobareu els principals tipus d'estrofes: apariat, tercet, solejà, quartet, rodona, serventi, quarteta, cobla, seguidilla, quaderna via, quintilla, quintet, lira, sextet, sextilla, copla de peu trencat, vuitena reial, desena o espinela, sonet, romanç, silva.
Anàlisi d'«Amor constant, més enllà de la mort»
Tot seguit analitzarem un poema de Francisco de Quevedo. Es tracta d'un sonet, això és una forma estròfica dividida en dos quartets i dos tercets, amb rima consonant. D'aquesta manera, també podrem mostrar com assenyalar el nombre de síl·labes del vers, la rima i l'estructura estròfica. Es poden comprovar, doncs, les lletres majúscules que corresponen als hendecasíl·labs, és a dir, art major (si hi hagués lletres minúscules estaríem davant de versos d'art menor). Així mateix, també es veu com s'emparellen les rimes i com s'organitzen les estrofes. Per exemple, aquest poema té la següent estructura mètrica: ABBA ABBA CDC DCD.
Tancar podrà els meus ulls la darrera [A]
ombra que em portés el blanc dia, [B]
i podrà deslligar aquesta ànima meva [B]
hora al seu afany ansiós lisonjera; [A]
però no, d'aquesta altra part, a la ribera, [A]
deixarà la memòria, on cremava: [B]
nedar sap la meva flama l'aigua freda, [B]
i perdre el respecte a la llei severa. [A]
Ànima a qui tot un déu presó ha estat, [C]
venes que humor a tant foc han donat, [D]
medul·les que han gloriosament cremat, [C]
el cos deixarà, no la cura; [D]
seran cendra, però tindrà sentit; [C]
pols seran, més pols enamorat. [D]