La metonímia o transnominación és una figura retòrica definida com un fenomen de canvi semàntic. En ella, un objecte o una idea és designada amb el nom d'una altra causa d'una connexió de dependència o causalitat entre dos elements. Aquestes relacions en general són de causa - efecte. També pot existir un vincle contenidor - contingut, creador - obra o emblema - significat.
La paraula «metonímia» deriva de la unió de dos vocables grecs: μετ- (meta-) o "més enllà", i ονομαζειν (Onomazein) el significat és "nomenar". En conjunt es pot traduir com "rebre un nou nom". Per això, una altra de les definicions associades amb la paraula metonímia és "trop que consisteix a designar la part per la part (pars pro part) ". (A. Romera de el portal retòrica). Podríem qualificar-la com una demostració de la crativitat lingüística. Aquesta qualitat pot apreciar molt en els diferents usos que li donen els habitants dels pobles en les diferents regions de l'món.
Diferències i similituds entre la metonímia i la sinècdoque
La sinècdoque i la metonímia tenen força similituds, doncs, en realitat, es valen de el mateix recurs. L'única diferència és que la sinècdoque sempre s'origina a partir d'una correspondència [contingut - parts de l'contingut] o [el tot i parts de el tot]. És a dir, aplicat a les ciències biològiques ve a ser la relació entre gènere i espècie.
En canvi, a la metonímia la connexió és causal i ocorre una substitució. No obstant això, en molts portals dedicats a la literatura i als l'estudi de el llenguatge, la sinècdoque apareix com un tipus de metonímia. Això s'evidencia en la següent frase: "el vaivé de l'escuma el estirar cap a terra". En aquest cas, "escuma" pot referir-se a l'efecte de les onades o una part d'ella.
Diferències entre metàfora i metonímia
Si bé les dues figures retòriques es fan servir per relacionar dos elements, en la metàfora la referència es produeix entre un element figurat i un altre real. En conseqüència, la secció figurada no es troba continguda o forma part de l'component real. Per exemple: quan els escriptors fan servir la paraula "banús" per descriure la brillantor i el color de pell de persones afrodescendents.
Tipus de metonímia, amb exemples
Causa per efecte
- "Li va afectar el sol". Pel que fa a la calor de el sol o la llum de el sol (enlluernat).
- "Partit de tant laburar". La paraula "partit" fa referència a un cansament excessiu.
- "Aquestes cabells blancs valen molt". "Cabells blancs" fa referència directa a l'experiència adquirida per una persona a causa de la seva edat.
- "Les ratlles es guanyen al camp de joc". En aquest cas, "les ratlles" és un terme militar (de rang) extrapolat a l'esport. Els comentaristes solen emprar-lo per a denotar el respecte o la jerarquia obtinguda per un jugador o equip causa de la seva trajectòria.
- "Li va pesar la samarreta". Aquesta és una altra frase molt usada pels comentaristes esportius. En realitat, a un jugador no li pesa la samarreta en el sentit literal de l'expressió. La figura es refereix a una minva en el rendiment esperat d'un atleta quan és canviat a un equip de més prestigi (en comparació amb el seu club anterior).
Efecte per la causa
- "Ella té els galons necessaris per al lloc". La paraula "galons" denota la capacitat (o el currículum). A el mateix temps, "ja" es refereix a un càrrec laboral, no a una cadira.
- "Cal sortir a guanyar-se la papa". L'expressió "guanyar-se la papa" substitueix a "treballar".
- "Aquest nen és un terratrèmol ambulant". En aquest cas, la paraula "terratrèmol" indica el comportament inquiet i / o entremaliat de l'infant.
Contenidor per contingut
- "Beu una tassa". Pel que fa a beure el contingut d'una tassa.
- "Et menjaràs un o dos plats?". En al·lusió al menjar continguda en els plats.
- "Es va prendre una ampolla". Indica que es va beure el contingut d'una ampolla.
Símbol per l'element simbolitzat
- "Va jurar lleialtat a la bandera". Per "bandera" s'entén a un determinat país.
- "Els vermells dominen Cuba, Nicaragua i Veneçuela". La paraula "rojos" indica el color característic dels governs adeptes a el comunisme.
- "La casa blanca va regnar a la Champions durant tres temporades consecutives". En aquest cas, "la casa blanca" fa referència a la color de l'uniforme (local) de Reial Madrid CF. En l'argot esportiva, els colors típics o les figures presents en els emblemes dels clubs solen ser utilitzats com a substitutius de el nom de l'equip en si. Per exemple: blaugrana (Barcelona FC), els diables vermells (Manchester United), la vermella (la selecció espanyola) ...
Autor per l'obra
- "A l'exposició hi havia diversos Rembrandt". En referència a diversos quadres de Rembrandt.
- "Per què hi ha tant groc en els Van Gogh?". De forma semblant a la frase anterior, indica els quadres de Van Gogh.
- "Va trigar bastant en llegir a Cervantes". En aquest cas, es pot referir a un llibre o l'obra completa de Miguel de Cervantes.
- "Slayer és massa pesat per a mi". El nom "Slayer" al·ludeix a la música d'aquesta banda de rock.
- "L'atmosfera típica de Burton". En al·lusió als llargmetratges de el director Tim Burton.
- "El histrionisme característic de Johnny Deep". L'oració es refereix a les actuacions de l'intèrpret.
Instrument per l'artista o autor
- "La ploma més representativa de l'realisme màgic és García Márquez".
- "L'esquerra de Messi només és comparable amb la de Maradona". En aquest cas, la paraula "esquerra" es refereix a la seva tècnica de cop de pilota amb aquesta cama.
- "Segona guitarra de la banda". La referència és a la persona que toca l'instrument.
El lloc de procedència pel producte
- "M'encanta prendre un Bordeus després del sopar". En aquest exemple, "Bordeus" es refereix a el vi. De manera similar ocorre quan s'empren paraules com: Rioja, Jerez, Montilla, Provença ...
La matèria per l'objecte
- "Un llenç". Fa referència a un quadre.
- "L'esport motor". Al·ludeix a alguna disciplina esportiva automobilística.
- "Els tabloides". Es tracta d'un terme associat amb espectacles d'interpretació (teatre, cinema o televisió).
El nom de l'objecte per un altre proper o contigu a ell
- "El coll de la camisa".
La part pel tot
- "La pilota va perforar la xarxa". La paraula "xarxa" es refereix a la porteria en el futbol.
- "No hi havia una ànima en aquesta festa" (no hi havia espai per a més persones).
El tot per la part
- "Polir l'automòbil" (la carocería).
Exemples de metonímia en poesia
Fragment de «El poeta a la seva estimada» de César Vallejo
- «Estimada» pel nom del seu amor.
- «Fustes corbats» per «llavis».
Fragment de l' «Sonet 22» de Pablo Neruda
«Quantes vegades, amor, et vaig estimar sense veure't i potser sense record,
sense reconèixer la teva mirada, sense mirar-te, centaura,
en regions contràries, en un migdia cremant:
eres només l'aroma dels cereals que estimo ».
- «Centaura» pel nom de la seva estimada.
- «Cremant» per «calorós».
Fragment de «Desvetllada», de Gabriela Mistral
«Com que sóc reina i vaig anar captaire, ara
viu en pur tremolor que em deixis,
i et pregunto, pàl·lida, a cada hora:
«Estàs amb mi encara? Ai, no t'allunyis! »»
- «T emblor» per «por» o «por».
De veritat que el nostre llenguatge és tan meravellós i té una substància tan increïble que em sorprèn cada vegada més la quantitat de recursos literaris que trobo.
-Gustavo Woltmann.