Men Marías. Entrevista amb l'autora de L'última colom

Men Marias va treure el maig passat la seva última novel·la titulada L'última colom. Carmen Salines, que està darrere de Men, és granadina i ja va guanyar el Premi de Novel·la Carmen Martín Gaite el 2017 amb el seu debut, Pukata, peix i marisc. Li agraeixo moltíssim el temps i l'atenció dedicats per concedir-me aquesta entrevista on ens parla d'aquesta nova obra i sobre tot una mica.

Men Marías - Entrevista 

  • ACTUALIDAD LITERATURA: La última colom és la teva nova novel·la. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?

MEN MARÍAS: Andalusia sempre va ser l'origen. La necessitat de desemmascarar-la. I és que Andalusia és com els bons assassins: ningú sospitaria mai d'ella. Qui pot desconfiar de la llum? És l'ombra el que ens espanta. Però darrere de tanta claredat hi ha històries molt tèrboles. Molt fosques. Molt ben amagades. com l'arribada dels americans a Rota en els anys 50.

Rota, un poble perdut a sud d'Espanya que només comptava amb quatre carrers que transitaven els rucs carregats d'alforges, on l'aigua procedia dels pous i no hi havia llum elèctrica de cop i volta va acollir l'arribada dels Estats Units d'Amèrica a l'reclam de la base naval, dels Rolling Stones, la Coca-Cola i Mickey Mouse. Els americans arribaven després de mesos sota el mar amb les butxaques carregats de diners i moltes ganes de festa. Tot va ser llum, color, música ... i desaparicions. Diàriament desapareixien dones i ningú ho investigava. Una d'elles va ser Inés, La jove a la qual buscava Diana a l'actualitat. Però aquesta recerca s'ha vist frustrada perquè Diana ha aparegut davant de la base naval salvatgement mutilada i amb unes enormes ales cosides a l'esquena.

  • A EL: Recordes el primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?

MM: No recordo el primer llibre que vaig llegir, per ser sincera. Sí que recordo el primer que veritablement em va impactar: Així va parlar Zaratustra de Nietzsche, Amb el qual vaig topar als onze o dotze anys. La primera història sí, és clar. Crec que porto tota la meva vida escrivint la mateixa història: la d'una dona que no troba el seu lloc al món.

  • A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques. 

MM: El meu escriptor de capçalera és Dostoievski, Sense cap dubte, però hi ha molts altres que destacaria: Camus, Max Aub, Clarín, Lorca, Pessoa, Thoreau, Zweig ... Pel que fa a l'panorama literari actual, Víctor de l'Arbre és insuperable.

  • A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear? 

MM: Ana Ozores, La Regenta, de la novel·la que porta el mateix nom. Em sembla un dels personatges més fascinants de la història de la literatura i és un orgull que sigui procedent d'Espanya.

  • A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

MM: El lloc ha d'estar molt net i recollit. No funciono entre el desordre, Em bloqueig, no penso amb claredat.

  • A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

MM: La nit, Sens dubte. Alguna cosa té la nit que és la llar dels fantasmes. I la literatura sap molt d'això.

  • A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin? 

MM: No hi ha cap gènere que no m'agradi. El gènere tan sols és una caixa de color negre, rosa, groc ... l'important és el que hi ha dins d'ella.

  • A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

MM: Llegeixo diversos llibres alhora. Ara mateix estic amb el pou, L'últim de Berna González Harbour; una antologia de Mayakovsky; Els secrets de les obres d'art, de Rose-Marie & Rainer Hagen i El motel de l'voyeur, de Talese. Els recomano tots.

  • A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?

MM: Complicat. Està complicat, és inqüestionable. Hi ha autors de molta categoria amb trames d'allò més apassionants llançant els seus llibres a l'mercat sense descans. L'oferta que té el lector és amplíssima. Espero fer-me un buit entre ells i que les meves novel·les també puguin fer gaudir a les persones. Potser ajudar-les, com m'han ajudat a mi altres llibres. Això seria el màxim. Aquest és el motiu que em va portar a publicar: els llibres m'han donat tant, tantíssim, que, si d'alguna manera puc fer jo per altres persones el que altres autors han fet per mi, em sentiria satisfeta amb la vida. En pau. 

  • A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?

MM: Tota aquesta malson ens ha danyat a tots, sense excepció, i crec que en el futur escriuré sobre això. Però encara ha de reposar. Les coses no s'entenen en el nostre moment sinó en el seu i, en aquest cas, encara queda molt perquè puguem plantejar-nos el que ha succeït. Per buscar-li una explicació, una manera d'acceptar-ho.

Els canvis de paradigma necessiten obeir a un perquè, funcionem d'aquesta forma. Necessitem que tot això reposi. Una vegada que ho hagi fet estic segura que l'art tractarà d'explicar-. Sempre passa. Per això està l'art. Tant de bo pugui aportar el meu granet de sorra. I tant de bo tot això acabi aviat. «Aviat» segons la nostra concepció de el temps, no segons la de la història.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.