Fotografia. Marta Gràcia Pons, perfil de Twitter.
Marta Gràcia Pons és escriptora i professora. Es va llicenciar en Història a la Universitat Autònoma de Barcelona i també té un màster en Pedagogia. Ha escrit títols com La història que ens va canviar, Agulles de paper y L'olor dels dies feliços, I la seva última novel·la és El viatge de la libèl·lula. en aquesta entrevista ens parla d'ella i d'altres temes. li agraeixo molt el seu temps i amabilitat per atenderme.
Marta Gràcia Pons -Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la porta per títol El viatge de la libèl·lula. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
MARTA GRÀCIA PONS: Aquesta història és un recorregut per la Barcelona de dues èpoques, la de principis de segle XX i la de la postguerra. la protagonitzen dues dones molt diferents entre elles, que viuen en circumstàncies històriques diferents, però que els uneix la seva passió per la joieria.
La idea va sorgir de la meva passió pel Modernisme i l'Art Nouveau. Coneixem a Gaudí en arquitectura, però se sap molt poc dels grans orfebres d'aquests corrents artístiques. I llavors vaig descobrir a Lluís Masriera i la seva preciosa libèl·lula esmaltada. Una època nova per a la joieria, on es creaven insectes, nimfes i éssers mitològics molt simbòlics. Feien autèntiques obres d'art.
- A EL: Pots recordar aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
MGP: Sí. Em va marcar moltíssim, en la meva adolescència, Les cendres d'Ángela, De Frank McCourt. Una història molt dura sobre la Irlanda dels anys 30 i 40.
La primera història que vaig escriure -i que autopubliqué- va ser una novel·la històrica ambientada a la província d'Osca en els anys de la Dictadura de Primo de Rivera i la II República. Ella va ser la meva conillet d'índies i amb la que vaig aprendre a escriure.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
MGP: Ken Follet. Amb ell va començar la meva passió pels llibres i gràcies a ell vaig aprendre a escriure novel·la històrica.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
MGP: El personatge de Emma, De Jane Austen.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
MGP: No sóc conscient de cap. L'única cosa que detest són les interrupcions.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
MGP: No tinc un lloc especial: escric on puc i tinc prou una taula i un portàtil. No obstant això, sòl escriure de demà. Sóc una persona diürna a el 100%, Pel que sóc incapaç d'escriure de nit. M'agrada anar a dormir d'hora per aprofitar bé el matí del dia següent.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
MGP: M'agrada la novel·la clàssica anglesa: Jane Austen, Charles Dickens i les germanes Bronte són els meus favorits.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
MGP: Ara mateix no estic llegint cap novel·la, sinó més aviat assajos històrics, doncs m'estic documentant per la meva propera novel·la, la qual s'emmarca a la fi de segle XIX a Madrid.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial? Creus que canviarà o ho ha fet ja amb els nous formats creatius que hi ha?
MGP: El món editorial té un competidor molt dur: les plataformes audiovisuals. Així i tot, segons les estadístiques i malgrat el confinament viscut l'últim any, els lectors han crescut, sobretot en lectura digital. Això demostra que, tot i els sots, una bona novel·la sempre atrapa el lector més fidel.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
MGP: Sense cap dubte, hem viscut moments horribles durant aquests dos últims anys de pandèmia. De vegades, es feia impossible evadir-se de el món real. però som molts els que ens hem atrevit a publicar durant l'últim any i un rep molts missatges positius i d'agraïment dels lectors, que s'han entretingut amb les nostres pàgines. La vida segueix.