Maria Suré. Entrevista amb l'autora de Llàgrimes de pols vermella

Maria Suré és salmantina de naixement però es trasllada a València als 21 anys i estudia Enginyeria Informàtica. Treballa com a analista i desenvolupadora de eSCADA, però com que li apassionava la lectura i l'escriptura, el 2014 escriu la seva primera novel·la, El color del perdó. Després van seguir Projecte BEL, Orfes d'ombra i ara el juny passat va presentar Llàgrimes de pols vermella. En aquesta extensa entrevista ens en parla i molt més. Li agraeixo moltíssim el seu temps i gentilesa per atendre'm.

María Suré — Entrevista

• ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la publicada es titula Llàgrimes de pols vermella. Què ens en pots explicar i d'on va sorgir la idea?

MARIA SURÉ: La idea va sorgir en el moment en què vaig decidir ambientar la novel·la següent a València, la ciutat que tan bé m'ha acollit durant els gairebé trenta anys que porto vivint-hi. Vaig començar a documentar-me sobre la història de la ciutat i vaig descobrir històries veritablement interessants que em van portar de cap a la trama que es desenvolupa a Llàgrimes de pols vermella. En ella té molta importància el que passava a la ciutat a l'època de la València Foral Moderna (segles XV i XVI), en què el botxí ajusticiava els condemnats amb diferents penes de mort segons el crim que haguessin comès i els seus cadàvers eren exposats en certes zones de la ciutat com a advertiment per a la resta de la població.

Actualment, hi ha un jardí anomenat El jardí de Polífil que es va construir com a homenatge a la història que es conta en un manuscrit del segle XV molt particular: El Hypnerotomachia Poliphili (Somni de Polífil en castellà). Es tracta d'un incunable ple de jeroglífics i escrit en diversos idiomes, un d'ells inventat. La seva autoria s'atribueix a Francesco Colonna, un monjo de l'època, una mica curiós si es té en compte la quantitat de gravats amb alt contingut sexual que conté aquest manuscrit. És una meravella de llibre del qual es conserven diversos exemplars a Espanya, tots marcats per la censura d'una manera o altra. A uns els hi falten pàgines, altres estan ratllats, cremats… L'obra completa està disponible de manera gratuïta a Internet i us animo que us doneu un cop d'ull perquè crec que us agradarà.

En Llàgrimes de pols vermella, un assassí recrea algun dels escenaris de lèpoca en què s'ajusticiava els reus a València per cometre els seus crims actualment. El jardí de Polífilo és un dels llocs elegits per aquest assassí i la policia haurà d'estudiar l'antic manuscrit per descobrir qui o qui estan darrere de les morts i per què.

Per cert, el títol és molt important en aquesta novel·la. Quan el lector descobreixi el perquè, entendrà moltes coses i les peces començaran a encaixar al cap.

• AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I el teu primer escrit?

MS: Quan era molt petita m'encantaven els contacontes. Els meus pares em compraven moltíssims. Posava la cinta de caseta i anava seguint la lectura al conte mentre l'escoltava. Algun me'ls aprenia de memòria. Crec que vaig descobrir la meva passió per la lectura. Uns anys més tard devorava tots els llibres de els Cinc, que encara conservo. Després, quan vaig ser una mica més gran, recordo que esperava amb ànsia l'arribada del Bibliobús que passava pel meu poble cada quinze dies per aconseguir tots els llibres que volia llegir. 

Vaig començar a escriure quan tenia deu o dotze anys, no ho recordo molt bé. Vaig escriure una novel·la d'aventures a l'estil dels Cinc. Ho vaig fer a llapis, amb dibuixos de les escenes més importants. Tindrà una trentena de pàgines i encara conservo el manuscrit ple de tatxons, faltes ortogràfiques i notes al marge. La guardo amb molt d'afecte perquè era la manera com el meu jo infantil imaginava ja les històries al cap i sentia la necessitat de plasmar-les en paper. 

• AL: Un autor de capçalera? Pots triar-ne més d'un i de totes les èpoques. 

MS: Que difícil de triar entre tants bons escriptors! Abans llegia molt a Patricia Highsmith, John li Carré, fins i tot Stephen King va tenir un lloc estel·lar entre les meves lectures d'adolescència. Com a autors més recents em decantaria per Dolores Redondo, Maite R. Ochotorena, Alaitz Leceaga, Sandrone Dazieri, Bernard Minier, Niklas Natt och Dag, Jo Nesbø, JD Barker… 

Un escriptor que he descobert aquest any i l'estil del qual m'agrada molt és Santiago Álvarez.

• A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear? 

MS: Al meu entendre, el millor personatge de la història de la literatura negra és el de Lisbeth Salander de la saga Millennium. És perfecte. M'encanten aquests personatges que aparentment són febles, es troben desvalguts i solen atraure depredadors que es creuen amb el dret d'aprofitar-se'n. Personatges que, empesos per unes circumstàncies que els posen al límit, treuen de no se sap on una força interior que fa que puguin moure muntanyes i deixen el lector amb la boca oberta. 

• A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

MS: M'agrada aïllar-me de l'entorn a l'hora d'escriure per concentrar-me. Em poso els auriculars i escolto música. Moltes vegades escolto cançons que estiguin en sintonia amb el que estic escrivint. Utilitzo música més malenconiós per a escenes tristos, o rock per a escenes que requereixin més acció. Amb la darrera novel·la vaig començar a fer-ne una llista de reproducció a Spotify de les cançons que vaig sentir més durant el procés d'escriptura i em va agradar l'experiència. Està publicada a la meva pàgina web i hi pot accedir qualsevol que li vingui de gust.

En altres ocasions escolto simplement sons de la natura i sobretot pluja. Aquests sons em relaxen molt quan estic escrivint. Imagino que també depèn del meu estat d'ànim a cada moment.

• A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

MS: M'encantaria tenir un moment preferit i poder complir amb els horaris, però és complicat quan no t'hi dediques només. Al final vaig buscant buits i el moment del dia pot ser molt variat. Al matí d'hora, a l'hora de la migdiada, de matinada… El moment ideal és aquell en què la casa es queda en silenci i els teus personatges comencen a reclamar-te atenció. Intento dedicar-hi unes hores cada dia, però no sempre és possible.

Abans escrivia a mà i ho feia a qualsevol lloc, però vaig entendre que fer-ho així em suposava el doble de temps en haver de transcriure-ho tot de nou a l'ordinador. Ara escric sempre al meu escriptori, el meu petit raconet on sóc feliç per unes hores cada dia.

• A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin? 

MS: Intento llegir di tot. És cert que he llegit novel·les que no pertanyen al gènere negre i que m'han encantat. Crec que a un li agrada una novel·la per com està escrita i per la seva trama independentment del gènere a què pertanyi. El que passa és que, a l'hora de triar, sempre m'inclino cap al negre, tant per llegir com per escriure. Perquè gaudeixo molt del misteri, d'aquesta atmosfera, de vegades una mica asfixiant, en què se sol desenvolupar aquest tipus d'històries, de posar els personatges al límit i explorar el costat fosc que tots portem a dins.

• A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

MS: Normalment combino la lectura de diverses novel·les alhora i en diferent format. Actualment estic llegint Ciutat en flames, de Don Winslow en digital, Bologna boogie, de Justo Navarro en paper i escoltant La lladre d'ossos, de Manel Loureiro, en audiollibre. D'aquests tres, he de dir que amb la història que més n'estic gaudint és amb la darrera.

Actualment estic escrivint la continuació de Llàgrimes de pols vermella. Em vaig quedar amb ganes de més a les vides d'alguns personatges i són molts els lectors que han començat a demanar una segona part. Hi apareixeran els mateixos personatges principals, però embolicats en una trama totalment diferent de manera que totes dues es puguin llegir de manera independent.

• A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?

MS: El moment en què vivim és complicat per al panorama editorial i per a molts altres. A Espanya es publiquen gairebé cent mil títols a l'any, de manera que la competència és brutal. D'ells, el 86% no ven més de cinquanta exemplars a l'any, de manera que et pots fer una idea de la situació. Afortunadament, al nostre país, es llegeix cada cop més. El confinament va acostar la gent als llibres, però encara estem molt per sota pel que fa a lectura de la resta de països europeus. Més d'un 35% d'espanyols no llegeix mai. Sembla que hi ha una tendència a llegir més en paper que fa uns anys i el format d'audiollibre està prenent força protagonisme. 

Les meves tres primeres novel·les estan autopublicades a Amazon. És una bona opció per a escriptors que comencen perquè et permet donar a conèixer les teves obres si no tens una editorial. El problema és que l'abast que tens com a autopublicat no té res a veure amb el que et pot proporcionar una editorial tradicional. Per això em vaig decidir a intentar-ho amb la meva darrera novel·la. Tant Planeta com Maeva s'hi van interessar i finalment vaig signar un contracte editorial amb aquesta última. L'experiència ha estat i està sent molt satisfactòria i espero continuar treballant-hi en el futur.

• A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?

MS: Vull pensar que dels moments dolents sempre es pot treure alguna cosa bona. Com en el cas de la pandèmia, que va fer que la gent comencés a llegir molt més. En aquest moment de crisi en què les empreses tracten de minimitzar el risc el més possible, crec que, en el cas del món editorial, és possible que se seleccionin més les obres publicades i la qualitat del que surt al mercat sigui millor. Pel que fa al meu punt de vista com a escriptora, continuaré escrivint com sempre, plogui o faci sol. Perquè no escric pensant a publicar una obra, sinó a donar el millor de mi i dels meus personatges a cada moment. Després, un cop acabada, ja es veurà què passa amb ella.