Mari Carmen Copete. Entrevista amb l'autora de La ciutat mimètica

Mari Carmen Copete és de Terrassa, però viu a un poble de Castelló. Té ja quatre novel·les al mercat i va començar autopublicant-se. La darrera es titula La ciutat mimètica, on barreja la investigació policial amb la ciència ficció i el terror. En aquesta entrevista ens en parla i altres temes. Li agraeixo molt temps i amabilitat per atendre'm.

Mari Carmen Copete — Entrevista

• ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la es titula La ciutat mimètica. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
  

Mari Carmen Copete: En La ciutat mimètica explico la història d'un ser extraterrestre que emula el lloc on es troba (en aquest cas, València), de manera que també es converteix en una ubicació. Eduardo, el protagonista, ha de resoldre una sèrie de crims cíclics relacionats amb la Ciutat i amb una particular atracció itinerant que aterra a la fira de València dues vegades l'any. 

La idea va sorgir pràcticament sola, encara que no té res a veure amb la versió final. En aquest germen Eduardo no existia i els protagonistes eren dos xavals amb ganes de passar-s'ho bé a l'atracció principal de la fira: Contempla una muerte.

• AL: I has guanyat el II Premi de novel·la curta El Procés per Miasi. Quan la publiques i què ens hi trobem?

MCC: Sí. Estic contentíssima per aquest fet, i molt orgullosa. Fa poquet va sortir a la venda, el 18 d'abril. És una història de terror, el tema central del qual és “documents trobats”. La trama gira al voltant d'això, uns arxius de vídeo que condueixen el protagonista a descobrir l'existència d'un ser primigeni i d'una secta ocultista. Tot això, localitzat al desert de tavernes, un paratge increïble.

• AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?

MCC: Mis primeres lectures van ser la col·lecció de malsons de RL Stine, La saga de Entrevista amb el vampir i la col·lecció de relats de Poe.
La primera història la vaig escriure a l'escola, per a la classe de llengua. Va ser un relat de terror amb què em vaig guanyar un 10 i un comentari increïble de la profe. Crec que sempre me'n recordaré d'aquell moment, va ser molt especial.

• A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques. 

MCC: Tinc diversos. Actualment, admiro molt a Santiago Eximeno i estic aprenent moltíssim d'escriptores com Gemma Files y Daria Pietrzak. Si me'n vaig als clàssics: Poe, Lovecraft, Arthur Machen, Victor Hugo, entre uns altres.

• A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear? 

MCC: Csentir, no ho sé… molts dels meus personatges favorits són malvats i quan volem trobar-nos amb algú així? Ha, ha, ha! Quant a crear, em vaig quedar meravellada amb el personatge principal de La casa al final de Needdles Street, doncs té darrere un treball enorme.

• A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

MCC: Costums, diverses. Quan escric, m'encanta fer-ho amb un cafè i escoltant música. Tinc llistes musicals específiques per a escenes de trama concretes. També m'agrada tenir oberts diversos diccionaris, fotografies de les localitzacions i el Google Maps. A l'hora de llegir, costum de tota la vida: una tassa de cafè escumós.

• A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

MCC: Aabans, el meu moment predilecte era la tarda-nit, en un petit despatx que tenia. Ara les circumstàncies de la vida m'han portat a escriure on puc i quan puc.

• A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?

MCC: Mi encanten el thriller i la novel·la negra.

• Què estàs llegint ara? I escrivint?

MCC: Jun ahir vaig començar Flors per a una nena morta de Mar Goizueta. I estic embarcada en dos projectes. El primer, que, si tot va bé, veurà la llum l'any que ve, té molt de novel·la negra. El segon és terror rural i encara està en un estat molt primitiu.

• A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?

MCC: Creu que, actualment, el món editorial és més competitiu que abans i que la pandèmia no ha ajudat. Hi ha crisis per tot arreu, i suposo que una editorial ha d'escollir molt bé per qui i per què aposta. El millor és que sorgeixen editorials que aposten per noves veus. Jo he tingut moltíssima sort de trobar Obscura, que confiessin en la meva feina. També he tingut molta sort amb Miasis. 

Quan em vaig decidir a enviar el manuscrit de La ciutat mimètica, vaig pensar que la història encaixava amb la temàtica d'Oscura. Vaig pensar que no perdia res per intentar-ho. I em va anar bé.

• A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?

MCC: Fue difícil al principi, quan no se sabia molt bé el que estava passant. Després, van ser complicades altres coses però, sens dubte, he tret moltes experiències i idees brutals que m'agradaria aplicar en un projecte de distòpia que vaig començar fa algun temps i que tinc abandonat.