Fotografia: Mar Izkue, perfil de Facebook.
Mar Izkue és de Pamplona. Allí va estudiar Dret i parla anglès, francès, alemany i basc. Ha viscut a diversos països europeus com el Regne Unit, Holanda o Alemanya i ara resideix a Madrid. Després d'anys dedicada al comerç internacional, va decidir centrar-se en la veritable passió: escriure. La seva òpera prima es titula l'àtic i en aquesta entrevista ens en parla i d'alguns temes més. Li agraeixo molt el temps i la gentilesa.
Mar Izkue— Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva novel·la de debut porta per títol l'àtic. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
Mar Izkúe: En paraules de la també escriptora Susana Rodríguez Lezaun, L?àtic és «una novel·la plena d?intriga sobre la lleialtat, els misteris de l?amistat femenina i els somnis trencats. Un debut literari d?impacte».
El primer paràgraf ens explica com Martín cau des de la terrassa d´un àtic. Mario Elizondo, l'inspector de policia encarregat de desentranyar si es tracta d'assassinat o suïcidi, es veu aviat atrapat pels secrets i mentides que teixeixen la xarxa al voltant de la que orbiten Lucía, Marilia, Rebeca i Elena, que són la seva dona i les seves amigues de la infància. Totes conformen un univers femení que, a ulls del policia, resulta inescrutable: de vegades li semblen sospitoses, sovint còmplices, i altres vegades rivals. Els relats en primera persona d'aquestes quatre dones i de l'inspector ens permetran intentar comprendre què li va passar realment a Martín, encara que la veritat sobre la seva mort sembla tan calidoscòpica i intricada com la seva pròpia existència i la seva relació amb les dones.
La idea sorgeix de… que adauro els àtics!, i de voler unir un relat que atrapi el lector amb la voluntat de crear personatges reals amb què identificar-nos i que s'enfronten a situacions a què tots fem front com fer-se gran o les múltiples cares de la veritat.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
MI: De la infància recordo llegir tots els llibres de els Cinc, Els Hollister, Els Set Secrets… Era una lectora compulsiva.
I el primer escrit del qual en sóc conscient el va motivar un fet molt trist. En primer curs d'aquella EGB (teníem 6 o 7 anys) es va morir una companya de classe, Maria Pilar. La professora ens va demanar que escrivíssim una redacció. Temps després la seva mare va venir a casa perquè jo li llegís la meva redacció, que la professora havia seleccionat i li havia lliurat. Encara recordo com si fos avui mateix la emoció que em va causar.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
MI: Destacaria l'univers màgic que Gabriel García Márquez creava a cadascuna de les seves obres. També em van impactar molt, quan les vaig llegir, la metamorfosi, de Kafka, o Mort a Venècia de Thomas Mann. En un registre molt diferent, admiro la capacitat d'entreteniment que demostra a totes les seves obres Agatha Christie.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
MI: Sherlock Holmes em sembla un personatge que ha sobreviscut fins i tot el seu autor, en el sentit que avui mateix es podrien escriure noves històries de Sherlock Holmes. És un personatge molt atractiu per a un gran públic, famós a gairebé qualsevol racó del món i totalment reconeixible.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
MI: Intento no tenir manies. Si de cas, acostumo a preparar-me tasses de infusions que s'acaben massa aviat.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
MI: Per a la llegir busco simplement una postura on pugui estar amb comoditat llarg temps sense moure'm, cosa que en realitat no és tan senzill. Per escriure intento fer-ho sempre al mateix racó, al meu escriptori, un lloc tranquil i amb bona llum des del qual de tant en tant puc deixar volar la vista a laltre costat de la finestra. Prefereixo escriure als matins perquè estic més clar i la llum del dia m'aporta alegria.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
MI: No em circumscric a llegir un gènere en concret, encara que sí que és veritat que he llegit força novel·la policíaca. Diria que el gènere que més m'agrada és la narrativa contemporània.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
MI: Acaben de recomanar-me a l'autora americana Elizabeth Strout i la llegiré immediatament. Quant a escriptura, estic donant els darrers retocs a una novel·la d'un to més policíac que l'àtic i que, sense ser continuació de la meva primera novel·la, crec que agradaria als seus lectors i em permetria arribar, això espero, a altres de nous.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
MI: El que em va decidir a intentar publicar és que, sens dubte, necessito comunicar als lectors les emocions que sento en escriure. M'aporta molta satisfacció comprovar la reacció dels lectors, veure que les emocions i el missatge arriben, que aconsegueixo atrapar-los a les meves pàgines.
Crec que el panorama editorial, que mai no va ser fàcil, està cada vegada més complicat. Gairebé no hi ha lloc per a noves veus que no vinguin recomanades, que ja no tinguin un perfil públic o que presentin una llarga llista de suports en xarxes socials.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
MI: Tots intentem quedar-nos amb alguna cosa positiva per mer afany de supervivència, encara que també cal acceptar la realitat i no pretendre emmascarar-la. M'afecta la crisi, materialment i emocionalment, però em repeteixo que sóc afortunada, que hi ha gent que ho està passant molt pitjor i el patiment del qual no ha de quedar silenciat.