Frase de Manuel Rivas.
Manuel Rivas és un escriptor espanyol considerat un dels més destacats exponents de la literatura gallega contemporània. Durant la seva carrera s'ha dedicat a l'elaboració de novel·les, assajos i obres poètiques; el que ell mateix denomina com un "contraban de gèneres". Molts dels seus llibres han estat traduïts a més de 30 idiomes, i alguns, adaptats a el cinema en diverses ocasions.
De la mateixa manera, el literat gallec ha sobresortit per la seva tasca en l'àmbit periodístic. Aquest treball ha quedat plasmat en la seva recopilació: El periodisme és un conte (1994), el qual és usat com a text de consulta en les principals facultats de Ciències de la Informació a Espanya.
Biografia
L'escriptor i periodista Manuel Rivas Barrós va néixer a La Curuna el 24 d'octubre de 1957. provenir d'una família humil, la seva mare venia llet i el seu pare laborava com a paleta. Malgrat les vicissituds, va aconseguir cursar els seus estudis en IES Monelos. Anys més tard -mentre treballava com periodista- va cursar i obtenir el seu títol en Ciències de la Informació a la Universitat Complutense de Madrid.
treballs periodístics
Rivas ha tingut una llarga trajectòria com a periodista; ha incursionado tant en mitjans de comunicació escrits, com en ràdio i televisió. Amb tan sols 15 anys va realitzar el seu primer treball en el diari L'Ideal Gallego. El 1976, va ingressar a la revista Teima, una publicació redactada en gallec.
Destaca en la seva carrera seu pas per la revista espanyola canvi 16, On va acabar sent sotsdirector i encarregat de l'àrea de cultura de El Globus. Quant a la seva participació en l'àmbit radiofònic, va reinaugurar el 2003 -al costat de Xurxo Souto- Quac FM (Ràdio comunitària de la Curuna). En l'actualitat s'exerceix com a escriptor en el diari El País, tasca que exerceix allà des de 1983.
carrera literària
Rivas va escriure els seus primers poemes en els anys 70, els quals va publicar a la revista homònima de el grup Loia. Al llarg de la seva trajectòria com a poeta ha presentat 9 poemaris i una antologia anomenada: El poble de la nit (1997). El llibre aquesta complementat amb un disc, en el qual ell mateix recita 12 de les seves composicions.
De la mateixa manera, l'escriptor ha incursionado en la creació de novel·les amb un total de 19 publicacions. El seu primer treball en aquest gènere té el nom de Un milió de vaques (1989), el qual conté contes i poemes. Amb aquesta obra, Rivas va aconseguir per primera vegada el lauro de la Crítica de narrativa gallega.
Durant la seva carrera ha publicat diverses obres que li han donat notorietat, tal com la col·lecció de relats Què em vols, amor? (1995). Amb aquesta va aconseguir obtenir els premis Nacional de Narrativa (1996) i Torrent Ballester (1995). Dins d'aquesta la recopilació es troba: La llengua de les papallones, conte adaptat a cinema el 1999 i guanyador de el premi Goya a la millor guió adaptat en l'any 2000.
Entre els seus treballs més rellevants podem esmentar: El llapis de el fuster (1998), Les flames pèrdues (2002), nosaltres dos (2003), Tot és silenci (2010) y Les veus baixes (2012). L'últim llibre presentat per l'autor és Viure sense permís i altres històries d'oest (2018), el qual està compost per tres novel·les curtes: La por dels eriçons, Viure sense permís y Sagrat mar.
Millors llibres de Manuel Rivas
Què em vols, amor? (1997)
És un llibre que està compost per 17 relats que descriuen diverses temàtiques sobre les relacions humanes, tant tradicionals com d'actuals. En aquesta obra es plasma el tarannà periodístic de l'autor, on l'amor és la base en totes les històries. Es mostra aquest sentiment en diferents facetes: des del platònic fins al trist desamor.
Alguns d'aquests contes tenen un to alegre i còmic, però altres toquen temes més forts, reflexos de la realitat actual. Les persones que protagonitzen aquestes històries són comunes i senzilles, com, per exemple: un viatger, una lletera, un jove músic, nens i els seus millors amics; cadascuna d'elles amb un atractiu particular.
Entre els relats destaquen: La llengua de les papallones, una història entre un infant i el seu mestre, Que es veu afectada per les destrosses dels anys 30. Aquest conte va ser adaptat amb èxit a la pantalla gran per Antón Reixa. Finalment, cal destacar, que aquest recull va ser traduïda en més de 30 idiomes i li va permetre a l'autor ser reconegut en el món literari.
relats de Què em vols, amor? (1997):
- "Què em vols, amor?"
- "La llengua de les papallones"
- "Un saxo en la boira"
- "La lletera de Vermeer"
- "Només per aquí"
- "Vostès seran molt feliços"
- "Carmiña"
- "El míster & Iron Maiden"
- "L'immens cementiri de l'Havana"
- "La noia de l'pantalons pirata"
- "Conga, Conga"
- "Les coses"
- "Dibuixos animats"
- "Una flor blanca pels ratpenats"
- "La llum de la Yoko"
- "L'arribada de la saviesa amb el temps".
El llapis de el fuster (2002)
És una novel·la romàntica que a més mostra la realitat dels presos republicans de la presó de Santiago de Compostel·la, l'any 1936. La història és narrada en primera i tercera persona per dos personatges principals: el Dr. Daniel Da Barca i Herbal. També formen part important de la trama: Marisa Mallo i el Pintor -recluso que dibuixa diversos escenaris amb un llapis de carpintero-.
Sinopsi
En aquesta novel·la es presenta la història d'amor entre el Dr. Daniel Da Barca -republicano- i la jove Marisa Mallo. Dóna Barca cau pres pels seus pensaments i accions polítiques. Això complica la relació entre tots dos, ja que han de lluitar pel seu amor, el seu futur matrimoni a distància i la realitat que viu el país sencer.
D'altra banda, hi ha el carcerari Herbal, qui coneix a Da Barca a la presó i s'obsessiona amb ell. Aquest oficial és una persona pertorbada, que gaudeix fer tortures i abusos, i ha realitzat moltes de les execucions al reclusorio.
el Pintor, Per la seva banda, destaca per la seva enorme talent pictòric. ell dibuixar el Pòrtic de la Glòria, i allà va fer una representació dels seus companys vexats. L'obra la va realitzar amb tan sols un llapis de fuster, el qual li va ser arrabassat per Herbal un temps abans d'executar.
A l'transcórrer el relat, el metge és condemnat a mort. Abans de la seva execució, passa per molts maltractaments per part de Herbal, qui intenta acabar amb la seva vida abans de complir-se la pena. Malgrat les adversitats, aquest aconsegueix sobreviure i complir amb l'anhel de casar-se amb l'amor de la seva vida. Anys després, aconsegueix la seva llibertat i acaba exiliant-se a Llatinoamèrica, Des d'on explica la seva part de la història en una entrevista.
Les veus baixes (2012)
És una narrativa autobiogràfica de les vivències de l'autor i la seva germana Maria, des de la infantesa fins a la seva adultesa a La Curuna. La història està descrita a 22 capítols curts, amb títols que donen un lleuger preàmbul al seu contingut. A la novel·la, el protagonista mostra les seves pors i diferents experiències a la seva família; moltes d'aquestes amb to trist i nostàlgic.
Sinopsi
Manuel Rivas narra els records de la seva infantesa amb la seva família, fent un especial èmfasi en la cultura i paisatges gallecs. Es descriuen de manera breu molts escenaris de la seva vida, amb clars sentiments contradictoris.
En la història destaca Maria -la seva estimada germana-, a qui mostra com una jove rebel i amb un marcat caràcter. Ella és homenatjada sentidament a la fi de l'obra, Doncs va morir després de patir un càncer voraç.
