Manuel Martín Ferreras. Entrevista amb l'autor d'El gran detectiu Byron Mitchell

Xerrem amb l'autor de Malnazidos, que té nova novel·la.

Fotografia: Manuel Martín Ferreras, perfil de Twitter.

Manuel Martín Ferreras, zamorano de naixement però criat a la perifèria de Barcelona, ​​va tenir tant èxit amb la seva primera novel·la, Nit de difunts del 38, que va ser adaptada al cinema amb el títol de Malnacidos. Ara presenta El gran detectiu Byron Mitchell. Li agraeixo molt el temps dedicat per a aquesta entrevista on ens en parla i de diversos temes més.

Manuel Martín Ferreras — Entrevista 

  • ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la publicada es titula El gran detectiu Byron Mitchell. Què ens en pots explicar i d'on va sorgir la idea?

MANUEL MARTÍN FERRERAS: Em crie a Santa Coloma de Gramenet, a la perifèria de Barcelona. Cada cop que agafava el metro per anar al centre de la ciutat em fascinava descobrir els edificis modernistes del segle XIX supervivents entre les més modernes construccions de vidre i acer dels 60, 70 i 80. L'evident contrast magnificava al meu cap la seva imatge com escenaris per a alguna història d'estil clàssic, i què més clàssic que un detectiu investigant un assassinat en aquella època?

  • AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I el teu primer escrit?

MMF: Els còmics de Mortadelo i Filemó, els còmics de Marvel i algun de DC, Julio verne (20.000 llegües de viatge submarí y Viatge a centre de la Terra), Artur Conan Doyle (un parell de llibres de relats de Sherlock Holmes), Alexandre Dumas (Els tres mosqueters y Vint anys despréss), moltes Joies Literàries Juvenils d'aquelles que publicava Bruguera, i més tard Isaac asimov (la saga de la Fundació) i William Gibson (la trilogia de l'Eixample).

El meu primer escrit? Un conte que homenatjava, ratllant el plagi, al Sandman de Neil Gaiman. El protagonista era un Senyor dels Miralls que s'enamorava d'una mortal la vida de la qual només podia contemplar des de la distància de l'altra banda del mirall. 

  • AL: Un autor de capçalera? Pots triar-ne més d'un i de totes les èpoques. 

MMF: Suposo que escolliria a Neil Gaiman. Recordo que en llegir Sandman, el còmic que va crear i guionitzar des de finals dels 80, vaig ser conscient que jo també volia crear els meus propis somnis… les meves pròpies històries, vull dir.

  • A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear? 

MMF: Doncs no sé dir-te: n'hi ha diversos. Com acabo d'esmentar Neil Gaiman, em ve al cap il dimoni Crowley, de la novel·la bons Presagis, de Terry Pratchett i Neil Gaiman. Crowley era un bon vivant massa acostumat a gaudir dels gaudis materials entre els mortals per permetre que l'Apocalipsi acabés amb la seva manera de vida.

  • A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

MMF: Des que vaig començar a escriure d'adolescent he anat provant tots els tipus de teclats electrònics als que he pogut accedir. Aparells com un Alphasmart, que era un teclat amb una pantalla de només un parell de files de text, o també un teclat amb una pantallita lateral que vaig comprar fa quinze anys en unes vacances al Japó. Més tard ho vaig intentar amb un teclat físic enllaçat a un dels meus primers mòbils i fins i tot amb una tauleta. Després de perdre el temps en provatures, he descobert que el meu dispositiu ideal és el MacBook Air amb qui ja fa deu anys que escric.

Manies respecte al llegir? No crec tenir cap ressenyable.

  • A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

MMF: escriure, millor per la matí, després de prendre'm un cafè. O amb un cafè al mig de la sessió d'escriptura, segons el dia. M'agrada moure'm amb el portàtil del despatx a la taula del menjador o de la cuina. Alguns bons paràgrafs de El gran detectiu Byron Mitchell els vaig escriure repantingat en una gandula al balcó, envoltat de les plantes de la meva dona.

Llegir? Sóc dels d'acomodar-se a la butaca, encara que si he tingut una jornada cansada, el millor és asseure'm ben recte en una cadira, ferma amb el llibre davant. Com si m'ho hagués d'estudiar per a un examen, vaja, que si no m'agafa somni.

  • A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin? 

MMF: La novel·la policíaca, el fantàstic, el terror, ciència ficció, La novel·la histórica… Tots ells em semblen un gran marc per desenvolupar històries. Les seves convencions més o menys definides m'ajuden en crear les meves novel·les, que, des d'un principi, em vénen al capdavant associades al seu gènere particular. 

  • A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

MMF: Acabo de començar a llegir Connexió Londres, de Charles Cumming, el tercer llibre de la trilogia protagonitzada per l'espia Thomas Kell. I pel que fa a l'escriptura, estic començant un thriller ambientat en la Barcelona actual; una història una mica a allò Hitchcock.

  • A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?

MMF: El panorama editorial sempre és complicat. Som moltíssims els aspirants a publicar. Jo em vaig decidir a intentar-ho perquè mai no he estat d'aquells que escriuen només per a mi mateix, per guardar els textos en un calaix. Jo volia saber si les meves històries podrien interessar a algú més, volia compartir-les.

  • A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?

MMF: M'està resultant una mica aclaparador no tenir clar què ens oferirà el futur a curt termini a nivell global, però el que més m'espanta és que els nostres dirigents polítics (locals, nacionals i internacionals) tampoc semblen tenir una idea clara. Esforçant-me molt per veure'l el costat positiu, per a un escriptor els moments de crisi i conflicte són una font important didees. A més, com va dir algú, en temps de crisi, la gent busca refugi a la ficció.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.