Lolita, de Nabokov. Frases del seu clàssic per a aquest Divendres de Dolors.

Es Divendres de Dolors. Primera operació sortida de vacances de Setmana Santa i onomàstica de les Dolors que al món som, per molt que s'obstinessin fa anys a canviar-nos la data a l'15 de setembre. Per als que som de la vella escola i amb moltes Lolas en la família seguim celebrant avui.

I la meva regalet per a aquest dia inicial de processons i llesques amb ou és un repàs per Lolita, La més literària i famosa sortida de la ploma de l'escriptor nascut rus i nacionalitzat nord-americà Vladimir Nabokov. Aquí va un breu anàlisi amb una selecció de frases.

Sobre Lolita

Publicada per primera vegada en 1955, Lolita és considerada per molts crítics com una obra mestra de la literatura universal contemporània i un clàssic modern. En el seu moment va ser rebutjada per quatre editorials, a l'ésser catalogada com pornogràfica. va ser The Olympia Press, Una petita editorial de París especialitzada en obres eròtiques, la qual es va atrevir a publicar-la. Tres anys després va aparèixer als Estats Units.

De seguida va aixecar una polseguera d'escàndol, polèmica i controvèrsia, A més d'acusacions per desafiar tabús i mostrar sense embuts els desitjos més inconfessables i foscos de la societat. La seva popularitat es va fer encara més gran quan Stanley Kubrick la va portar a el cinema en 1962 amb guió de el propi Nabokov. la van protagonitzar James Mason, Shelley Winters, Peter Sellers i Sue Lió. Posteriorment hi ha hagut més versions però aquesta és la més recordada.

Així que tenim una obra amb diferents prismes de lectura que van des del relat romàntic i eròtic fins el retrat d'una societat bastant autocomplaent. I per descomptat, en aquests nous temps de inquisició, Censura literàries, arroves i ics per gèneres gramaticals i tanta correcció política, ja l'han posat en el punt de mira. La història de l'obsessió d' Humbert Humbert, Un professor de quaranta anys, per la joveníssima Lolita no deixa indiferent a ningú.

 Algunes de les seves frases

  • Lolita, llum de la meva vida, foc de les meves entranyes. Pecat meu, ànima meva. El-li-ta: la punta de la llengua emprèn un viatge de tres passos paladar avall fins recolzar-se, en el tercer, en la vora de les dents. Era El, senzillament Ho, al matí, quan estava de peu, amb el seu metre quaranta-vuit d'alçada, sobre un peu enfundat en un mitjó. Era Lola quan portava posats els pantalons. Era Dolly a l'escola. Era Dolors quan signava. Però en els meus braços va ser sempre Lolita.
  • Era amor a primera vista, a última vista, a qualsevol vista.
  • I allà està ella, perduda entre tots, rosegant un llapis, detestada pels mestres, amb els ulls de tots els nois fixos en el seu pèl i en el seu coll, el meu Lolita.
  • En aquells dies jo estava en un estat d'excitació que afrontava amb la bogeria; però a el mateix temps tenia l'astúcia d'un boig.
  • Penso que tot és una qüestió d'amor; com més estimes un record, més fort i estrany és.
  • Ja tot estava llest. Els nervis de el plaer estaven a l'descobert. El menor plaer n'hi hauria prou per posar en llibertat tot paradís.
  • Tot d'una estàvem bojament, maldestrament, desvergonyidament, agònicament enamorats l'un l'altre ...
  • Oh, Lolita, tu ets la meva nena, així com Virginia va ser la de Poe i Beatriz la de Dante.
  • La vaig mirar i vaig mirar, i vaig saber amb tanta certesa com que m'he de morir, que l'estimava més que a res imaginat o vist a la terra.
  • Imagíname: no puc existir si no em imagines.
  • Ens estimem amb un amor prematur, amb la violència que sovint destrueix vides adultes.
  • Allà, a la moll sorra, a pocs metres de la gent gran, ens quedàvem esteses matí sencera, en un petrificat paroxisme, i aprofitàvem cada beneïda esquerda oberta en l'espai i el temps; la seva mà, mig amagada a la sorra, lliscava cap a mi, els seus bells dits bruns s'acostaven cada vegada més, com en somnis;
  • Ella va cridar amb una sobtada nota cridanera en la veu, i agitar el cos, i es contorsionó, i va fer enrere el cap, i la meva boca queixosa, senyors de l'jurat, va arribar gairebé fins a la seva coll nu, mentre sufocava contra el seu pit esquerre l'últim batec de l'èxtasi més prolongat que hagi conegut mai home o monstre.

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.