Fotografia: Lola Llatas, perfil de Twitter.
Lola Llatas és valenciana i escriu de literatura infantil, juvenil i per a adults. Va estudiar Enginyeria de Camins, cosa que li va permetre treballar i viure a països com l'Índia o Austràlia. Això la va portar a dedicar-se a la literatura. És l'autora de la sèrie de Els misteris de Sara i també de El club dels germans petits. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat per aquesta entrevista on ens parla de totes elles i de diversos temes més.
Lola Llatas— Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: Ets l'autora de Els misteris de Sara y El club dels germans petits. D'on van sorgir les idees per crear-los?
LOLA LLATES: Sempre he estat una apassionada de la literatura infantil. No he deixat de llegir-la mai i, ara que tinc dos nens petits, em veig reflectida a la seva descoberta del món. M'encanta reviure la il·lusió de les primeres coses.
Sara ve d'aquesta part curiosa que no jutja i explora mentre que El club dels germans petits mostra totes les vivències amb els nostres germàs, que no canvien malgrat les generacions.
- A EL: ¿Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
LL: Un dels primers llibres que vaig llegir de manera independent va ser Momo de Miquel Ende, i vaig quedar enamorada Momo i de com qüestiona el sistema de compra i venda de temps que els grans fan tan desgraciats. Aquí em vaig adonar de com milloraria el món si fóssim capaços de veure'l a través dels ulls de la infància.
La primera història que vaig escriure segueix al meu calaix, i també tracta d'un nen a qui li toca rescatar el món dels grans. N'estic tremendament orgullosa i espero que un dia vegi la llum.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
LL: He après a escriure llegint, i són múltiples els escriptors que m'han marcat al llarg dels anys. Des de la prosa de Emilia Pardo Bazan i Gustavo Adolfo Bécquer o Poe, fins a la manera de narrar de Stephen King.
M'encanta l'accessibilitat de Isabel Allende, Carlos Ruiz Zafon o Elvira Lindo.
Continuo aprenent, evolucionant i afegint autors a aquesta llarga llista d'autors.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
LL: M'encanta Manolito Gafotas. Ens revela l'absurditat del nostre món a través dels seus ulls. Fa riure i reflexionar a parts iguals.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
LL: M'he adaptat a les circumstàncies i llegeixo i escric quan puc. És complicat treure temps, però no impossible. Mentre els nens dormen oa estones soltes. Qualsevol moment és perfecte per fer una escena.
Mania? No sóc res exigent. Això sí, mai deixo un llibre sense acabar, ja sigui a l'hora de llegir o escriure.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
LL: Si pogués triar, preferiria escriure al matí i amb la casa buida de gent. M'agrada teclejar de cara a la Finestra. En aquestes ocasions, passen les hores i no paro ni menjar.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
LL: Encara no he descobert cap gènere que no m'apassioni. Tots descobreixen la societat on vivim des de diferents perspectives i m'ajuden a comprendre el món.
m'apassiona explorar els límits, i per això també llegeixo i escric terror. Fins i tot als llibres infantils, com a Els misteris de Sara, joc a incloure elements sobrenaturals que ens facin qüestionar la realitat.
- Què estàs llegint ara? I escrivint?
LL: Ara mateix estic llegint Frances Hardinge. M'encanten les novel·les juvenils i com maneja la tensió i el misteri. Aconsegueix mantenir-me expectant tot el temps. Estic escrivint una novel·la infantil que inclou extraterrestres, i m'ho estic passant de por.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
LL: Sembla que hem sortit de la pandèmia llegint una mica més i espero que així segueixi. El panorama editorial està despertant de nou després dels múltiples confinaments i es respira la il·lusió a les fires i les primeres trobades.
A mi el que em va animar a publicar és la meva passió per escriure. Necessitava professionalitzar-me per continuar escrivint, i he de confessar que m'ha anat francament bé.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
LL: Escriure és la meva manera de meditar, i em serveix de via d'escapament quan les coses van malament. M'ajuda a explorar les diferents facetes de cada vivència i buscar el punt de partida cap on continuar.
Les crisis sempre comporten canvis, i perquè com a societat prenguem les decisions correctes, necessitem molts lectors i lectores amb pensament crític, així que, a continuar llegint llibres.