Llibres més importants sobre ETA

Frase de Fernando Aramburu

Frase de Fernando Aramburu

Avui dia, la menció d'ETA genera divisions fèrries a l'esfera sociopolítica espanyola. Gran part de la polèmica actual gira al voltant de la recentment promulgada Llei de Memòria Democràtica, recolzada pels polítics progressistes i vilipendiada pels conservadors. Aquests últims qualifiquen la llei esmentada de “revengista, sectària i pactada amb terroristes”.

Certament, la majoria de les democràcies occidentals i les institucions supra-governamentals més influents del món.ONU, OEA, Unió Europea, entre d'altres— van considerar ETA com un grup extremista. evidentment, no és un tema fàcil de tractar. Per això, a continuació, es presenten una sèrie de llibres amb diferents punts de vista sobre el sorgiment, l'auge i el final d'ETA.

Sobre ETA

Euskadi Ta Askatasuna va ser un moviment autoproclamat “independentista, patriòtic, socialista i revolucionari” que va actuar principalment al país basc (nord d'Espanya i França). L'objectiu principal de l'organització va ser propiciar la gènesi d'un estat socialista completament independent a Euskal Herria.

El gruix de les activitats criminals d'ETA va iniciar després de la mort de Francisco Franco (1975) fins a mitjans de la dècada de 1990. Les mateixes van incloure robatoris, atemptats amb bombes, segrestos, tràfic d'armes i suborns, d'aquí la condició de terroristes. Fins i tot, el grup radical va arribar a recaptar al voltant de 120 milions de dòlars americans gràcies a les extorsions. El 2011, l'agrupació es va desmobilitzar de manera definitiva.

El saldo del terror

  • Les investigacions de les autoritats franceses i espanyoles assenyalen que ETA va matar més de 860 persones (incloent-hi 22 nens);
  • La majoria de les víctimes eren d'origen basc i van abastar guàrdies civils (principalment), magistrats, polítics, empresaris, periodistes i catedràtics;
  • Els seus atemptats amb bombes van causar nombroses morts a civils, declarats com a “dany col·lateral”, segons l'organització.

Sinopsi dels llibres més importants d'ETA

Pàtria (2016)

Aquesta novel·la representa una fita a la carrera literària de Fernando Aramburu. De fet, la publicació va fer mereixedor de múltiples guardons —com el Premi de la Crítica o el Premi Nacional de Narrativa, entre d'altres— al literat donostiarra. Addicionalment, el 2017 HBO Espanya va anunciar que el títol serà convertit en una sèrie televisiva (la seva estrena es va endarrerir a causa de la pandèmia de Covid-19).

Ferran Aramburu

Ferran Aramburu

Pàtria presenta la història de Bittori, la vídua d?un empresari assassinat per ETA en un enclavament rural fictici de Guipúscoa. A l'inici del llibre, ella visita la tomba del seu marit per explicar-li que tornarà al poble on va passar l'assassinat. Però, malgrat la desactivació final del grup terrorista, en aquell llogaret es respira una tensió estressant maquillada per la falsa tranquil·litat regnant.

ETA i la conspiració de l'heroïna (2020)

El 1980, ETA va acusar l'estat espanyol d'introduir l'heroïna com a eina política per inactivar i arruïnar la joventut basca. Aleshores, sota aquest argument, l'organització regionalista va llançar una suposada campanya radical en contra del narcotràfic. Mas, a la perspectiva de l'autor Pablo García Varela, la “màfia de la droga” va ser un mite creat per l'agrupació terrorista.

Per argumentar-ne el punt, Varela —Doctor en Història Contemporània de la UPV/EHU— va realitzar una investigació profunda sobre el tema. El resultat és un text que aclareix amb dades i evidències com l'objectiu real d'ETA va ser consolidar-ne el component armat. També l'autor aporta les possibles causes de la problemàtica dels estupefaents a Euskadi amb les solucions pertinents.

1980. Terrorisme contra la Transició (2020)

A partir del 1976, a Espanya es va iniciar un procés lent i traumàtic de canvi de la dictadura franquista cap a la democràcia. Van ser poc més de sis anys en què el terrorisme va representar l?amenaça més gran per al?estabilitat d?un país en crisi. El motiu dels crims va ser el rebuig acèrrim cap a la Transició per part d'agrupacions radicals amb diferents perfils polítics.

Per descomptat, malgrat les variades tendències d'aquestes organitzacions (separatistes, ultraesquerrans, ultradretans…) tots van decidir fer ús del terror per fer fallida a l'Estat. Durant aquests anys, el més convuls va ser el 1980, quan es van registrar 395 atemptats, causants de 132 morts, 100 ferits i 20 segrestos.

fitxa

Coordinadors: Gaizka Fernández Soldevilla i María Jiménez Ramos. Prologuista: Luisa Etxenike.

autors: Gaizka Fernández Soldevilla, Maria Jiménez Ramos, Luisa Etxenike, Juan Avilés Farré, Xavier Casals, Florencio Domínguez Iribarren, Inés Gaviria, Laura González Piote, Carmen Lacarra, Rafael Leonisio, Javier Marrodán, Irene Moreno, Roberto Muñoz Bolaño Matteo Re, Barbara Van der Leeuw.

editorial: Tecns.

Les narratives del terrorisme (2020)

Editat per Antonio Rivera i Antonio Mateo Santamaría, aquest llibre uneix les perspectives de 20 autors entre experts en història, filosofia, sociologia i comunicació. En particular, els escriptors exploren el final de les activitats criminals i la dissolució d'ETA. Igualment, el text aprofundeix actualment el terrorisme amb la seva respectiva normalització en tot tipus de mitjans culturals.

Per tant, la brutalitat ha permeat cap a la població a través de la premsa, el cinema, la literatura i la televisió. Davant d'aquesta difusió, els autors qüestionen la manera com la història s'està relatant a les noves generacions. Ells adverteixen que el perill més gran és que una narrativa esbiaixada pot arribar a justificar la violència terrorista i obviar el patiment de les víctimes.

Fernando Buesa, una biografia política. No val la pena matar ni morir (2020)

El 22 de febrer del 2000, el polític socialista Fernando Buesa —juntament amb la seva escorta, Jorge Díez Elorza— va ser assassinat per ETA. L'occís en qüestió havia estat amenaçat per l'organització terrorista a causa de la seva oposició al nacionalisme institucional dels partits alineats amb ETA. Aquesta tendència ideològica secessionista era molt palpable al PNB (Partit Nacionalista Basc) i algunes faccions del PSE (Partit Socialista d'Euskadi).

Pel que fa al llibre, Mikel Buesa, germà de Fernando Buesa, va declarar a Llibertat Digital que el text falla a relatar alguns aspectes biogràfics importants de l'assassinat. No obstant, la publicació de l'historiador Antonio Rivera i Eduardo Mateo —delegat a la Fundació Fernando Buesa— sí que cobreix detalls relacionats amb les pugnes internes en el socialisme alabès.

Dolor i memòria (2021)

Aquest còmic escrit per Aurora Cuadrado Fernández i publicat per Saure presenta deu relats sobre patiment, solitud, abandó, por i mort. Els seus personatges semblen “normals”, ja que cap d'ells no va voler convertir-se en protagonista. Tot i això, tots es veuen obligats a transitar el difícil camí de la resiliència per poder suportar les adversitats i abraçar el futur.

Es tracta de persones amb contextos molt diferents, però amb un fet en comú: les seves vides van canviar dràsticament degut a un acte terrorista. Per acoblar les històries, l'autora va recórrer als testimonis de víctimes i familiars afectats per agrupacions extremistes com ETA, GRAPO o el terrorisme islàmic (11-M). Els il·lustradors principals del còmic són Daniel Rodríguez, Carlos Cecilia, Alfonso Pinedo i Fran Tapias.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.