Guelbenzu: Una vida de passió per la literatura
Guelbenzu escriurà novel·la policíaca de la mà del seu protagonista, Mariana de Marco, mentre ella li segueixi cridant a escriure. Confessa que no té especial interès en el gènere més enllà de què li desperta el personatge de la jutge d'instrucció de Marco. Amb un objectiu inicial de deu novel·les per a la sèrie, porta vuit publicades, des de la primera, No assetgin a l'Assassí el 2001 fins a l'última, un assassí desconsolat, en 2017. Potser els seus àvids lectors tinguem a les nostres mans la novena entrega al 2019.
Guelbenzu és la mostra activa d'una vida dedicada a la literatura. Als seus 73 anys Jose María Guelbenzu continua dedicat a la seva gran passió amb la mateixa il·lusió que quan va començar i ja ha tocat totes les facetes literàries i cap de passada: En el món de l'edició, com director editorial de Taurus durant onze anys i la d'Alfaguara durant sis. A la crítica literària, des dels primers anys de la seva carrera professional i continua amb la seva columna a Babelia, el suplement Cultural del País.
professor a la Universitat i en diferents cursos per a nous escriptors per a delícia d'aquests que esperen la seva classe i les seves correccions amb ganes des que surten de l'última, perquè és capaç de transmetre el seu coneixement i enganxi amb aquesta professió molt més enllà de les seves paraules.
En el seu ofici principal, el d'escriptor, ha provat diferents estils. Han passat molts anys des del seu primer llibre, de poesia, Quaderns Hispanoamericanos. Per sort per als amants de la novel·la policíaca, Que no negra, perquè el mateix autor no li agrada que cataloguin així a la seva sèrie sobre la jutge d'instrucció Mariana de Marco, no va continuar per la línia poètica i va donar el salt a la novel·la. Res d'el gènere negre, per a això es va fer esperar, haurien de passar molts anys encara perquè Guelbenzu arribés a el món de la intriga.
Entre la poesia i la novel·la de detectius, excel·lents novel·les diferents entre si, amb el nexe d'unió de ser reflexions profundes de temes inherents a l'ésser humà. Amb la seva primera novel·la El Mercuri, publicada el 1968 rep el primer guardó, el de finalista el Premi Biblioteca Breve, que encapçalarà una llarga llista, on podem trobar des del Premi de la Crítica de Narrativa Castellana a l'Torrent Ballester passant pel Premi Internacional de novel·la Plaza & Janés i va seguir collint premis en l'últim any 2017. Només un d'ells, el Torrent Ballester, a una de les novel·les de la sèrie negra: el germà petit.
En la seva primera novel·la Guelbenzu defineix la qual serà una línia recurrent en la seva obra. En ella analitza la societat madrilenya de moment utilitzant com a vehicle a un grup els joves intel·lectuals de moment, a Un pes al Món, de l'any 99 on parla de la necessitat de transcendir, de trobar el seu pes en el món d'una dona a la meitat de la seva vida que es contraposa amb la del seu antic professor que en una etapa vital molt més avançada ja està de tornada d'aquesta angoixa.
A partir d'aquest moment, Guelbenzu s'endinsa, per a delícia dels amants de l'gènere, en la novel·la negra, amb la publicació de No assetgin a l'assassí el 2001, encara que no deixa la seva línia anterior, només la espacial, publicant cinc romans més que trufen la sèrie de casos de Mariana de Marco: El cap de l'dorment (2003), Aquesta paret de gel (2005), L'amor veritable (2010), mentides acceptades (2013), Els poderosos ho volen tot (2016) on, seguint la línia oberta amb Un pes al món, tracta des de la corrupció d'una societat abotargada com l'actual a el buit espiritual, de la superficialitat amb la que fem servir el nostre temps en el món a l'amor de dues persones al llarg d'una vida sencera junts i, en definitiva, de sentit de la nostra existència, sempre des d'una perspectiva transgressora, fantàstica i alhora clàssica, on apareixen des de personatges que venen la seva ànima a el diable per escapar de la mort a les peripècies d'l'ànima d'un mort a què el barquer ajuda a creuar a el Regne de la mort.
G ... la destinació actual de Mariana de Marco
Mentre tot això succeïa en les línies de Guelbenzu Mariana de Marco resolia set casos més de la mà del seu autor que sumen vuit des del primer. Guelbenzu és capaç d'escriure un any una crítica profunda i reflexiva sobre la seva generació i la manca d'ideals i profunditat de la societat que han armat i a l'any següent lliurar-nos una nou i sucós cas de la mà de la jutge favorita dels seus lectors Quant hi ha d'aquesta novel·la social profunda de Guelbenzu en la sèrie de Mariana de Marco? Què reflecteix aquesta obsessió per buscar la veritat que té la jutge d'instrucció alhora que l'atracció pel perill i per les persones, sobretot homes, amb un costat fosc més que pronunciat? Potser les seves línies d'escriptura estiguin menys lluny fins i tot del que sembla en un primer moment i només són diferents formes, que s'endinsen en els temes que preocupen l'autor, però ho fan en diferents nivells de profunditat.