El nou rostre de Cervantes

Parlar de Miguel de Cervantes Saavedra és parlar de la literatura mateixa, de l' màxim exponent històric del nostre país en clau escrita. No seré jo qui es posi, en la meva humil espai, a exposar les meravelles de l'escriptor alcalaíno. No perquè ganes em faltin, ja arribarà el dia, sinó perquè segurament no hi haurà ningú, o no ho hauria d'haver, que no conegui a el "manco de Lepanto" ni la seva obra. Si bé, potser amb això últim, he pecat de gosadia, permeteu-me presentar un lleuger mica de dubte en relació a el coneixement cultural d'aquesta, la nostra societat. No és que tingui una visió pessimista d'ella, no em malinterpretar per favor, sinó que, durant la meva experiència en diversos quefers de la vida, he pogut apreciar que, en alguns casos, hi ha molt poc interès general pel que fa a literatura espanyola es refereix.

Del que si m'agradaria xerrar és de una nova notícia que, al meu parer, uneix l'art amb la història donant-nos, als amants de la literatura d'el segle d'or espanyol, un nou rostre per somiar amb la vida del nostre valorat Miguel de Cervantes. Quan parlem de el pare de Don Quixot i de el bo de Sancho segurament a tots se'ns apareix la imatge de el quadre més famós a on apareix el seu rostre. Cal destacar que, de Cervantes, no es coneix el seu aspecte real ja que aquest quadre, atribuït a pintor Juan de Jáuregui, va ser realitzat seguint la pròpia descripció de l'autor. Descripció que apareix en el pròleg a l'lector de les seves "Novel·les exemplars". Pròleg escrit, tot sigui dit, a l'edat de 66 anys i que, per tant, ens presenta a un home d'avançada edat per a l'època i només 3 anys abans de la seva mort (1616).

Fa aproximadament una setmana, el pintor barceloní  August Ferrer-Dalmau, va presentar la seva nova obra en públic sorprenent-nos a tots amb un quadre en el qual el protagonista és ell mateix Miguel de Cervantes. La diferència d'altres obres és que, en aquesta ocasió, se'ns representa l'autor amb tan sols 24 anys en la Batalla de Lepant, A bord de la Galera Marquesa i envoltat de morriones, turcs morts i estelles de vaixell. Un preciós quadre que ens transporta, de manera practicant màgica, a una de les batalles més importants de la història espanyola ja com, en primera persona, la va viure qui és considerat el major geni de la nostra literatura. Podem notar l'olor de pólvora, sentir a les nostres carns el dolor que sentia l'escriptor després dels dos trets d'arcabús en el seu pit i, fins i tot, sentir-nos sorpresos del seu rostre, desafiant i estoic, mirant a l'enemic des de la coberta de la galera que va canviar la seva vida per sempre. Aquesta batalla no només li va deixar inutilitzada la seva mà, sinó que va omplir d'orgull a un Cervantes que, durant tota la seva vida, es va mostrar molt satisfet d'haver participat en aquesta gesta bèl·lica.

Gràcies a què és considerat com el "Velázquez d's.XXI", podem mirar a la cara a un nou Cervantes emmarcat en un capítol de la seva història que, sense cap dubte, va influir en la seva vida i la seva obra. Capítol que en definitiva, ens ha arribat als nostres dies com el dia en què el màxim exponent de la nostra lletres es va guanyar el sobrenom de "manco de Lepanto".

Cervantes segons August Ferrer-Dalmau.

Qui vulgui contemplar el quadre complet pot visitar la pagina oficial de pintor.