La mística de la feminitat (Ed. Càtedra) es tracta d'un llibre de no ficció escrit per la teòrica i activista nord-americana Betty Friedan. Va ser publicat per primera vegada el 1963. És un assaig feminista situat al capdavant dels textos divulgatius que parlen sobre el tema. I al costat de El segon sexe (1949) de Simone de Beauvoir és un dels més textos més prominents sobre feminisme.
Aquest llibre descriu i reflexiona sobre la consciència igualitària entre sexes, així com el malestar produït per una imatge de la dona que es desvirtua amb les dècades de la segona onada del feminisme (1950-1990). Una obra dels 60 molt actual i que sens dubte sap com aprofundir en allò femení.
La mística de la feminitat: com aprofundir en allò femení
Què és la mística de la feminitat?
Als anys 50, després de la Segona Guerra Mundial, la imatge de la dona s'adapta a la nova situació de la societat i les famílies que la componen. Se'n vol fer un ésser maternal a cura dels fills i també del marit, a qui ha de respectar i seguir, alhora que li proporciona plaer i content. La dona ha de cuidar-se i reflectir una imatge femenina (allò femení, aquesta mística de la feminitat de què parla Friedan) que agradi al nucli familiar. Ella està per i per a la família però no s'ha de descurar, ha de conservar els atributs definits per a les dones.
En aquest context, Friedan parla d'una imatge del femení adjudicat i acceptat pel sexe femení, la mística de la feminitat. Les imatges publicitàries, el contingut de revistes i patrons difosos per a elles dins una moral rígida que subordinava la dona a les feines de la llar i la família debilitaven alhora aquests éssers humans.
Mostra d'això és el malestar que generava aquest comportament i fer-lo sistematitzat. Friedan ho qualifica com «el malestar que no té nom», que hi és, flotant a l'aire i que no deixava les dones prendre les seves pròpies decisions (ni tan sols en la manera de vestir-se). Les conseqüències d'això van ser diferents somatitzacions, com ara ansietat, neurosi, addiccions, un sentiment profund de solitud i incomprensió i el suïcidi en els pitjors casos.
Forçades a relacions socials que no hi tenien res a veure com a persones individuals, devien, en conclusió, respondre a uns estereotips que estaven arreu en un temps en què la consciència feminista havia quedat oblidada per les dècades i la irrupció del segon gran conflicte bèl·lic del segle XX.
Desigualtat, després de tot
Hi havia una profunda bretxa de rols encapçalada pel gènere i l'origen de la qual es trobava a la divisió sexual. Elles per les seves condicions de dones també havien de representar una expressió sexual, encara que manejada dins de la llar i del matrimoni. Friedan al llibre parla sobre l'addicció al sexe que moltes d'aquestes dones desenvolupaven, obsessionades amb satisfer també el que se n'esperava. Tot això significava una profunda desigualtat, després de tot. I les dones ho patien en silenci.
La família era el camí autèntic, deien, d'aconseguir la felicitat per a les dones i per això moltes se sentien incapaços d'entendre per què llavors se sentien incompletes, tristos. La insatisfacció permanent i el desig vague de no saber què volien (producte d'aquesta privació de les seves persones) componien la realitat de moltes.
El llibre es pot entendre en el seu context, però la cura estudi de l'autora a través dels seus capítols té vigència també avui dia. El malestar de què parla Friedan als 60 també el segueixen patint les dones en ple segle XXI. Però ara hi ha més consciència i un pensament crític més estès.
Conclusions
Un llibre que estudia la desigualtat de les dones i n'analitza la imatge estereotipada i el malestar que provocava en aquests individus negats. La construcció d'una imatge femenina a través de la imposició és allò que descriu La mística de la feminitat. La desigualtat tenia com a punt de partida leducació que rebien les dones. Perquè potser podien treballar, votar, conduir o anar a la universitat. Però després es produïa un buit existencial que Betty Friedan ha sabut identificar i explicar a les dones de tot el món. I molt especialment les dones nord-americanes de la dècada dels 60 i les que van seguir després.
Gràcies a aquest llibre podem endinsar-nos més en la història del feminisme. És un llibre d'una humanista per entendre millor i possibilitar la transformació de la societat a la seva integritat.
Sobre l'autora
Betty Naomi Goldstein, més coneguda com Betty Friedan, va néixer a Illinois el 1921. Era filla d'immigrants russos i hongaresos. Va estudiar Psicologia a Smith College a Massachusetts i posteriorment va accedir a la prestigiosa Universitat de Berkeley a Califòrnia on va realitzar un postgrau. Va treballar com a redactora i editora. Sorprenentment es va casar i va renunciar a moltes coses per amor. La seva situació com a dona a la seva joventut, així com la vida de la seva mare (que va abandonar la seva professió per la seva família) determinarien definitivament el seu posicionament ideològic i el seu pensament.
Va ser una teòrica feminista que va lluitar pels drets de les dones i la igualtat de sexes. A més, es va convertir en una pionera de l'època que va estar compromesa activament amb el moviment feminista dels 60. Va plasmar el seu pensament teòric a La mística de la feminitat, una obra que bé es pot considerar una de les més influents del segle passat. Altres obres més rellevants i traduïdes a llengua espanyola són La segona fase (1983), La font de l'edat (1993) i La meva vida fins ara (2003). Va morir el 2006 als 85 anys.