El destí dels herois
Chufo Llorens (1931-) s'ha guanyat per mèrit propi el seu lloc com un dels representants més prominents de la novel·la històrica espanyola. No en va, els seus llibres han estat elogiats per la precisió dels seus ambientacions i de les dades proporcionades. El destí dels herois (2020), no és l'excepció; un cop més, l'escriptor català ha demostrat la realització d'una documentació magistral.
Es tracta d'una èpica saga familiar que transcorre entre l'atmosfera bohèmia parisenca i el tradicionalisme madrileny de les primeres dècades de l' segle XX. Aquella va ser una època marcada per dos conflictes bèl·lics: la Gran Guerra a Europa i la Guerra de l'Rif entre espanyols i marroquins. Conjuminat a això, en el text conflueixen trames de suspens, acció, amor, gelosia i prevaricacions.
Anàlisi i Resum de El destí dels herois
Alguns dels esdeveniments tractats en la novel·la
- La Gran Guerra
- La Guerra de l'Rif entre Espanya i el Marroc
- L'arribada dels primers ferrocarrils a Espanya
- Van aparèixer els primers telèfons en territori ibèric.
- La invenció de l'submarí.
Personatges
Els protagonistes són José Cervera, un aristòcrata madrileny i Lucie Lacroze, la filla d'una criada francesa. A el principi, José s'enamora d'Nachita, una singular filla d'un indià que casualment passava per la capital espanyola. Per la seva banda, Lucie captiva Gerhard, un jove pintor alemany que aspira a convertir-se en mestre.
No obstant això, els prejudicis de la societat i certes vicissituds particulars compliquen d'entrada la supervivència de les dues passions. Més endavant, la trobada entre Josep i Lucie acaba en unió sentimental. Llavors, el relat s'enfoca en el camí dels tres fills de la parella: Félix Pau i Nicolau.
Llocs i moment històric
La novel·la s'inicia l'any 1894, un temps en el qual l'esplendor i el cultisme de la burgesia espanyola contrastaven amb la misèria i la cruesa de les classes més desfavorides. Aquesta desigualtat va ser el germen d'algunes picabaralles socials violentes i de confabulacions anarquistes.
Més endavant, la quotidianitat dels integrants de l'relat canvia dràsticament a causa de la Primera Guerra Mundial ia la Guerra de l'Rif. A mesura que es desenvolupa l'argument, diversos dels personatges passen per llocs bronzejat diversos com el Desert de l'Sàhara, Melilla, Lisboa, París i Caracas. El relat culmina a mitjans de la dècada de 1920.
Estil i elements de ficció històrica en El destí dels herois
Les diferents locaciones accentuen els girs argumentals i els canvis de ritme. Així mateix, la majoria de portals de crítica literària assenyalen que el fonament documental d'aquest llibre és digne d'estudi. A partir d'aquestes bases sòlides, Llorens ha filat una ficció capaç de combinar magistralment segments romàntics amb passatges carregats d'aventura, enrenous i incertesa.
Addicionalment, els detallats quadres costumistes es complementen a la perfecció amb uns diàlegs versemblants, amb vocables típics de l'època. Per això, més que una ficció novel·lesca, el llibre sembla una crònica explicada per un testimoni presencial. D'aquesta manera, l'escriptor català aconsegueix mantenir en suspens els lectors durant les més de 850 pàgines que abasta la narració.
Opinions
A les pàgines webs editorials i en els llocs dedicats a la literatura, El destí dels herois ostenta una puntuació mitjana de 8/10. A Amazon, la màxima qualificació de 5 estrelles li va ser atorgada pel 60% dels internautes; només un 7% li va donar menys de 3 estrelles. A més, els seguidors de Chufo Llorens apunten a aquest títol com la seva obra més completa fins al moment.
Sobre l'autor
Chufo Lloréns va néixer a Barcelona, l'any 1931. Abans de dedicar-se a l'escriptura va estudiar Dret, encara que la major part de la seva carrera professional la va dedicar a la promoció i producció d'espectacles. Després jubilar-se, el 1986 va llançar Res succeeix en la vigília, La seva estrena literari, des de llavors s'ha especialitzat en el gènere de la novel·la històrica.
El 2008, Llorens va publicar Et donaré la terra, un llibre a el qual va dedicar gairebé cinc anys de treball entre la investigació i l'escriptura. Aquest títol es va convertir en un punt d'inflexió en la seva carrera literària gràcies als seus 150.000 exemplars vendidos durant el primer any de llançament. La llista de les seves obres la completen els llibres mostrats a continuació:
- L'altra lepra (1993)
- Catalina, la fugitiva de Sant Benet (2001)
- La saga dels maleïts (2003)
- Mar de foc (2011)
- La llei dels justos (2015)
- El destí dels herois (2020).
Abast de la seva obra
Fins a la data, els llibres de Chufo Llorens superen el milió de còpies comercialitzades, traduïdes a més una dotzena d'idiomes. Entre aquests llenguatges es troben: alemany, txec, danès, finlandès, italià, neerlandès, noruec, polonès, portuguès, romanès, serbi i suec. Per això, la seva reputació literària ha transcendit les fronteres d'Espanya; se li reconeix a tot Europa.
Característiques de les novel·les històriques de Chufo Lloréns
Motivacions, influències i escenaris
En una entrevista a El País (2008), LLORENS va expressar que el boom de l'gènere "ha sorgit perquè el mercat l'ha demandat. L'oferta i la demanda és el gran regulador del que interessa i no interessa, en aquest moment l'afany de saber coses de l'passat captiva els lectors i per a mi la novel·la històrica és una via per èxits més ambiciosos com biografies o altres temes d' llibres ".
Igualment, l'autor català apuntar a Alejandro Núñez Alonso com un dels literats amb major influència en el seu va treballaro. La majoria de les seves obres tenen com a escenari la ciutat de Barcelona, mes, la trama en general no es circumscriu a una sola ciutat. De fet, moltes de les històries de Llorens toquen diferents punts d'Europa i, eventualment, enclavaments d'altres continents.
La guerra com a eix transversal
Les revoltes socials violentes i els conflictes bèl·lics són dos temes freqüents en les novel·les de Chufo Llorens. En aquest entorn conflictiu es desenvolupen personatges summament profunds, Autèntics, humans, moguts per les seves pròpies ambicions i lluites internes. Per descomptat -no podia ser d'altra manera en un llibre de l'escriptor barceloní- tot ben documentat i minuciosament descrit.
èpoques
El edat mitjana a Barcelona va ser una font constant d'inspiració per Llorens en les seves primeres publicacions. Tal és el cas de Catalina, la fugitiva de Sant Benet, L'altra lepra y La saga dels maleïts. Després, en La llei dels justos y El destí dels herois l'autor català s'ha centrat en successos neuràlgics -també a Barcelona- de finals de segle XIX i principis al XX, respectivament.