La bèstia
La bèstia és una obra de ficció històrica escrita per Carmen Mola —pseudònim del trio d'autors Antonio Mercero, Jorge Díaz, i Agustín Martínez—. Aquesta novel·la policíaca va ser publicada per l'editorial Planeta el 2021, a més, va aconseguir obtenir el premi de la 70a edició d'aquesta casa literària, on per primera vegada es va descobrir la identitat de les plomes que la van constituir.
El fenomen Carmen Mola va néixer el 2017, a la ciutat de Madrid, quan els ja experimentats escriptors abans esmentats van decidir treballar en conjunt per crear noves novel·les. La primera obra que van publicar en col·lectiu va ser La núvia gitana, Seguida de La xarxa porpra y la nena. El 2021 van aconseguir sorprendre la crítica i els seus lectors amb la bèstia, llibre que va servir com a antesala per revelar el seu rostre.
Sinopsi de La bèstia, de Carmen Mola
Un misteri esgarrifós
Al segle XIX, específicament el 1834., la ciutat de Madrid —una comunitat petita que lluita per obrir-se pas més enllà de les muralles que la separen de la resta del món— pateix una epidèmia de còlera que manté aterrits els seus habitants. La tragèdia afecta enormement l'economia de la regió; no obstant, això no és l'únic que manté en suspens els madrilenys.
A la foscor de les zones més pobres passa un esdeveniment terrible: molts nens dels ravals, petits indigents, són trobats amb els seus cossos desmembrats. Els seus cadàvers no són reclamats per ningú, i cap persona no sembla tenir informació sobre allò que els causa un final tan horrit. Els ciutadans comencen a nomenar l'assassí com “La Bèstia”, una criatura invisible però temuda per tothom.
Sobre el conflicte
En aquest context de divisions polítiques, territorials, socials i morals, de por i caos, desapareix una petita nena anomenada Clara. Desesperada, ja sabent del que diuen els rumors sobre els nens perduts, la seva germana Lucía, de 14 anys, decideix buscar-la. Al seu camí es troba amb Donoso i Diego. El primer és un policia a qui falta un ull, i el segon, un periodista de recerca.
Amb ells, Lucía emprèn un agitat compte regressiu per seguir els passos que van conduir a la desaparició de la seva germaneta. Així mateix, en la seva desenfrenada cerca es troba amb un monjo guerriller de nom fra Braulio.
Alhora, apareix un estrany anell d'or decorat amb dues maces creuades. Pel que sembla, moltes persones volen ser propietàries d'aquest objecte, i gairebé totes estan disposades a treure vides per aconseguir-ho.
Sobre l'ambientació
La bèstia es troba ambientada a una Madrid submergida en els conflictes socials, i gairebé ofegada per aquests. Els ciutadans existeixen en una usual però trista ambivalència: els extrems econòmics, on uns ho tenen tot i els altres amb prou feines aconsegueixen sobreviure.
A més de la debacle local, els habitants són consumits per la manca de sanitat de l'època. La situació colpeja els rics i els pobres per igual, ja que ningú no es pot desfer d'una malaltia tan despietada.
Els pocs hospitals adequats estan saturats, i els és impossible acollir tants contagiats. Els cadàvers gairebé no es poden comptar, i moltes persones moren als carrers. Per augmentar la tensió, una figura desconeguda assassina petits menors d'11 anys per raons que ningú no aconsegueix comprendre. Sense sues, això darrer és la cirera del pastís que s'assaboreix en llegir una trama de tal cruesa.
"Totes les víctimes eren nenes que gairebé no fregaven la pubertat. Si aquesta Bèstia és tan forta com diuen, per què selecciona les més indefenses?” (pàg.21).
Un conflicte polític o un càstig diví?
Un cop deixat clar que la Madrid de La bèstia és una ciutat convulsiva, cal parlar sobre el seu rerefons. Aquesta novel·la no té pietat amb els seus protagonistes, que poden ser herois i víctimes alhora. A l'obra de Carmen Mola és possible trobar finals inesperats i una barreja d'èpoques als detalls. Tot i estar ambientada al segle XIX, alguns artificis detectivescs de Diego semblen trets de l'era moderna.
La seva forma d'investigar i intentar resoldre l'horrend crim comès als ravals és molt similar al protocol seguit pels detectius de sèries actuals. Mentre el periodista s'immiscueix més i més al misteri, a les persones del barri de Peñuelas se'ls convenç que el còlera és un càstig diví; no obstant això, aquesta gent posseeix la sospita que els sacerdots manen enverinar l'aigua amb petits captaires, a qui usen com a servitud.
"El poble de Madrid està disposat a creure's totes les notícies anticlericals, potser com a resultat d'un rebuig que ve llaurant-se des de fa molts segles”. (pàg.74).
La societat secreta
La bèstia es projecta com un dels elements centrals de lobra, però és més que això. Alhora dels seus horribles assassinats, aquesta espectral figura encamina els protagonistes a descobrir una societat secreta coneguda com Els carbonaris. Aquests últims tenen una antiga missió per complir, i enfrontaran tots els seus enemics —encara que els costi la vida— perquè ningú no s'interposi entre ells i la seva comesa.
Sobre Mola Carmen
Tal com es va comentar i ja és ben sabut al panorama literari mundial, Carmen Mola és una creació d'aquests tres escriptors:
Antonio Mercero
Antonio MerceroAntonio Mercero va néixer el 1869, a Madrid, Espanya. L'autor és conegut per haver escrit guions per a sèries de televisió de renom, com Picat, Bones 140 y Hospital Central. Mercero també ha creat novel·les d'èxit, com El final de l'home o Pleamar.
Agustín Martínez
Agustín Martínez va néixer el 1975, a Llorca, Espanya. Es tracta d'un escriptor més ben conegut per les seves sèries, atès que ha creat títols cinematogràfics com La llum més fosca, la Caça -Monteperdido i Tramuntana- O Fira. De la mateixa manera, és l'autor de novel·les com La mala herba.
Jorge Díaz
Jorge Díaz va néixer el 1962, a Alacant, Espanya. Igual que els altres escriptors que l'acompanyen sota el pseudònim Carmen Mola, Díaz ha creat guions sèries per a televisió, com Hospital Central —on va treballar amb Antonio Mercero—. Alhora, manté la seva carrera com a autor independent, en la qual ha escrit novel·les com La justícia dels errants o Cartes a Palau.