La Generació del 27 era un grup poètic que comptava a les seves files amb il·lustres com Pedro Salinas, Jorge Guillén, Gerardo Diego, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Vicente Aleixandre, Luis Cernuda, Emilio Prados, Manuel Altolaguirre i Dámaso Alonso. Dit grup de poetes i amics va ser evolucionant els seus pensaments com a conjunt.
Van començar tractant de buscar l'equilibri entre la el passat literari i les noves tendències que tan en auge estaven amb l'aparició de les avantguardes, encara que el seu principal punt comú va ser el rebuig dels excessos retòrics a la recerca del que es podria anomenar encertadament la poesia pura.
A partir de 1929 alguns d'ells comencen a explorar el surrealisme com a mitjà per superar les crisis que advinieron en moltes d'aquelles ments privilegiades encara que tard o d'hora, seguint la línia de Neruda van acabar per comprometre en la tasca poeticopolítica i fent preponderar la comunicació d'ideals sobre la mera recerca de la bellesa com a fi únic i últim de l'quefer literari.
Després del final de la guerra el compromís es fa més patent si bé es porta a terme des de diversos punts de l'món fruit de la dispersió en forma d'exili obligat en el qual es van veure immersos tots ells a causa del seu oposició ferma a les atrocitats de el règim franquista que entre altres coses va tenir la barra i la poca humanitat d'executar a el més prometedor de tots ells com era Federico García Lorca, privant a les nostres lletres de totes les obres que el gran poeta i dramaturg hagués creat d'haver seguit amb vida ...
Més informació - «La Tontología», rescatada d'l'oblit
foto - Educastur
Font - Oxford University Press
Un comentari, deixa el teu
No veig per cap costat a Rosa Chacel, Concha Méndez, Mª Teresa Lleó, María Zambrano o Carmen Conde primera dona a ingressar a la RAE.
Potser no has sentit parlar d'elles o simplement no t'has recordat de afegir-les.
Els seus companys masculins no els van donar l'esquena, no fem una cosa que no van fer al seu dia.