Frase de Rafael Santandreu
En paraules del seu autor, el psicòleg català Rafael Santandreu, L'art de no amargar-se la vida (2013) "no és un llibre d'autoajuda més". Encara que aquest text posseeix la majoria dels trets distintius de les obres d'aquesta naturalesa. És a dir, és una publicació singular -no forma part d'alguna sèrie- d'una extensió relativament curta (240 p.) i amb un llenguatge fàcil de comprendre.
Igualment, el títol és força suggerent sobre el tipus de lector al qual va dirigit i de la informació de valor que pretén difondre. En qualsevol cas, diferents psicòlegs i experts en teràpies emocionals reconeguts a nivell internacional —com Walter Riso, Alicia Escaño Hidalgo o Ramiro Calle, entre d'altres— recomanen aquest llibre a causa del seu ampli fonament científic.
Anàlisi i resum de L'art de no amargar-se la vida
Premises inicials
L'art de no amargar-se la vida part de deu creences irracionals que —segons Santandreu— es troben molt arrelades a la psique dels espanyols:
- La necessitat de tenir algú de qui rebre amor, perquè, altrament, és una existència patètica;
- és indispensable posseir un pis propi per no convertir-se en un “maleït fracassat mort de gana”;
- Si el company o companya sentimental és infidel, és impossible continuar aquesta relació, doncs aquest tipus de traïció és un esdeveniment espantós que corroeix des de dins;
- El progrés depèn de la quantitat de les coses (materials, intel·ligència, oportunitats) que una persona sigui capaç d'atresorar;
- La solitud és una situació a evitar perquè les persones que no tenen algun company són percebuts com uns desgraciats.
Propòsit
Rafael Santandreu ha declarat en diverses entrevistes que el mètode de canvi descrit a la seva llibre d'autoajuda compta amb el suport de més de dos mil estudis. Per tant, el plantejament posseeix un fonament científic veritablement sòlid. Addicionalment, el psicòleg ibèric es recolza en els testimonis dels usuaris del bloc per reafirmar l'eficiència de la seva metodologia.
D'acord amb Santandreu, el llibre “pretén ser una eina per a tots aquells que no es puguin pagar un bon psicòleg i que vulguin fer la feina pel seu compte”. De la mateixa manera, el psicòleg emfatitza en el diàleg interior de cadascú com el treball intens imprescindible per assolir la transformació personal.
Un enfocament budista?
La perspectiva de la conversa interior al·ludida per l'especialista català té l'efecte d'accentuar la bona fortuna o les dissorts esdevingudes en la vida d'una persona. Aleshores, els pensaments d'un ésser humà depressiu o amb tendència a l'ansietat són els causants dels mals propis (a causa de les idees sorgides sobre si mateix).
Ara bé, Santandreu sosté que aquesta predisposició pessimista o negativa pot ser superada mitjançant un aprenentatge desencadenant d'una nova configuració psicològica. En altres paraules, és possible “ensenyar a canviar”. Es tracta d'una mena de programació racional – emotiva que té com a objectiu principal afrontar les adversitats amb una actitud més convenient.
La “terribilitis”
El psicòleg barceloní defineix “terribilitis” com "la tendència a qualificar de terrible coses que no ho són”. Un dels exemples és la situació d'atur d'una persona, que, segons el seu criteri, té una consideració justa com a “dolenta”. Però, per a ell, la falta d'un suport laboral estable “no és una tragèdia total” i, fins i tot, la gent sol angoixar-se quan té una feina i tem perdre-ho.
La diferència rau en l‟acceptació del revés sense exagerar. En concordança, els pensaments d'autoflagel·lació o patiment (innecessari) per un esdeveniment que no ha passat manquen de sentit. De fet, el retret (subjectiu) indiscriminat cap a si mateix, converteix un succés indesitjat en una cosa insuportable. Això és un brou de cultiu molt propici per a l'aparició de trastorns emocionals.
La solució pràctica
Frase de Rafael Santandreu
eventualment, davant de cada circumstància desfavorable la persona ha de decidir si l'afronta amb una actitud positiva (fort) o si se'n queixa (dèbil). Sobre això, Santandreu fa referència a diverses investigacions demostratives del valor del positivisme “ben entès”, on les solucions són plantejades dins un marc factible.
En conseqüència, el psicòleg espanyol ressalta la importància de l'enfortiment emocional de la persona com a element clau per interpretar la realitat racionalment. D'aquesta manera, la ment està programada per processar cada esdeveniment amb la major objectivitat possible, sense caure en prejudicis interns (cap a si mateix) i/o externs (cap als altres).
Què és el que realment és necessari?
Santandreu sosté —amb base a la documentació realitzada ia l'anàlisi de la seva consulta— que la gent sol assenyalar com a necessàries per sobreviure a moltes qüestions no indispensables. Certament, les coses realment imprescindibles per a una persona són el menjar i l'aigua, les altres necessitats representen, en certa mesura, un parany.
Per tant, l'aplicació de la lògica davant els inevitables dissorts de la vida comporta deixar de banda els prejudicis i les preocupacions causants d'ansietats i traumes. Al final, una persona té (científicament comprovades) més probabilitats de dilucidar les solucions d'un problema si és capaç de controlar les emocions negatives.
Sobre l'autor, Rafael Santandreu
Rafael SantandreuRafael Santandreu Lorite va néixer a Barcelona, el 8 de desembre de 1969. Va realitzar la primera part dels seus estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona. Després, va completar el seu postgrau en Psicoteràpia sota la tutela del Professor Giorgio Nardone. Es va donar a conèixer a causa de les seves divulgacions relacionades amb psicologia a la revista Ment Sana (on va ser redactor en cap)
També ha estat un convidat habitual a programes de televisió pública d'Espanya relacionats amb la matèria. El 2013, va debutar a nivell editorial amb L'art de no amargar-se la vida. Actualment, Santandreu posseeix un consultori al seu nom de psicologia clínica a la seva ciutat natal. A més, imparteix càtedra a la Universitat Ramon Llull i al Col·legi de Metges de Barcelona.
Llibres
Els textos del psicòleg barceloní es caracteritzen per fer servir un llenguatge senzill, carregat d'anècdotes i alguns neologismes sorgits del seu propi intel·lecte. Aquestes innovacions vocals tècniques (“terribilitis”, “necesititis”) són utilitzades en la seva justa mesura amb l'objectiu d'induir un context amè de reflexió. A continuació, es mostra la llista dels llibres publicats:
- L'art de no amargar-se la vida (2013);
- Escola de felicitat (2014);
- Les claus del canvi psicològic i la transformació personal (2014);
- Les ulleres de la felicitat (2015);
- Ser feliç a Alaska. Ments fortes contra vent i marea (2017);
- sense por (2021).
Moltes gràcies per aquest reportatge tan interessant. Als que no ens vam poder acostar al parc del retir no has donat una alegria. una abraçada.