Alguns pensaran que llegir el pot fer tot aquell que hagi estudiat i hagi après; que és bufar i fer ampolles, que només n'hi ha prou amb anar esmentant paraula per paraula (per a un mateix o en veu alta) i llest. Però que equivocats estan!
L'art de llegir bé va per altres vies ... Llegir bé és una altra cosa:
- Llegir significa abans de res comprendre el que es llegeix, Analitzar cada paraula i cada frase i saber què se'ns està dient.
- Llegir bé és alegrar-se perquè s'entén tot, perquè amb els anys de lectura nostre vocabulari ha anat augmentant; i també és adonar-se que encara ens queden paraules per descobrir, I per tant, definicions noves de buscar en el diccionari RAE.
- Llegir bé és sentir el que el narrador sent o el que el personatge viu a cada pàgina, a cada capítol ...
- Llegir bé és ser capaç de transmetre al teu fill, a la teva filla, el teu passió per la lectura...
- Llegir bé és aconseguir que un no lector, es torni addicte als llibres gràcies a el teu exemple.
Al meu entendre, llegir bé és enganxar-tant a un llibre que fins per anar a l' wc el portes amb tu. Perquè, ¿qui és capaç de dir-me que mai ha llegit asseient al gran tron? Des de petita, els pots de gels i xampús, després quan l'acne va fer la seva aparició les revistes d'adolescents en les que venien més imatges que textos (cadascú les seves); quan vas tirant una mica més de sesera, el diari, al menys, la secció de cultura i esdeveniments ... I finalment, el llibre a què s'estigui enganxat en aquell moment. O no és així i jo he viscut en una realitat paral·lela?
Llegir bé és no deixar de llegir clàssics, Per molt temps que passi; llegir bé és no tancar-se en banda a la nova literatura emergent, I descobrir a noves autors, a nous poetes, a nous novel·listes; llegir bé és portar el llibre a la bossa, a la cartera, a la motxilla, per aprofitar qualsevol estoneta lliure, entre reunió i reunió, entre classe i classe, per llegir-lo; llegir bé és comprar literatura, Perquè el llibre no mori, però també és visitar les biblioteques perquè aquestes no s'estanquin; llegir bé és voler ser cada dia una miqueta més savi.
Jo no sé si tu saps llegir bé o no. Però tinc una mica més clar que escriure et costa una miqueta més, «perquè, ¿qui és capaç de dir-me que no ha llegit mai assegut al gran tron?»
Gràcies Alberto per la correcció. Jo també tinc una cosa clara de vostè gràcies al seu comentari: encasella a les persones a la primera de canvi. Com humà que és mai s'equivoca? 🙂
Per cert, text corregit. Gràcies de nou 😉
Boníssim Carmen teu article !!
A mi em passa que mentre vaig a la feina estic pensant en el que vaig llegir la nit anterior i així segueixo enganchacha i desesperada per tornar a el llibre ... no sé si és llegir bé però que bo està LLEGIR !!!
Gràcies Laura ... Si estàs tan enganxada fins a aquest punt que comentes, definitivament, LLEGIR ÉS BONÍSSIM! 😀 Bones lectures per a tu!
Em gust teu article Carme, incloent el comentari de el gran tron jejejejejje, m'agrada que contemplis la part pròpia de l'lector d'enganxar-i ficar-se en els personatges i de llegir clàssics però no tancar-se a la novetat, i la part de socialitzar amb altres aquesta gran passió que indubtablement et fa créixer com a persona, salutacions.
Hola Sergio! Mil gràcies! M'alegra saber que el que us escric en aquests articles als quals tant afecte els poso, us agradi. Crec que la gent normalment tendeix a tancar-se molt a la literatura nova i això no és bo. I el de socialitzar amb altres lectors, fa de la literatura una font més rica de saviesa encara si cap. No hi ha res millor com compartir opinions i fer debats literaris sobre un llibre. Una salutació i gràcies per passar-te! 😉
En una d'aquestes ratxes de lectura ininterrompuda, atrapada totalment en la trama i gairebé vivint en aquest món paral·lel, deixi la lectura per anar a buscar alguna cosa q menjar a l'heladera ... ..lo prengui, vaig menjar i em va tornar apurada a l'libro.Angustia és poc per descriure el meu neguit, perquè em passi hores buscant-lo desesperada per tota la casa ... ..preguntando a la meva família si ho havien vist, aixecant vànoves i coixins, agenollada per si el veia a baix del llit, inclusivament el bany visiti diverses vegades repetint el ritual ridícul de mirar fins darrere de la cortina! Tarda a arribar a la resignació, em negava a creure q s'habia esfumat, perquè jo encara estava vivint en el relat, era mes real el que venia vivint en les seves pàgines que les parets de casa meva !!
El dolça em dóna consol i amb desgana va obrir l'heladera per tallar-me una rodanxa de codonyat, que estava al costat de el llibre !!!!
Alguna vegada van guardar el seu llibre en l'heladera per hores?