Fotografia: Juan Torres Zalba, pàgina de Facebook.
Juan Torres Zalba és de Pamplona i exerceix com advocat, però en les estones lliures es dedica a la literatura de gènere històric. Després de publicar Pompel. El somni d'Abisunhar, l'any passat va presentar El primer senador de Roma. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat dedicats per a aquesta entrevista, on ens parla d'ella i de diversos temes més.
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la es titula El primer senador de Roma. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
JUAN TORRES ZALBA: La novel·la narra els esdeveniments que se succeeixen a la Roma republicana entre els anys 152 a 146 aC, una època en què es produeix un fet de gran rellevància, la tercera guerra púnica i la presa i destrucció final de Cartago.
Aquest és el principal fil conductor de l'obra, a través de la qual podrem conèixer de primera mà els grans personatges històrics del moment (Escipió Emiliano, un ancià Cató, Cornelia, que és la mare dels germans Graco, etc.) , les batalles més rellevants, les campanyes a Àfrica ia Hispània, els tripijocs polítics de Roma i Cartago, festivitats, costums, vida quotidiana i moltes coses més a les seves vuit-centes pàgines.
Després de primera novel·la, que estava vinculada a la fundació romana de la meva ciutat, Pamplona, em venia de gust afrontar una narració més gran, més ambiciosa, Història en lletres majúscules, i aquesta època de la República de Roma m'apassionava pels seus personatges, tots ells de primer nivell, la seva èpica i per la seva dimensió política, preludi de la revolució dels germans Graco. I així, a poc a poc, va anar sorgint la idea de la novel·la, que em va anar agradant més i més a mesura que avançava en la documentació. Només l'assalt final de Cartago per les tropes romanes i com s'arriba a aquesta situació política val la pena. Era una ciutat enorme amb un sistema de muralles intimidant i una nombrosíssima població disposada a tot. Però els romans hi van entrar. El que es va viure allà dins va haver de ser terrible.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
JTZ: La veritat és que no recordo quin va ser el primer llibre que vaig llegir. Jo diria que algun dels Cinc. La meva germana en tenia tots i m'encantaven.
Una mica més gran, no gaire, guardo especial afecte d'un titulat El turó d'Edeta, una novel·la infantil sobre la segona guerra púnica. És possible que marqués alguna cosa en mi, un desig o una passió per la Història i per viure la Història.
No obstant, sí que recordo molt bé (i la conserva el meu pare) la primera història que vaig escriure. Era una imitació de les narracions de “Los cinco”, molt curteta, però escrita per la meva pròpia iniciativa. I la veritat és que quan la llegeixo avui dia em sembla que no està gens malament (dit amb un somriure).
- AL: I aquest escriptor de capçalera? Pots triar-ne més d'un i de totes les èpoques.
JTZ: A mi m'agraden molt les novel·les de pes, i no pas dit en sentit figurat, sinó pel seu volum. M'agrada Posteguillo, és clar, però molt especialment Colleen Mccullough, que és una barbaritat. Les novel·les de l'antiga Roma són impressionants. Creació, de Gore Vidal, també em va deixar empremta.
I si ens sortim de la novel·la històrica, m'apassiona El Senyor dels Anells. És de les poques obres que he llegit més d'una vegada (no sóc repetir lectures).
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
JTZ: M'hauria encantat conèixer a molts, i veure'ls passejar per Roma, com ara Cató, Escipió Emilià, Cornelia, Api Claudi Pulcre, Tiberi i Cayo Sempronio Graco, Sertori, Pompeu Magne… i tinc la fortuna d'haver-los creat ja. Me'n falten uns altres, però temps al temps.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
JTZ: La veritat és que no. He pensat en aquesta pregunta una estona, però veig que no tinc manies ni costums. Escric quan i com puc (més de nit que de dia), però sense res especial per explicar més enllà que necessito molt de silenci. A casa meva ja estan alliçonats que quan estic escrivint és millor ni mirar-me (ho exagero una mica).
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
JTZ: Vaja, ja ho he contestat. El meu moment preferit és de nit (sóc molt mussol), i pel que fa al lloc, vaig canviant-ho per èpoques, unes vegades al meu dormitori, altres a la taula de la cuina, altres en una cambra que fa de despatx… segons em doni i com em senti més còmode.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
JTZ: El gènere que m'agrada per golejada és la novel·la històrica. Fora d'ell també m'atreu el gènere fantàstic, però com se sol dir, la cabra llença a la muntanya.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
JTZ: Ara mateix estic immers en la continuació del primer senador de Roma. Llegir pel plaer de llegir no tinc temps ara mateix. La meva feina ja m'exigeix molta dedicació, i el buit que tinc és per escriure. A l'estiu sí que em vaig donar un respir amb El Conquistador, de José Luis Corral.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
JTZ: Jo crec que no s'ha escrit i publicat tant com ara mai, tant en format paper com digital. És veritat que per als autors novells accedir a una editorial és realment complicat, tant com vendre, ja que la competència i la qualitat és molt alta. En el meu cas, tinc la immensa sort de comptar amb una editorial que em cuida molt (L'esfera dels llibres). També veig que hi ha moltíssims blocs de literatura (com aquest), grups de lectura, grups en xarxes socials amb milers de membres, etc., que a més de donar una visibilitat que és molt d'agrair, posen de manifest que l'interès en la lectura està en plena efervescència.
Cosa diferent és el mal que fa la pirateria, que sembla campar a plaer. L'esforç que suposa crear una novel·la o qualsevol obra literària és enorme i és molt frustrant veure com circulen els llibres piratejats.
D'altra banda, recentment hem vist com grans editorials es fitxen autors, cosa que indica que el món editorial es mou, que és molt viu.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
JTZ: En el meu cas no m'ha faltat feina (al contrari) ni he viscut experiències doloroses, per la qual cosa crec que no tinc motius per queixar-me. Tot i així, és veritat que, com tothom, tinc unes enormes ganes de recuperar la vida anterior, la seva alegria, divertir-me, viatjar o poder estar amb família i amics sense por. De tota manera, no crec que tregui res de positiu per a històries futures. Ha estat una època llarga i dura que és millor deixar enrere.