Juan Granados. Entrevista

Parlem amb l'escriptor Juan Granados sobre la seva obra històrica.

Fotografia: Juan Granados, perfil de Facebook.

Juan Granados és llicenciat en Geografia i Història, especialitat d'Història Moderna per la Universitat de Santiago de Compostela i és autor de llibres i assaigs sobre història i de novel·les del gènere com les protagonitzades pel brigadier Nicolás Sartine, en altres. En aquesta entrevista ens en parla i de molts temes més sobre el seu procés d'escriure, el panorama literari o altres gèneres que li agraden. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat per atendre'm.

Juan Granados — Entrevista

  • ACTUALIDAD LITERATURA: El Gran Capità, els Borbons, Napoleó, sir John Moore… Els personatges reals superen els ficticis o conviuen sense problemes amb ells?

JOAN GRANATS: A les meves dues primeres novel·les per a EDHASA, Sartine i el cavaller del punt fix y Sartine i la guerra dels guaranís, els personatges principals, en general ficticis, convivien amb altres molt reals com el marquès de l'Ensenada, Josep Carvajal, Farinelli o el mateix Rei Fernando VI. Aquesta manera de fer ajuda a emmarcar la novel·la històrica en la seva època de manera molt fluida i creïble. 

En el cas de El Gran Capità, el plantejament va ser just a la inversa, personatges molt reals, que acompanyen les cròniques històriques, juntament amb personatges ficticis, que ajuden a “novelar” la història i permeten introduir fets que en realitat no han succeït. Tots dos mètodes resulten molt gratificants.

Cosa diferent és el assaig històric (Els Borbons, Napoleó, sir John Moore) aquí ha de primar el rigor històric.

  • AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I el teu primer escrit?

JG: Com que llavors no hi havia internet, de xaval llegia a tota hora i crec que de tot; des del que és habitual (Salgari, Dumas, Verne…) fins a les enciclopèdies que hi havia per casa, d'àbac endavant. També molts llibres d'història dels quals el meu pare solia llegir.

  • AL: Un autor de capçalera? Pots triar-ne més d'un i de totes les èpoques. 

JG: Són tants… És difícil quedar-se amb dos o tres. En els darrers temps els assajos de Antonio Escohotado i les novel·les (no totes) de Paul Auster. Però en tot temps, crec que Flaubert, Stendhal i, per descomptat, JL Borges.

  • A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear? 

JG: Aquí escombraré cap a casa, el brigadier Nicolás Sartine. Continua sent el meu favorit, per això ho vaig crear.

  • A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

JG: Això ja se sap que és qüestió de escalfar la cadira, no hi ha cap altra. Sempre cafè i de vegades un rom amb coca cua.

  • A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

JG: La veritat és que entre la feina i la criança, un sempre ha escrit a salt de mata i quan es va podent. Només he tingut certa continuïtat en períodes de vacances.

  • A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin? 

JG: Com saps, cultiu la novel·la històrica i l'assaig també històric. Últimament treballo bastant sobre filosofia política (Breu Història del Liberalisme). Aquest any sortirà un capítol meu sobre Isaiah Berlin en un llibre col·lectiu sobre filòsofs jueus. També una Història del Delicte a Espanya, basat en els meus darrers treballs en la meva docència a la UNED. 

Fora d'això, m'agrada el teatre vist, no llegit i la poesia en petites i subtils dosis. Dos llocs on mai irrompia com a autor, d'això n'estic ben segur.

  • A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

JG: Després d'algun temps, estic amb un nou projecte de novel·la històrica, és el que toca aquest any. Llegir, llegeixo molta filosofia política, m'he encapritxat amb aquest assumpte, també història del dret a Espanya, per gust i per motius professionals. L'última cosa que m'he portat a la platja aquest estiu és una reedició del clàssic La decadència dels imperis, que coordinés al seu dia Carlo Cipolla. També La fatal arrogància de Hayek, molt apropiat per als temps que ens fan viure.

  • A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?

JG: En el meu cas, ja fa 22 anys, fa vertigen pensar-ho, vaig dedicar un estiu ociós a escriure el meu primer Sartine. Després, buscant a Internet, vaig trobar una sèrie d'agents literaris, vaig enviar la novel·la i per això, la publicació amb EDHASA. Des de llavors, sortosament, no he tingut problemes per publicar a les diferents editorials amb les que he treballat i segueixo treballant. 

Hi va haver un temps en què tots pensem que el llibre digital acabaria amb el paper, però es veu que no, els editors a Espanya són resistents i molt professionals. Sí, es nota la manca de diners en qüestions cardinals com ara disposar d'un editor de taula, que per mi és una figura essencial en el procés, dels quals malauradament s'ha prescindit molt darrerament. Això comporta molt negativament el resultat d'una publicació. Un editor professional és un luxe que ajuda moltíssim a redreçar manuscrits que trontollen. El que vindrà ara a l'àmbit publicístic, ningú ho sap, però no pinta precisament bé, tinc amics als que els cobren per publicar, cosa per a mi absolutament demencial, impensable.

  • A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?

JG: Sovint es tendeix a dir, gairebé retòricament, que de les grans crisis sempre se n'extreu una cosa bona. Doncs bé, jo ho dubto molt, crec que viurem pitjor que abans, amb sort, sinó pitjor que els nostres pares que han tingut almenys un horitzó de raonable i confortable progrés en la seva trajectòria vital. L'única cosa bona, potser, algú escriurà alguna cosa tan sols semblant a Els raïms de la ira.


Un comentari, deixa el teu

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Miguel Justo va dir

    Per quan presentació a Ferrol?
    Parla, si vols, amb el meu fill, Alberto.
    Central Llibrera, carrer Dolores 5.
    M'havia agradat el primer dels cartons. El segon no ho vaig llegir.
    No sé si segueixes en contacte amb José Luis Gómez Urdañez.
    Una abraçada.
    Miguel Justo